jueves, 24 de enero de 2008

Apartheid. 24 de gener 08

Es interessant apropar-se a l' exposició del CCCB sobre l' apartheid a Surafrica. No tant sols perquè ens informa, sinó perquè ens apropa a aquesta dolentíssim vici que tenim els humans de aixecar murs divisoris. Cosa que nosaltres també hem fet a Mellilla i Ceuta ( per cert hi ha alguna referència gràfica que es testimoni de com varen poder morir alguns subsaharians enfilant-se al mur metàl·lic....)
I, unes breus frases , al començament de l' exposició ens diuen : La il.lustracio i les Revolucions franceses i americanes varen proclamar els Drets Humans Universals. Però vet aquí , que l' entusiasme per les ciències naturals d' aquella època, la recerca de indicadors " científics " de diferencies entre els humans, varen portar , en el segle següent , a identificar diferencies de mida de cervell, de formes de cara, que varen intentar justificar la inferioritat racial sobre tot dels negres. I com que no eren del tot " humans "estava prou justificat el fer-los servir com a esclaus...
Vet aquí que aquesta gran contradicció també- en una altre mida- es va donar pel que fa a les dones. Mes de dos cents anys varem trigar a obtenir els mateixos Drets humans que els homes.
Lliçó elemental: les ciències, elles també, estan sovint al servei dels poders de l' època. Lliçó segona: la distància que existeix entre els discursos i les lleis i la seva aplicació real. Desconfiar una mica de tot plegat, i mirar, ben de cara, el que passa.
Per cert. Que trista la història de la nostra tímida llei de l' avortament. I que incapaces hem estat les dones socialistes de pronunciar-nos amb mes força, quan la responsabilitat última, crec que es , almenys en part, ben nostra. La dreta ja la coneixem. Aprofita qualsevol escletxa. Però nosaltres no hauríem d' haver-ne deixat ni una. Si escribis en castellà diria que " siento verguenza ajena"

sábado, 5 de enero de 2008

Bones noticies,la nit de reis

Vet aqui una bona noticia. Llegeixo, avui dissabte, nit de reis i maravelles, que en el Pais vasc han posat en marxa una iniciativa pedagògica ben interessant: Es tracta de que victimes del terrorisme, persones que saben de qué va això de la violència en la propia carn, vagin a les escoles i expliquin als nens i nenens les seves experiencies. Sembla que hi ha hagut ja alguna experiencia i que ha resultat impactant pels nens i nenes - que tenen uns 12 anys. I volen seguir. Sembla mentida que una idea tant senzilla- fer escoltar en directe on porta la violència- hagi costat tant de parir. Aqui Catalunya recordo l' experiència de les Dones del 36, que tant han fet perque tots plegats recordem el que va passar. Però potser aquesta es una idea " generalitzable" , potser es podria fer mes sovint amb aquelles questions en les que , el que cal, els que els joves, vegin i visquin en directe , tot allò que ens atipem de dir en forma de discursos. Que en el fons els deu sonar a bla, bla, bla...

D' altre par: No som massa amables amb el clero? I es una manera suau de dir-ho, perquè no vull dir paraules gruixudes. Com s' enten tot el que esta passant? Una mica tontos sí que som, eh? Una mica esparugits estem per aquesta dreta salvatge ?

Em preparo pel dissabte vinent que tenim Consell de les Dones del PSC amb un temari interessant: ni mes ni menys que fer una lectura nostra del Document vermell titulat Per a un nou impuls del socialisme catalá. Ja ens cal, ja...