Pau, Dones i Resolucio 1325 del Consell de Seguretat

Vet aqui que avui he llegit amb calma el diari " Publico" i em trobo amb un seguit de comentaris i articles sensats. I sobre tot amb un article important: Mujer, Paz y Seguridad, que ni mes ni menys signen Catherine Ashton, Responsable de Afers exteriors de Europa, Anders Rasmusen, Secretari Gral de la Otan i Margot Wallstrom, Vice de la Comisio Europea. Apart de comentar que les dones en temps de guerra son victimes de agressions especifiques en tant que dones, recorden la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de Nacions Unides, en la que proposa que s'incorporin dones tant per a la prevencio de conflictes bélics com a las taulas de negoció.
L'important d' aquest article es no tant sols el recordatori de la resolució, sino que ho signen de forma conjunta els màxims responsables d' aquest organisme.

Tot el dia estic pendent de la Rosa Pereda y el Reyes Mate. Ciberneticament parlant. Primer he fet un resum de l'entrevista que la Rosa li fa sobre l'assaig "La herencia del olvido: ensayos sobre la compasión", ja que m´ha semblat interessant extreure'n alguns paragrafs. Despres he pensat que estaria bé que ho llegis mes gent. I com que a face-book nomes es pot enunciar, però no enviar textes llargs, estic intentant posar-ho a aquest bloc. I enviar-ho a donesenxarxa.cat o algun altre portal . Però resuta mes complicat del que sembla. En tot cas, us aconsello l'entrevista que surt a Letra Internacional, n 105. No te perdua. Jo insistiré, però, en aquesta tarda gélida quye ja ens feia falta.

Una bona noticia : Que la Llei que s'esta tramitant al Congres sobre Audiovisuals, planteji que , dins l´horari familiar, no es tractin questions relacionades amb les tecniques per millorar de forma artificial el nostre cos. Aquesta proposta va en la linia de que baixi el nivell d' exigència individual que sol actuar com una excellent eina de mercat i agreuja les inseguretats que tots els essers humans sentim. El menys que podem fer es no alimentar, ja des de l'infància la sensació de que son imperfectes., i que per tant hem de intentar assemblar-nos a un model determinat que marquen, amb molt poder, les industries de la moda, dels cosmétics . de les cirurgies etec etc. Crec que es bo reivindicar la dignitat complerta del cos humà. I la llibertat que es deriva d' aquesta dignitat.

Vet aqui que comença el 10.

He pensat començar aquests any que conté tantes preguntes obertes, amb un petit resum de perdues i guanys del any passat.

Començ0 per les perdues: Jordi Sole Tura, que era algu vben present en el meu paissatge personal, ens ha deixat. El meu amic argenti Helios Prieto, també. I finalment, dos dies abans de Nadal, el meu germà Xavier, el mes gran dels cinc que erem. Perdua de certes ilusions politiques que malgrat tot no em fan deixar de ser fidel al que penso qué es el socialisme democràtic. La preocupació per l' abast dels danys de la crisis sobre les persones que no tenen cap responsabilitat. El creixent desànim sobre l' estil i les formes polítiques

Però seguim treballant. Contenta de com estat funcionant el grup Dona i Politica de la Fundació Campalans: una proposta humil, pero persistent. Contenta d'haver col.laborat en la formacio de Dones al PSC, a la UGT, a Baeza, a Valencia organitzada per l' Instituto de la Mujer , dirigit per Rosa Peris ( aqui, una altre pena: l'han destituit...) ... i en alguns debats del Programa Marc. Contenta d' haver pogut publicar, per fi, un llibre que m´ha costat molt i sento ara, al cap d'uns dies, que es util: La voz pública de las Mujeres, a Icaria i que , en les diverses presentacions, m´ha proporcionat noves idees i molt afecte; un article sobre la soledat a la Revista de la Fundació que m´ha deixat prou contenta i que voldria continuar. Contenta perqué estic treballant en un allibre que m´ha encarregat La Secretaria de Igualtat del PSC sobre la Paritat i el que es deu al socialisme en el rque fa a Drets de les Dones. Contenta de noves amistats a arrel de les trobades de la UGT i de Valencia ...
Contenta d´haver-me atrevit a començar a estudiar piano, a aquestes alçades. De que la meva familia mes directa estigui bé: els altres germans, els meus fills i el meu net, sobre tot. Contenta d' haver-me atrevit a entrar al facebook que resulta ser una mena de nexe inmaterial amb persones amigues i conegudes, un lligam per l'aire...
Si faig balanç, malgrat les perdues grosses, penso que hi ha bons guanys. I ja no parlem dels bons proposits, que sont molts. Per un altre dia. .