sábado, 19 de julio de 2008

Fa trenta anys de gaire bé tot.

En poques setmanes, just pocs dies abans del Congres que esta produïnt-se avui i demà, s' han celebrar varies trobades -recordatoris de fa trenta anys i d' altres esdeveniments importants per a nosaltres. Primer varem celebrar una festa de les aproximadament 1.500 persones que varem estar en els inicis del PSC. Desprès un reconeixement ben merescut a Pasqual Maragall per part de l' Ajuntament de Barcelona . En el si del Congres del PSOE, la Presentació de un llibre de Rosa Capel, on s' explica la historia de les dones que hem tingut responsabilitats en la questió de la igualtat en el PSOE. Acte en que Mª Teresa Fdez de la Vega i Pepe Blanco varen parlar de l' avortament i noves propostes que sortirien del Congres. Foto de totes nosaltres ( si sabes com penjar-la, que no en se...) Desprès record de la Francesca Martin en un acte Preciós. I finalment els 30 anys del PSC, en un altre acte molt complert.
Cada un d' aquests actes recordatoris te la virtut de re-presentar-se i posar paraules al que ha estat quelcom que hem viscut enganxats al dia a dia. I ens ajuda a pair el nostre passat, re-elaborar el que ens ha agradat i continuar pensant que hi ha coses que hauríem hagut de fer millor. Dues qüestions queden obertes. I ara què? Aquí esta el Congres del partit, cert.
Peró aquest què va una mica mes enllà. Com continuar col.laborant des de un lloc diferent ? A on aportar les ganes de fer coses que continuen, les aportacions i les critiques de forma que no emmudeixi una veu mes ? Veurem.... I una tristesa. Al acte dels 30 anys del PSC, molt poques dones varen apareixer física i simbòlicament. No recordo que es parles de la Marta Mata, per exemple i tant sols de passada la Mª Aurelia...I jo vaig trobar a faltar que els companys es recordessin de dones tant rellevants com la Montse Tura i tantes d' altres que han construït la Catalunya actual. Per què sembla que entre ells s´ho fan tan tot, es miren els uns als altres i es re.-coneixen? S' obliden - apart de la Manuela que esta obligada a representar-nos a totes, i de la Marina Bru que va dir que va complir 80 estupendos anys, ( dues dones i treinta homes , no sembla gaire just ni per aquells moments...) Tenien rao les avies quan deien : als homes no s´els port deixar sols? Vet aqui.
Alhora

miércoles, 9 de julio de 2008

Una vegada...

Dimecres 9 de juliol 08, tot veient el mar.
Ara resulta que des del mes de febrer d'enguany no he escrit ni un mot en aquest bloc o blog ... En canvi si he escrit un llibre que , encara que no ha estat presentat, ja existeix amb un gruix que es pot palpar, els colors de les tapes que es poden veure i que ha estat editat per la Fundació Rafel Campalans. Es diu Ciudadanas y politicas. En castellà, perquè la majoria dels articles varen ser escrits en aquesta llengua. Ha quedat bé, perquè esta editat amb molta cura cosa que es molt d' agrair. M' agrada que els llibres es puguin tocar, palpar i no tant sols mirar...
M' ha suggerit un amic que el dia que fem la presentació , que serà al setembre o octubre- faci coneixer el nom d' aquest bloc perquè la gent pugui escriure el que els hi sembla. La veritat es que sovint tinc la impressió d' escriure per a mi tota soleta: es el resultat de llençar paraules a l' aire , cosa que no sol succeir quan dones una xerrada amb gent que mira, gesticula, o te un atac de tos de tant en tant.
Però diuen que s´hi ha de ésser. Per això torno. Encara que sembli que parles amb l' aire...
Coses bones que han passat mentre tant : moltes, sobre tot el recent Congres del PSOE. Allà , la Maria Teresa Fernandez de la Vega i el Pepe Blanco varen assistir ( i aprofitar l' avinentesa de que es tractava de un tema de dones per parlar dels canvis en la Llei d' avortament i altres coses interessants...) a la presentació de un altre llibre escrit per la historiadora Rosa Capel sobre les anys de polítiques de Igualtat al PSOE, es a dir un bon repàs de les activitats de les diverses responsables d en l' Executiva Federal del que avui s' anomena Secretaria de Igualtat. Un acte bonic en el que va quedar pal.les, que mes enllá de les persones que varem tenir responsabilitats en aquest terreny, hi ha hagut un fil conductor que ha donat bons resultats. No sense grans dificultats i moltes tensions. Però qui ens ha dit mai que la vida politica fos fàcil ? I menys quan s' ha de obrir camí..
Coses no tant bones: la Directiva Europea sobre Inmmigració que he de llegir en profunditat però que d' entrada m´inquieta força . Mentre tant van morint persones a les nostres costes. I jo no m´hi conformo......
I ara s' apropa el nostre Congrés. Que suposo que anirà bé.
Trencat esta el gel de tants mesos.