Un  economista Nobel de Economia, tant reconegut com Paul Krugman,  introduiex en la seu article a El Pais dues consideracions   directament lligades a la economia actual i  a la politica.

 Dues consideracions que van mes enllà del seu comentari i que toquen al nucli central del que entenem per política., què entenem per ésser humà i què entenem per societat. Donat que avui en dia els economistes semblen inclinats o propulsats a parlar tant sols de comptabilitat ( encare que aquesta sigui global)  sorprèn agradablement que persones com ell introduiexin qüestions que tenen a veure amb altres aspectes de la vida social. En fi, no es l'economia una Ciència Social? Alguns altres economistes han tingut una visió amplia de l'economia, tant fora d'aqui, com a la mateixa nostra terra. Penso en Amartya Sen, per exemple  i en d'altres que poden sortir  de la seva estricta disciplina formal i pensar i tenir en compte altres àmbits de la societat.

Ens diu dues coses importants. Una:  interpreta  el que  està succeint als republicans americans (  que podem homologar amb el pensament de David  Cameron i els seus discursos en front de les revoltes dels suburbis de Londres quan fa caure la responsabilitat de la furia detructiva a lcda indivíduo ,  a la mala educació, a les families ). Quina  por : aviat tot serà  culpa de les mares que no ho fan prou bé, o es divorcien... Doncs diu que en nom de la llibertat individual la manca de compassio s'ha convertit en una qüestió de principis pels  Republicans .   I ell ho relaciona amb les dificultats,  que venen de lluny,  per a  construir un Sistema  de Salut que arribi a tothom. A Amèrica no està garantida la Salut pública. I molta gent, molts infants que no disposen d'assegurança no poden ser atesos per manca de recursos familiars. Sembla que el pensament republicá s'esta tornant cruel trencant una llarga tradició d'esforç  comunitari...

 I segona questio que planteija : " La politica  de Estats Units es basicament una qüestió d'opinions morals diferents". Politica i moral. Valor que donem als essers humans, als seus drets humans. Poques vegades he trobat una frase tan clara per expressar l'arrel ètica de les politíques.  I de la concepcio del ésser humà que les anima. O be l'esser humà es entès com " un llop per a l'altre "  amb el que cal competir ( i això sempre deixa als mes  vulnerables en situació d'inferioritat  o de explotació...) o bé creiem  que la vulnrabilitat,  la fragilitat es un tret general; que en alguns casos vé molt accentuada per la desigualtat econòmica , social i de gènere. Però que tot esser humà es digne i que sense igualtat d'oportunitats , la llibertat es una quimera, un engany i ens cal, per tant , treballar en aquesta direcció.. I que, segon, part del progrés humà s' ha realitzat lluitant  per aquesta justicia.  Que no es altre cosa que la suma de la indignació i l'autodefensa més la solidaritat intel.ligent que ens diu que tots depenem de tots. I tercer, que la virtut de la compassió forma part de la conducta moral, de la ètica del comportament. Compassio que està  actualment desvaloritzada gaire bé entesa com una virtut lihgt, de segona categoria, lligada a cedrta sentimentalitat  devaluada en aquest moment. I en canvi, la com-passio  te a veure amb la capacitat de identificar-nos, apropar-nos al sofriment de l'altre. I aixo es fonamental en la vida social. El neoliberalisme, en nom de una hipotètica llibertat individual, ho desprecia. Però els que sabem dçel paper que juga aquesta capacitat per a crear, cuidar, prolongar la vida; els que sabem com aquesta virtut ha estat darrera dels progressos de la humanitat en forma de " solidaritat", no podem acceptar esborrar-la del nostre llengutage politic  i l'hem de traduir en propostes que  millorin les condions de vida de la ciutadania.

  Finalment, poc es pot entendre de la poliítica actual sense introduir-hi elements psicològics. Cada cop està mes clar que aquests juguen un paperf fonamental no solament en les conductes individuals dels liders i en les grupals de la ciutadania, sino en les dinamiques col.lectives : les pors , les agressivitats, la recerca d'enemics que justifiquin  els nostres maletars, la confiança...son tots compnents psicològics de les conductes socials... Tot esta present en la vida política

Em temo que esta esdevenint " natural" confondre i anar substituïnt la politica per l'economia..No fem altre cosa que sentir parlar i llegir d'economia, o millor d'una macro-economia que sembla haver invadit , com un nuvol pesant i cada cop mes amenaçador , tot l' horitzò de la vida col.lectiva.. El  nostre llenguatge public s'ha omplert  de  termes dels que desconeixem  el significat exacte  i que ens cauen a sobre com una sentència :  Mercats,  hipoteques subprime,  deficit,  deute,  probes de stress _ que podriem, es una idea, passar a la ciutadania  que ha de prendre ansiolitics- Potser alguns economistes o professionals d'aquest sector entenen bé el  que passa, malgrat que ho dubto, tenint en compte que no han previst ni actuat per frenar-ho Però el primer que se'm ocorrer al pensar en aquesta plaga  de termes, es que ens haurien de fer un diccionari nou per comprendre una mica mes- sense grans ambicions de totalitat- el que ens estant dient. Perquè d'altre forma el que queda es una ombra paorosa que ens diu  que tot va malament i que pot anar molt pitjot sino som bons i obedients...  Bona part del malestar ciutadà , a mes de les causes reals  que afecten la seva vida diaria, neix  d'aquesta imcomprensió. I de l'amenaça constant...

Aquest llenguatje unidimesional  cobreix gaire bé tot l'espai public; s'ha convertit en el llenguatge de la politica. i correm el risc de creure'ns que en el mon de lo public no hi ha cap altre element que pugui tenir influencia en la vida collectiva . Que l'economia - aquesta manera d'entre-la, a més- es l' unic que compte. De fet, tot semla anar en aquesta direcció. Com si la preocupacio pel defiicit,  l'endeutament  s'haguessin  convertit en l'explicacio absoluta de tots els mals i ben.  Confesso la meva ignorància sobre el pes especific que aquestes dades poden tenir en el esdeviniment de noves formes de vida....Tot esta per escriure i dependrà molt de com la ciutadania i els politics gestionin aquesta crisi global  (  crisi de model de vida, de principis, de regles de joc poltic...)  en que s'ha convertit el que inicialment era una crisi economica.  Però si que sabem coses del passat. I el que esta succeint davant els nostres ulls  a altres parts , ben properes, del mon. 

 La politica, que en la definició clasica ens diu que  es  allò que ens comlpeta com a essers humans- mes enllá de la privacitat ( Hanna Arendt) , que ens fa responsables de la part colectiva de la nostra vida ( en el ben entes de que hi ha sempre una part individual ...) te molts mes componenst  que els que ens mostren en aquests moment. I seria bo recordar-ne alguns que no depenen estrictament dels fluxes econmics...Termes com, confiança, comunitat, relacions personals i de grup, solidaritat, lideratges, veritat, honestetat, esforç i objectius comuns, resistència i  tenacitat, empatia, rectitud, veritat., reconeixament personal, ...Sont totes elles i moltes d'altres,  paraules que si mirem l'història  taduiexen actituts, activitatsi formes de fer que formen part del que ha permes transformar el mon durant segles, en un espai mes habitable.   Des del moment que les hem esborrat del llenguatge col.lectiu- malgrat que en la vida privada, se'n fa mes ús-  estem esborrant ingredients fonamentals de la vida comuna i de la  mateixe gestió de les precarietats on es ha abocat el   neolliberalisme desfermat i la manca de resposta d'una socialdemocràcia afeblida  per manca de claretat i fidelitat, o seduida per masses cants de sirena... Com explicar alguns avenços en els drets humans si no es  traves de la solidaritat i el respecta a una  etica que ens diu  que l'altre te els mateixos drets humans que jo?  Com explicar sino, aquella transicio nostre que- deixant apart la habilitat dels politics d'aquell moment , va movilitzar- en circumstàncies ben dificils - bona part de la ciutadania esperançada que, sense comptar ni fer numeros, es va esforçar per ser lliures? Era tot economia ? Quan hi havia de psicologia collectiva, de etica, de desig ( de llibertat) que es varen transformar en força politica ? 

Aquest son els elements, ingredients fonamentals , també, de la politica. Si no els anomenem els deixem morir. Si no els contemplem, sino els cuidem,  com a promotors de força col.lectiva, ens quedem amb  la carcassa d'unes instituicons desvitalitzades i per lo tant, febles que han de cedir, cada cop mes, a les pressions externes, del mercat que en diem, perque  no tenen el suport de la vitalitat que hi ha a la ciutadania. I anem deixant que una nova dictadura ens mengi  aquest terreny que es nostre, que es dels homesi dones del carrer , que varem conquerir , amb tant esforç. I amb un desig i una visió mes complerta del que es lo politic. Tornem a pensar la politica d'una altre manera.