martes, 14 de junio de 2011

Para Luz y las amigas que hablan castellano.

 ¿  Como seguir feminizando?

Contemplo con preocupación el actual panorama social y politico. Son momentos de fatiga, desconcierto y desánimo de la ciudadanía progresista. Como nos dice hoy Iñaki Gabilondo ( al que hay que escuchar siempre)  solo " la deuda " parece relevante. Esta  ocupa todo el espacio y  organiza las prioridades que conforman  la vida  colectiva. Hay que  vivir el duelo por  todo lo perdido y temer algunas posibles futuras pérdidas mas contundentes. Congresos, debates, encuentros,  pueden ir soldando  parte de las estrucruras  destruídas  por el vendabal. Pero el fondo de la grandes cuestiones exige generosidad, creatividad,  capacidad de transformación, cambios de estilo y prioridades que tardarán en llegar más de lo  que sería deseable. 
Y nos miro a nosotras, las mujeres feministas. Valoro enormemente la tarea realizada en los Ayuntamientos, en las Comunidades donde hemos estado  trabajando.   Aprecio  la riqueza de aportaciones al mundo de la academia, las iniciativas legislativas,  las actividades en red... Y  pienso que se ha hecho todo lo posible. Y más.  Y sin embargo, nuestro mensaje  no ha sido suficientemente escuchado ni respetado. Nuestro mensaje,  que hemos repetido hasta la saciedad y con nosotras  muchos hombre feministas como Raimon Obiols y otros ,  exige " feminizar la politica " y se   ajusta exactamente al anhelo de democratización   expresado  en nuestras plazas. Cierto. Se trata de un mensaje y una acción complejas.  Hay que jugar a la vez tanto en el terreno de  los cambios políticos, sociales  y culturales como en el de los derechos humanos de las mujeres que son la mitad de la población. Queremos cambios politicos y sociales para  toda la ciudadania y exigimos que se haga con una nueva mirada , la femenina, tan ausente a lo largo de la historia, sobre todos los asuntos  que atañen a las personas. Queremos disponer de instrumentos y de poder politico y social para transformar un mundo tan desigual . Queremos que el machismo social, la violencia , la prostitución, la pobreza femenina , las dobles jornadas, los bajos salarios, las imagenes recurrentes de la mujer -objeto, desaparezcan. Se trata de un mensaje complejo que exige replantear , de la cabeza a los piés, agendas, organizaciones, estilos ... Ambicioso, si.    Y no parece que, a pesar del gran trabajo realizado, haymos podido romper  el discurso y las prácricas políticas de siempre para insuflar una nueva vitalidad poltica que la haga más flexible, cercana y en definitiva, más democrática. Nuestros principios no han logrado filtrarse por las paredes  de las antiguas estructuras monolíticas.
¿ Que  hacer?  Como continuar la tarea en un ambiente  que parece ir espesandose más y mascada dia? 
Algunas ideas.
Hay que defender con uñas y dientes lo consguido  y hacerlo  tanto a nivel legislativo como en las institucioned y en la vida social. Debemos  continuar generando nuevas propuestas y  fortaleciendo liderazgos-  clave que suelen desaparecer entre la multitud de rostros y trajes  masculinos  Y  hay que diseñar estrategias en la red, en las instituciones con la vista puesta en la energia que emana de las nuevas movilizaciones ciudadanas. 
Miremos a las mujeres " indignadas" Algunas son nuestras " hijas" o podrian serlo . Hay mucha fuerza femenina en las plazas. Constituye una gran esperanza. Es fundamental debatir, dialogar con ellas sobre los múltiples temas que se estan planteando, los que estan ya abiertos y los que se iran propiciando.  Compartimos con ellas el anhelo democratizador porque este anhelo esta en la raiz de los feminismos. Debemos escuchar con atención sus palabras, tal vez ya conocidas, pero dichas  en un nuevo formato, con  nueva fuerza y  por  distintas personas.  Que sepan  que tienen aliadas con experiencia , ideas y practica. Con un saber que nos dice que el feminismo no sólo  debe estar presente en todos los ámbitos de la vida, sino que debe ser protagonista , lider ( como lo ha sido durante tantos años,,,) de urgentes transformaciones, en la medida que se trata de dar voz y poder  de decisisón a cualquier ser humano defendiendo su dignidad fundamental.  Nos ayudaria mucho, en estos momentos, tener la certeza de que , para toda persona que estan colaborando a la revitalización del compromiso ciudadano con el bien común,  el principio de igualdad  de derechos entre hombres y mujeres constituye una importante prioridad.
Porque sin nosotras y nuestra mirada a la vez igual y diferente no es posible construir ninguna democracia real.

jueves, 9 de junio de 2011




Que fer? Seguir feminitzant.   dijous, 9 de juny 2011

Contemplo el panorama social i polític. Son moments de fatiga, desconcret i desànim per a tota la ciutadania  progressista.  Cal  fer el dol pel que hem perdut i témer el que,  potser,  serà una pèrdua mes contundent.  Congressos, debats, trobades  poden anar  soldant  trossos de les estructures  malmeses.  Però el fons de la qüestió exigeix  una capacitat de transformació, uns canvis d ‘estil i de prioritats que potser seran mes llargs del que desitgem..
 I ens miro a nosaltres,  les dones feministes.  Valoro el fet en els  Ajuntaments on hem estat treballant,  la riquesa d’aportacions al mon de l’acadèmia, les iniciatives legislatives, l’activitat en xarxa ..I penso, que  hem fet tot el possible . I mes. Que no som la causa del desastre , sinó que ho es la nostra absència. Perquè  el nostre  missatge no ha estat prou escoltat ni respectat. El nostre missatge inclusiu, el que exigeix “feminitzar la política “, que  correspon  a l’anhel d’una fonda democratització,  no ha tingut prou força. Es tracta, cert,  d’un missatge i una acció complexes. Juga alhora en el front dels canvis socials i culturals i en el específic  dels drets humans de les dones que resulten ser la meitat de la ciutadania i que exigeixen una nova mirada,  la femenina,  sobre totes les qüestions. Volem disposar d’instruments i poder polític i socials per transformar un mon tant desigual  I volem que  el masclisme social, la violència, la prostitució, les dobles jornades, les imatges recurrents de  la dona- objecte, despareixin. Es un missatge complex que requereix un replantejament de cap a peus de les prioritats, les agendes, les organitzacions i els estils. Però  no sembla que,  de moment, bo i la feina feta,  haguem pogut esberlar el discurs i les practiques de sempre  per donar pas a una nova vitalitat política a la que hem anomenat “ feminitzar”    No hem pogut filtrar la nostra voluntat democratitzadora en els poders mes monolitis.
 Que fer? Com continuar en un ambient que sembla espessir.se ?  Vet aquí algunes, escadusseres idees, en els inicis dels nous temps.
Hem de defensar el conquerit, tant a nivell legislatiu com en les institucions i a la vida social.. Hem  de  continuar produint propostes noves i recolzant, enfortint alguns lideratges clau, que  semblen desaparèixer en la munió de rostres masculins protagonistes.  I, d’un vegada, hem de construir estratègies  en  la xarxa, en les institucions,  bo i mirant les noves movilitzacions  ciutadanes.
I d’altre banda, mirem  les dones “ indignades”  algunes son filles nostres o podrien ser-ho. Hi ha moltes  dones a les acampades, hi ha molts força femenina a les places Son un gran esperança. Ens cal entrar a fons amb elles en el debats, els múltiples debats que necessàriament s’obren i s’obriran. Compartim els anhels democratitzadors i aquests anhels son part  constituent dels feminismes.   Hem de escoltar amb atenció paraules, potser conegudes, però dites d’una forma nova i amb una força i una  presencia, noves., Que sàpiguen que tenen aliades, que tenim idees i practica,  un saber de molts anys, una experiència que ens diu que el feminisme no solament ha  d’estar present a tot arreu, sinó que ha de ser protagonista, líder de les transformacions necessàries en la mesura que es tracta de donar veu i poder de decisió  a tot ésser humà  bo i defensant la seva dignitat  fonamental.   Voldria tenir la certesa que, per a tota persona que està ajudant a  revitalitzar   el compromís ciutadà amb el bé comú, per aquesta via, resulta una prioritat els principi de igualtat de drets entre homes i dones.
Perquè sense nosaltres i la nostra mirada no es pot construir cap  democràcia real.

Mª Dolors Renau i Manent




Que fer? Seguir femenitzant.

Contemplo el panorama social i polític. Son moments de fatiga, desconcret i desànim per a tota la ciutadania  progressista.  Cal  fer el dol pel que hem perdut i témer el que,  potser,  serà una pèrdua mes contundent.  Congressos, debats, trobades  poden anar  soldant  trossos de les estructures  malmeses.  Però el fons de la qüestió exigeix  una capacitat de transformació, uns canvis d ‘estil i de prioritats que potser seran mes llargs del que desitgem..
 I ens miro a nosaltres,  les dones feministes.  Valoro el fet en els  Ajuntaments on hem estat treballant,  la riquesa d’aportacions al mon de l’acadèmia, les iniciatives legislatives, l’activitat en xarxa ..I penso, que  hem fet tot el possible . I mes. Que no som la causa del desastre , sinó que ho es la nostra absència. Perquè  el nostre  missatge no ha estat prou escoltat ni respectat. El nostre missatge inclusiu, el que exigeix “feminitzar la política “, que  correspon  a l’anhel d’una fonda democratització,  no ha tingut prou força. Es tracta, cert,  d’un missatge i una acció complexes. Juga alhora en el front dels canvis socials i culturals i en el específic  dels drets humans de les dones que resulten ser la meitat de la ciutadania i que exigeixen una nova mirada,  la femenina,  sobre totes les qüestions. Volem disposar d’instruments i poder polític i socials per transformar un mon tant desigual  I volem que  el masclisme social, la violència, la prostitució, les dobles jornades, les imatges recurrents de  la dona- objecte, despareixin. Es un missatge complex que requereix un replantejament de cap a peus de les prioritats, les agendes, les organitzacions i els estils. Però  no sembla que,  de moment, bo i la feina feta,  haguem pogut esberlar el discurs i les practiques de sempre  per donar pas a una nova vitalitat política a la que hem anomenat “ feminitzar”    No hem pogut filtrar la nostra voluntat democratitzadora en els poders mes monolitis.
 Que fer? Com continuar en un ambient que sembla espessir.se ?  Vet aquí algunes, escadusseres idees, en els inicis dels nous temps.
Hem de defensar el conquerit, tant a nivell legislatiu com en les institucions i a la vida social.. Hem  de  continuar produint propostes noves i recolzant, enfortint alguns lideratges clau, que  semblen desaparèixer en la munió de rostres masculins protagonistes.  I, d’un vegada, hem de construir estratègies  en  la xarxa, en les institucions,  bo i mirant les noves movilitzacions  ciutadanes.
I d’altre banda, mirem  les dones “ indignades”  algunes son filles nostres o podrien ser-ho. Hi ha moltes  dones a les acampades, hi ha molts força femenina a les places Son un gran esperança. Ens cal entrar a fons amb elles en el debats, els múltiples debats que necessàriament s’obren i s’obriran. Compartim els anhels democratitzadors i aquests anhels son part  constituent dels feminismes.   Hem de escoltar amb atenció paraules, potser conegudes, però dites d’una forma nova i amb una força i una  presencia, noves., Que sàpiguen que tenen aliades, que tenim idees i practica,  un saber de molts anys, una experiència que ens diu que el feminisme no solament ha  d’estar present a tot arreu, sinó que ha de ser protagonista, líder de les transformacions necessàries en la mesura que es tracta de donar veu i poder de decisió  a tot ésser humà  bo i defensant la seva dignitat  fonamental.   Voldria tenir la certesa que, per a tota persona que està ajudant a  revitalitzar   el compromís ciutadà amb el bé comú, per aquesta via, resulta una prioritat els principi de igualtat de drets entre homes i dones.
Perquè sense nosaltres i la nostra mirada no es pot construir cap  democràcia real.

Mª Dolors Renau i Manent