Tantes normes ? Si, però...

Vet aqui que molta gent, al meu voltant, es queixa de que es fan masses normes i lleis per a tot. I comenten que sembla com si les normes , les lleis haguessin d' acabar amb els mals de les nostres societats. Es queixen de la limitacio de velocitats , de normatives " cíviques", que no permeten, per exemple , una cosa tant desagradable, com pixar pels carrers, i ultimament , sento parlar de su un bolet ha d' estar o no penalitzat... Una persona tant erudita i tant respectable com Juan F. Culla es fa resso d' aquests malestar en un article d' ahir.

Em sembla a mi que les lleis , les normes sont un instrument important per a la convivència. Però no tant sols. Sino cumpleixen el paper de guia de conducta, d' establiment de valors i en cert sentit, cumpleixen una funcio pedagogica envers la ciutadania. Ara bé, moltes de les questions que les lleis intenten "atrapar", contenir, regular, no s´ho deixen fer amb facilitat. Perqué la mateixanaturalesa dels fets depassa, en molt, les possibilitats de modificacio social que tenen les normes. Es tracta de fets que tenen arrels ben pregones tant en estructures mentals col.lectives ( veure el masclisme que hi darrera dels maltractaments ) com en valors que no estan explicitats i estan incrustats en la vida social. Tant sols en poden apropar a la complexitat d' aquests fenòmens , per completar i fer util el paper de lea lleis, si els mirem des de altres disciplines o des de optiques complexes, diferents a les estrictament politiques o juridiques. En un mon cada cop mes complex, les formes d' analitzar la realitat han de ser complexes també. I les respostes , ben plurals. Si en el camp de les ciències, es parla ja de la innevitabilitat de la pluridisciplinarietat , en el camp politic, cal enfocar les questions humanes candents des de un enfoc mes general i inclusiu. Confiar en que la llei, tota sola, malgrat el seu poder i els instruments practics dels que disposa, arregli una realitat dórigen tant complex com l,es questions lligades als sentiments, models interioritzats de vida etc. resulta ineficaç.
Benvingudes les lleis si es completen amb una visio dels factors humans presents en tota actuacio humana. Potser aqui va bé allo de que cal posar al Ser huma al centre de la politica. O de que la Politica es pedagogia.

Segona cosa: " No hay razones para cambiar la Ley del aborto", ens diu el nostre Zapatero. Si que n´hi ha, i n´hi ha hagut i n´hi haurà. Una Llei de plaços es la unica manera de garantir d' una banda el respecte a la Llei, la llibertat de les dones sobre el seu propi cos i evitar la persecució que senten moltes dones. Esta vist que aquesta no es una prioritat del nostre govern actual. Em recorda qui estableix les prioritats i les moltes experiencies passades en les que s' ens ha dit a les dones : ara no es el moment, pot ser despres de...el congres, les elecccions, el canvi de govern...Que sera que mai es el moment?
Sento tristesa

Dissabte, dia de la loteria.

Diuen que avui comença l'hivern. I vet aqui que fa un temps "rùfol", com deia el meu pare. També estem en vigilia d' aquestes festes agredolçes i complicades, que no cal idealitzar, sino viure de la millor manera possible.

Després del café, llegeixo les noticies que rebo sistematicament del " Semàfor 185, un programa de "Escola de la Cultura de la Pau" de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Dues noticies, entre moltes d' altres, ens arriben d' Estats Units, la Seu del Imperi...
Una es bona: l' Assamblea de New Jersei, aprova un projecte de llei per a substituir la Pena de Mort, per Cadena perpètua.
I una altre, ben preocupant. L' Assessor legal de les Comissions Militars de la Badia de Guantànamo testifica al Congres de EEUU que determinades pràctiques de les " tècniques interrogatories" ( per exemple, el simulacre de asfixiament ) son admeses en el judicis militars.
En la mateixa línia el Ministeri de l' Interior britànic anuncia que sol.licitara poders especials per a ampliar a 28 dies el periode de detenció per terrorisme abans de passar l' acusat als poders judicials.

Vet aqui com el terrorisme, va , a poc a poc, malmatent els Drets fonamentals a Europa. No es una qüestió fàcil, ni que permeti anàlisis simples. Però si que podem dir que ens omple de tristesa.

Avui, 16 de decembre..

Ahir , dia 15 varem celebrar el debat sobre Politica i subjectivitat a la seu de l' Ateneu de Barcelona, on , per cert no hi havia calefacció. Feia fred. Varem ser 18 persones. No esta malament tenint en compte que , a la mateixa hora, Nou cicle havia organitzat una trobada força interessant sobre una questio fonamental: Politica i mitjans de comunicació.
Ens va acompanyar Alber Aixela, director de la Fundacio Campalans que va plantejar questions ben interessants ., com per exemple el molt que li havia sorpres que penssessim ara en termes de subjectivitat quan, en general en molts dels nostres documents, es parla del " individualisme " com un obstacle a la implicacio de la ciutadani en la politica.
Les intervencions posteriors del Dr, Strada, jo mateixa i posteriorment la dels assistents, varen obrir noves questions i com ens va dir una persona al final " aquests son els temes que ens preocupen a molts i dels que no s' en parla..."la voluntat que tenim d' anar treballant modestament el nexe entre la subjectivitat i la politica, s´ha vist reforçada amb aquesta experiencia comuna de debat i intercanvi. I ens anima a seguir. Farem una pètita publicacio del contingut del Document -base i afegirem les preguntes que es varen formular i que varem intentar contestar...I mirarem de difondre les idees fonamentals.
Parlant de una altre cosa . Estem tant acostumats a entristir-nos amb les notcies dels diaris que hauriem de crear un apartat de " Bones Noticies". Una forma beligerant i clara de posar de relleu tot el bo que també esta passant i que sol desapareixer dins del allau de les noticies mes " noticiables " que sembla que si no son dolentes. no son tant interessants.
Una de les molt bones es la propera aplicacio de la vacuna contra la malaria que, en forma d' assaig sera aplicada proximament a Moçambic per un equip que dirigeix el Dr. Alonso. Que salvarà vides a un pais ben necessitat. Un pais que interessa tant un escriptor com Henning Mankel, mestre de la intriga , que passa la mitad de l' any a Suecia i l' altre , a Moçambic. Diu que hi va quan esta cansat d' Europa.

Subjectivitat i política

Demà dissabte a l' Ateneu de Barcelona, i a partir de les 10 del mati, tindrà lloc una trobada per reflexionar sobre aquest parell de conceptes que no solen anar junts. Que corresponen a diferents disciplines i que dificilment es miren l' un a l'altre.
Aquest debat, que inicarem El Dr. Oscar Strada- psicoanalista- i jo mateixa - vol ser una petita contribucio a la reflexio sobre aquest fenòmen tant actual que solem anomenar " desafeccio", desinteres, distància ... entre la ciutadania i la política. Volem fer una modesta aportacio al debat que des de molts llocs s' esta duent a terme. Ens interessa obrir un espai on capiguen noves preguntes relacionades amb la vessant subjectiva de la vida politica i amb la subjectivitat política. Duran molts anys, el subjecte concret, la persona , ha estat considerada com la terminal , gaire bé sense rostre ni sexe, de les grans questions poliques, una persona resultat dels condicionaments econòmics i, en certa forma, pre-determinada. I malgrat que hem proclamat des de l' esquerra que el ésser humà ha de constituir el centre de la nostra política, els aspectes mes subjectius de l' accio politica- malgrat la seva transcendència- no han estat considerats. Ni tampoc la necessitat de desenvolupar la dimensio politica que tota persona porta posada. I que , si la desenvolupa, la fa mes persona, mes creativa i capaç per tant de col.laborar a la millora de tots plegats.

Vet aqui que ho faig saber en aquest bloc , tant nou per a mi.
Fa o no fa falta rumiar sobre altres preguntes i altres parametres?
Us hi espero.
,

Començo un bloc

Avui començo de la ma de la Lourdes Muñoz i de la Dolors Puig aquest bloc. Estem a les Palmes de Gran Canaria en un curs per col.laborar a la formació de lideresses procedents de diversos païssos d'Africa.
Vet aquí una experiència ben interessant.
Vet aquí una fotografía.