Bloc de Maria Dolors Renau

2011-12-05T11:20:00.001-08:00

Hem vist a la televisió i hem llegit una notícia diferent, nova: La Ministra Italiana de treball, plora quan ha d'explicar el que son unes mesures draconianes. Ho cel.lebro com un triomf de la sensibilitat i de la capacitat d'empatia envers les persones que patirán. Mes enllà de les paraules, hi ha gestos que dignifiquen les persones i dignifiquen aquesta feina tant "subjectada ", depenent i depriment que es la politica actual. No puc deixar de comparar aquesta expressió de humanitat amb la postura de la Sra de Cospedal, que esta retallant, ella tan mona i ben vestida, els recursos per a les cases que acullen,protegeixen dones maltractades i es seus fills. Jo l'acuso, no tant sols com a politica que no sap qué esta fent, sino en tant que dona que te fills. Li hauria de caure la cara de vergonya: en tant que dona. Al revés que la Ministra italiana de la que em sento orgullosa en tant que dona.

2011-10-06T05:10:00.000-07:00

Para Luz y Cia: la traducción.

¿ Es la com-pasión, una virtud pública ?

Sé bien que la palabra compasión despierta en personas feministas y progresistas, cierto malestar. Porque el término suele ir acompañado de imágenes de sacristía, de mantillas negras, de horondos hombres que alargan un brazo en cuyas muñecas luce un reloj de oro mientras depositan monedas en la mano de algún niño desnutrido. Es un término, también, que sugiere la existencia de una virtud individual, normalmente atribuida a las mujeres ( y por lo tanto, socialmente devaluada ) que las ha dotado" naturalmente" de una especial sensibilidad hacia los enfermos, ancianos, desvalidos...Una virtud largamente explotada por nuestro sistema patriarcal que divide la tarea del vivir y sus manifestaciones en dos: para las mujeres todo aquello relacionado con la generación, cuidado y prolongación de la vida biológica y cotidiana. Mientras los grandes asuntos colectivos, las " cosas serias" han estado en manos de poderosos hombres que han determinado el destino del conjunto de la humanidad...

Debemos re- considerar el significado de este término, desembarazarnos del sentido que hasta ahora ha tenido y otorgarle un significado que ponga de manifiesto la necesidad de su presencia en las dinámicas sociales y políticas, de manera que podamos utilizarlo en nuestro lenguaje laico y colectivo. Que obtenga la máxima dignidad pública.
Nos dice Paul Krugman que en Estados Unidos , lo que determina las opciones políticas es una actitud " moral" ( que implica una determinada manera de entender quien es el ser humano y como hay que tratarle...) Y que el pensamiento republicano se identifica con haber abandonado completamente la " compasión" hacia los otros seres humanos . En el mismo sentido hay que interpretar las palabras y acciones de Cameron ante las recientes revueltas producidas en Londres cuando atribuye la violencia a una mala educación, a falta de disciplina, a una falta de responsabilidad individual, sin considerar ni un solo momento el papel que las condiciones sociales pueden estar jugando en dicho malestar.

Co.m-pasión significa sufrir con, lo que, en términos psicológicos vendría a ser "empatizar con"... Y trasladado a lenguaje publico viene a ser este término que tant presente ha estado en la acción colectiva transformadora; es decir " la solidaridad" . Podemos rastrear el camino que lleva desde los sentimientos ( compasión y empatía ) de raíz individual- en la medida que nos afecta personalmente lo que le ocurre a otro ser humano...hasta la solidaridad; esta demanda un intercambio entre personas, una puesta en común de problematicas similares y propuestas de acción para modificar las condiciones que causan sufrimiento. Este camino que hay que recorrer puede confortarnos ante la precariedad de las respuestas individualistas. Puede confortarnos sobre la capacidad humana de pasar de los sentimientos privados a las acciones públicas; la capacidad de insuflar fuerza personal en los asuntos colectivos.; de convertir los sentimientos en posturas morales , en valores políticos . Podemos retomar confianza en la dignidad humana, tan maltrecha en los últimos tiempos por una ideología que ha hecho de la libertad y la responsabilidad individual la excusa para hundir la solidaridad.

La compasión debe saltar los muros de los sentimientos individuales, qee resultan efimeros, y olvidadizos cuado desaparece la imagen directa que los despierta. Y deben convertirse en actitudes estables... Es un camino que tiene consecuencias politicas. Por qué ¿ donde queda la compasión cuando recortamos ayudas a los mas ncesitados ?

Recuperar la compasión y sus derivados sociales es una urgencia politica. Y conformar con ella un solo conglomerado junto a la justcia y los derechos humanos,. Dicho conglomerado debe generar nuevas politicas, con el Ser humano en su cebtro Hay que recorrer el camino que transita del sentimiento ( tan a menudo minusvalorado, interpretado como una debilidad frente al peso de lo razonable, o de la admisión de la fatalidad ( siempre habrá ricos y pobres),...hasta la solidaridad, la propuesta y la acción. Tal vez asi sumando energias vitales, canalizando fuerzas y poniendolas en común podamos recomponer una vida social y politica maltrecha. Tal vez necesitamos incorporar a la vida pública , virtudes que han sido largamente consideradas tan solo s vivencias privadas..

2011-10-01T10:02:00.000-07:00

Es la com-passió una virtut pública ?

Se que la paraula “ compassió” sovint desperta, en les persones feministes iprogressistes un cert malestar. L’acompanya certa olor de sagristia rància, de mantellinesnegres, de homes amb rellotges d’or que allarguen la ma per donar una moneda a personesmal nodrides a la porta de les esglésies. L’acompanya de forma ben malentesa,“la caritat” . O també pot ferreferencia a una virtut individual que s’ha atribuït prioritàriament a les dones, un pel mes pietoses que ells enfront de la necessitat de cura dels petits, els malalts els desemparats , solsi vells. Potser per això es una virtut devaluada. Virtut llargament explotada ialhora exaltada pel nostre sistema que divideix els treballs del viure persexes, i ha dipositat en mans de les dones tots aquells que tenen a veure amb la creació, la cura i la prolongacióde la vida. De la vida i la vida quotidiana., Mentre els grans assumptes, els públics, les coses “ serioses” han estat en mans delspoderosos homes que han anat determinant, amb els fets, el destí de totsnosaltres homes i dones…

Però ens cal abandonar aquesta òptica. Deixem apart el que ha significat, el que hem rebut” d’aquestterme. I pensem-lo de nou. Perquè es pot convertir en un terme que tingui la màxima dignitat publica, que s’incorpori, sense cap vergonya, al conjuntdels termes significatius pel avenç humà; que tractem la com-passió com una urgent virtut humana, laica, pública i política.

Diu Paul Krugman en un breu i sucósarticle a El Pais, que als Estats Units, el que determina les diferents visionspolítiques, son actituds “ morals “.Elles conformen quina concepció es te del ésser humà i que cal fer amb la “cosa pública”. I diu que , enl’actualitat, el pensament republicà gaire bé s’identifica amb haver abandonamenttotal de la “ compassió” envers elsaltres éssers humans.Aquesta pèrdua està darrera també del discurs de Cameron front als disturbis de Londres, quan atribuïa la violènciaa una mala educació en família, a una pèrdua dels valors de l’esforç individual, de ladisciplina... Al cap i a la fi tots som iguals i lliures, ve dir...Ai, la llibertat... En nom seu es volen tapar les cada cop mes flagrants desigualtats que la fan impossible.... Responsabilitatpersonal. Que s’espavilin. No hi ha mes que això…L’oblit no es maiinnocent. En cap cas fa referencia a lescondicions econòmiques i socials que estant causant tant de malestar arreu.

Però fem una aproximació diferent al terme com-passió: com-passió vol dir, patiramb… el que en termes mes psicològics es pot interpretar com a “ empatia”. I traduït a termes públics,el retrobem a l’arrel d’aquell principi que ha animat sempre les grans mobilitzacions i ha permès construir amb molts esforços un mon millor: la solidaritat. Podem rastrejar el camí que va d’una a l’altre. Dels sentiments a la presa de postura, laimplicació en els assumptes públics . La compassió i l’empatia, d’arrel individual gaire bé intima, fan que el que el quesucceeix a d’altres , pròxims o no tant pròxims, ens “ afecti “ personalment. I es molt possible que aquesta experiènciaviscuda ens dugui al intercanvi entre persones amb problemàtiques similars i desemboqui en la construcció dexarxes, organitzacions o moviments solidaris.. Reseguir el camí del procés que porta del sentiment a l’acció, identificai ens conforta sobre la capacitat humana de la pietat, I ens fa confiar en la possibilitat de transformar aquestssentiments en postura moral i per tant en un valor polític. Aquesta novarepresentació ens retorna la imatge de la dignitat humana , tant malmesa en elsúltims temps per un pensament que ha fet de la llibertat i la responsabilitat l’excusaper enfonsar la solidaritat.

La compassió es educable iencoratjable i ha de traspassar la barrera dels sentiment, que pot resultartant efímer i inestable així que desapareixla imatge o la persona que el desvetlla. I s’hauria de convertir en una actitudestable que impregnes el nostre dia a dia. Solament així es por traduir ensolidaritat- en construcció activa- envers els nostres iguals que es troben en situacions de dificultat i penúria…

Aquest camí, de la mateixa manera que ens ho demostra el camí invers, té conseqüències polítiques. Que ens retornen no solament els antics principis delsmoviments d’alliberament, no solament a les conquistes que han fet als éssershumans subjectes- que no objectes- dedrets humans universals, que a la seva vegada han actuat sobre el dret i la justícia, sinótambé en justícia sinó en polítiques. Polítiques ben oposades contradictòries amb el que s’està fent… On queda la compassióquan retallem ajudes als mes necessitats?

Hem de recuperar la compassió icoŀlocar la en el centre, en el nucli de la justícia i dels drets humans. Ferun sol conglomerat que doni suport a una nova política, que, com hem dit ,tantes vegades, posi al ser humà al centre de la polític. Pero un ésser humàque no es lliure si te gana o no te feina, o es desnonat de la seva casa, en undiscurs que es conforma amb el.... sempre hi haurà rics i pobres… Caldonar un nou significat polític a la com-passió bo i enfortint així lespossibilitats humanes de transformació. I ja que hem de construir una nova realitateconòmica i social, haurem d’aprendre a extreure del fons de la vida humana virtutsque, durant segles, han sobreviscut, mal que bé, en l’àmbit privat, personal o religiós. I queara ens toca portar- com una grossapancarta- al discurs i lesmanifestacions de lo col.lectiu, lo públic. .

2011-09-20T05:04:00.000-07:00

Un economista Nobel de Economia, tant reconegut com Paul Krugman, introduiex en la seu article a El Pais dues consideracions directament lligades a la economia actual i a la politica.

Dues consideracions que van mes enllà del seu comentari i que toquen al nucli central del que entenem per política., què entenem per ésser humà i què entenem per societat. Donat que avui en dia els economistes semblen inclinats o propulsats a parlar tant sols de comptabilitat ( encare que aquesta sigui global) sorprèn agradablement que persones com ell introduiexin qüestions que tenen a veure amb altres aspectes de la vida social. En fi, no es l'economia una Ciència Social? Alguns altres economistes han tingut una visió amplia de l'economia, tant fora d'aqui, com a la mateixa nostra terra. Penso en Amartya Sen, per exemple i en d'altres que poden sortir de la seva estricta disciplina formal i pensar i tenir en compte altres àmbits de la societat.

Ens diu dues coses importants. Una: interpreta el que està succeint als republicans americans ( que podem homologar amb el pensament de David Cameron i els seus discursos en front de les revoltes dels suburbis de Londres quan fa caure la responsabilitat de la furia detructiva a lcda indivíduo , a la mala educació, a les families ). Quina por : aviat tot serà culpa de les mares que no ho fan prou bé, o es divorcien... Doncs diu que en nom de la llibertat individual la manca de compassio s'ha convertit en una qüestió de principis pels Republicans . I ell ho relaciona amb les dificultats, que venen de lluny, per a construir un Sistema de Salut que arribi a tothom. A Amèrica no està garantida la Salut pública. I molta gent, molts infants que no disposen d'assegurança no poden ser atesos per manca de recursos familiars. Sembla que el pensament republicá s'esta tornant cruel trencant una llarga tradició d'esforç comunitari...

I segona questio que planteija : " La politica de Estats Units es basicament una qüestió d'opinions morals diferents". Politica i moral. Valor que donem als essers humans, als seus drets humans. Poques vegades he trobat una frase tan clara per expressar l'arrel ètica de les politíques. I de la concepcio del ésser humà que les anima. O be l'esser humà es entès com " un llop per a l'altre " amb el que cal competir ( i això sempre deixa als mes vulnerables en situació d'inferioritat o de explotació...) o bé creiem que la vulnrabilitat, la fragilitat es un tret general; que en alguns casos vé molt accentuada per la desigualtat econòmica , social i de gènere. Però que tot esser humà es digne i que sense igualtat d'oportunitats , la llibertat es una quimera, un engany i ens cal, per tant , treballar en aquesta direcció.. I que, segon, part del progrés humà s' ha realitzat lluitant per aquesta justicia. Que no es altre cosa que la suma de la indignació i l'autodefensa més la solidaritat intel.ligent que ens diu que tots depenem de tots. I tercer, que la virtut de la compassió forma part de la conducta moral, de la ètica del comportament. Compassio que està actualment desvaloritzada gaire bé entesa com una virtut lihgt, de segona categoria, lligada a cedrta sentimentalitat devaluada en aquest moment. I en canvi, la com-passio te a veure amb la capacitat de identificar-nos, apropar-nos al sofriment de l'altre. I aixo es fonamental en la vida social. El neoliberalisme, en nom de una hipotètica llibertat individual, ho desprecia. Però els que sabem dçel paper que juga aquesta capacitat per a crear, cuidar, prolongar la vida; els que sabem com aquesta virtut ha estat darrera dels progressos de la humanitat en forma de " solidaritat", no podem acceptar esborrar-la del nostre llengutage politic i l'hem de traduir en propostes que millorin les condions de vida de la ciutadania.

Finalment, poc es pot entendre de la poliítica actual sense introduir-hi elements psicològics. Cada cop està mes clar que aquests juguen un paperf fonamental no solament en les conductes individuals dels liders i en les grupals de la ciutadania, sino en les dinamiques col.lectives : les pors , les agressivitats, la recerca d'enemics que justifiquin els nostres maletars, la confiança...son tots compnents psicològics de les conductes socials... Tot esta present en la vida política

2011-09-03T04:15:00.000-07:00

Em temo que esta esdevenint " natural" confondre i anar substituïnt la politica per l'economia..No fem altre cosa que sentir parlar i llegir d'economia, o millor d'una macro-economia que sembla haver invadit , com un nuvol pesant i cada cop mes amenaçador , tot l' horitzò de la vida col.lectiva.. El nostre llenguatge public s'ha omplert de termes dels que desconeixem el significat exacte i que ens cauen a sobre com una sentència : Mercats, hipoteques subprime, deficit, deute, probes de stress _ que podriem, es una idea, passar a la ciutadania que ha de prendre ansiolitics- Potser alguns economistes o professionals d'aquest sector entenen bé el que passa, malgrat que ho dubto, tenint en compte que no han previst ni actuat per frenar-ho Però el primer que se'm ocorrer al pensar en aquesta plaga de termes, es que ens haurien de fer un diccionari nou per comprendre una mica mes- sense grans ambicions de totalitat- el que ens estant dient. Perquè d'altre forma el que queda es una ombra paorosa que ens diu que tot va malament i que pot anar molt pitjot sino som bons i obedients... Bona part del malestar ciutadà , a mes de les causes reals que afecten la seva vida diaria, neix d'aquesta imcomprensió. I de l'amenaça constant...

Aquest llenguatje unidimesional cobreix gaire bé tot l'espai public; s'ha convertit en el llenguatge de la politica. i correm el risc de creure'ns que en el mon de lo public no hi ha cap altre element que pugui tenir influencia en la vida collectiva . Que l'economia - aquesta manera d'entre-la, a més- es l' unic que compte. De fet, tot semla anar en aquesta direcció. Com si la preocupacio pel defiicit, l'endeutament s'haguessin convertit en l'explicacio absoluta de tots els mals i ben. Confesso la meva ignorància sobre el pes especific que aquestes dades poden tenir en el esdeviniment de noves formes de vida....Tot esta per escriure i dependrà molt de com la ciutadania i els politics gestionin aquesta crisi global ( crisi de model de vida, de principis, de regles de joc poltic...) en que s'ha convertit el que inicialment era una crisi economica. Però si que sabem coses del passat. I el que esta succeint davant els nostres ulls a altres parts , ben properes, del mon.

La politica, que en la definició clasica ens diu que es allò que ens comlpeta com a essers humans- mes enllá de la privacitat ( Hanna Arendt) , que ens fa responsables de la part colectiva de la nostra vida ( en el ben entes de que hi ha sempre una part individual ...) te molts mes componenst que els que ens mostren en aquests moment. I seria bo recordar-ne alguns que no depenen estrictament dels fluxes econmics...Termes com, confiança, comunitat, relacions personals i de grup, solidaritat, lideratges, veritat, honestetat, esforç i objectius comuns, resistència i tenacitat, empatia, rectitud, veritat., reconeixament personal, ...Sont totes elles i moltes d'altres, paraules que si mirem l'història taduiexen actituts, activitatsi formes de fer que formen part del que ha permes transformar el mon durant segles, en un espai mes habitable. Des del moment que les hem esborrat del llenguatge col.lectiu- malgrat que en la vida privada, se'n fa mes ús- estem esborrant ingredients fonamentals de la vida comuna i de la mateixe gestió de les precarietats on es ha abocat el neolliberalisme desfermat i la manca de resposta d'una socialdemocràcia afeblida per manca de claretat i fidelitat, o seduida per masses cants de sirena... Com explicar alguns avenços en els drets humans si no es traves de la solidaritat i el respecta a una etica que ens diu que l'altre te els mateixos drets humans que jo? Com explicar sino, aquella transicio nostre que- deixant apart la habilitat dels politics d'aquell moment , va movilitzar- en circumstàncies ben dificils - bona part de la ciutadania esperançada que, sense comptar ni fer numeros, es va esforçar per ser lliures? Era tot economia ? Quan hi havia de psicologia collectiva, de etica, de desig ( de llibertat) que es varen transformar en força politica ?

Aquest son els elements, ingredients fonamentals , també, de la politica. Si no els anomenem els deixem morir. Si no els contemplem, sino els cuidem, com a promotors de força col.lectiva, ens quedem amb la carcassa d'unes instituicons desvitalitzades i per lo tant, febles que han de cedir, cada cop mes, a les pressions externes, del mercat que en diem, perque no tenen el suport de la vitalitat que hi ha a la ciutadania. I anem deixant que una nova dictadura ens mengi aquest terreny que es nostre, que es dels homesi dones del carrer , que varem conquerir , amb tant esforç. I amb un desig i una visió mes complerta del que es lo politic. Tornem a pensar la politica d'una altre manera.

Cameron , la maldad innata y la no-sociedad.

2011-08-12T05:16:00.000-07:00

¿Será cierto que la maldad, la capacidad de violencia y destrucción es algo propio de determinados grupos de personas, que no se sabe muy bien como, un buen dia deciden soltar sus malos instintos ? No puedo dejar de pensar en todo lo que he leido y conocido de literatura y educación británicas : ( Dikens y sus niños miseriosos, los castigos corporales vigentes hasta hace poco como forma de educar...) . y todo lo que subyace , invisible, a unos buenos modales estrictos que imperaron durante tantos años... Pienso en esto cuando veo el rostro de Cameròn y oigo sus terribles palabras:; se mofa, con de los "Derechos Humanos", promete todos los medios para la policia , sin " remilgos " es decir rompiendo una larga tradicición de los bobbies con su porra como unica arma,. Durante años, ejemplo de lo que debe ser un servicio de orden público... Es como haber visto otro rostro de Inglaterra, que venia ya insinuando hace tiempo, pero ahora se ha mostrado de forma totalmente deshinibida. Lo peor de todo, no es lo que vayan a hacer con estos grupos que como es evidente hay que contener, atajar y a los que hay que responsabilizr de lo hecho...Sino lo verdaderamente espeluznante es la pobreza del discurso, que divide en buenos y malos; latribuye la violencia a no se sabe que motivo, pero a algo ligado a factores individuales o familiares, ( a esas familias desestructuradas, sin autoridad, al vivir del cuento de las subvenciones....) Por desgrcia el discurso conservador, en su pobreza y límites, se repite de forma igual en todas partes y parece creible en su simplicidad. Porque siempre esconde el origen, sea parcial o totla, de los condicionamientos economicos y sociales de los conflictos, para poner el acento exclusivamente sobre la voluntad o el mérito individual. La pobresa del discurso se ceba en los sujetos sin que en ningún momento se tenga en cuenta que estamos ante un problema social. Social en la medida que los protagonistas de tanto desorden forman parte de la sociedad británica. O no? ... Tampoco pueden acharse los conflictos aunque podria gustar a algunos ... a problemas raciales. Tanto los causantes como las victimas de los desordenes- para llamarlos con palabras finas- son de diversas razas, origenes y religiones... Unos atacan , otros defienden. Què tienen en común ? Los barrios , donde se han concentrado los sectores más vulnerables de la sociedad británica, donde se han ido agrupando , sin grandes distinciones, los británicos de segunda generación de origenes diversos...Que tienen también en común ? el paro. Y el hecho, no menor, de que parace ser que los protagonistas de los mayores desordenes, son hombres jóvenes. Una vez más, como nos demuestran todos los estudios , la violencia protagonizada prioritariamente por hombres. ¿ Hasta cuando? ¿ Cuando empezaremos a darnos cuenta de que la violencia suele ser, desgraciadamente, una actividad masculina que habria que enseñar a civilizar? . Un gran silencio suele producirse ante esta afirmación.......

Lo que unifica a los habitantes de estos barrios es también la precariedad y la pobreza que llena esos barrios...

Hace pocos años, algo parecido, pero menos contudente, ocurrió en la periferia de Paris. Ocurrió la sublevacion violenta de esos " guettos" donde habian ido a parar los jóvenes franceses de origen argelino o marroquis o simplemente franceses blancos con escasos recursos y muchos problemas. ÇCuando ocurrió? Cuando se desmantelaron algunos importantes servicions públicos existentes : los centros para la juventud, las ayudas en las escuelas, los servicicos sociales para los mas necesitados.... Dejados de la mano de Dios ( Estado) , las primeras revueltas sirvieron, sin embargo para señalar un problema sencillo : o el Gobierno , el Estado en definittiva tiene en cuenta a esta parte de la ciudadania y la atiende la hace suya en su diferencia y trabaja para la cooperación y la cohesión, o a partir de un determinado momento, esta ciudadania que no se siente parte de la misma, explota.

El problema de fondo esta ahi : en la separación de colectivos precarios - que suelen coincidir con hijos de la immigración de los paises anteriormente colonizados ( algo se les deberá, digo yo...) en determinados barrios de las ciudades con escasos recursos integradores...El diseño y las politicas urbanas y de prestaciones sociales, tienen mucho que ver con este terremoto. Pero lo peor - porque propaga una determinada forma de interpretar estos hechos, y valida un discurso disgregador- es el mensaje exclusivo sobre la voluntad individual, la responsabilidad personal, su maldad intrínseca..... Como si cada ser humano fuera una isla donde crece alimentandose de aire puro , un aire que es igualmente puro y saludable igual para toda la ciudadnia.....

Com he dicho , es como si Cameron hubiera desenterrado a Dickens o amenazara con tecnicas del "Joven Törless" de otras latitudes. Su rostro crispado reclamando disciplina, casi asusta en su frialdad y su decisisón. Me asusta.

Y pienso, además, cuanto va a gastar el gobierno británico en poner orden a traves de la policia, y no digamos ya si usa el ejercito... Cuanto en dinero, recursos, desgaste politico., sufrimiento humano..Los socialdemocratas hemos dicho siempre que cuando no se gasta el dinero en proteccion social, hay que gastarlo , y en mayor cantidad, en policia, cárceles y represión...

Tal vez cueste darse cuenta de hasta qué punto las politicas conservadoras salen caras: en derechos humanos, en costes en represión, en malestares y miedos. Hasta cuando seremos tan ciegos? ....

Para Luz y las amigas que hablan castellano.

2011-06-14T02:48:00.000-07:00

¿ Como seguir feminizando?

Contemplo con preocupación el actual panorama social y politico. Son momentos de fatiga, desconcierto y desánimo de la ciudadanía progresista. Como nos dice hoy Iñaki Gabilondo ( al que hay que escuchar siempre) solo " la deuda " parece relevante. Esta ocupa todo el espacio y organiza las prioridades que conforman la vida colectiva. Hay que vivir el duelo por todo lo perdido y temer algunas posibles futuras pérdidas mas contundentes. Congresos, debates, encuentros, pueden ir soldando parte de las estrucruras destruídas por el vendabal. Pero el fondo de la grandes cuestiones exige generosidad, creatividad, capacidad de transformación, cambios de estilo y prioridades que tardarán en llegar más de lo que sería deseable.

Y nos miro a nosotras, las mujeres feministas. Valoro enormemente la tarea realizada en los Ayuntamientos, en las Comunidades donde hemos estado trabajando. Aprecio la riqueza de aportaciones al mundo de la academia, las iniciativas legislativas, las actividades en red... Y pienso que se ha hecho todo lo posible. Y más. Y sin embargo, nuestro mensaje no ha sido suficientemente escuchado ni respetado. Nuestro mensaje, que hemos repetido hasta la saciedad y con nosotras muchos hombre feministas como Raimon Obiols y otros , exige " feminizar la politica " y se ajusta exactamente al anhelo de democratización expresado en nuestras plazas. Cierto. Se trata de un mensaje y una acción complejas. Hay que jugar a la vez tanto en el terreno de los cambios políticos, sociales y culturales como en el de los derechos humanos de las mujeres que son la mitad de la población. Queremos cambios politicos y sociales para toda la ciudadania y exigimos que se haga con una nueva mirada , la femenina, tan ausente a lo largo de la historia, sobre todos los asuntos que atañen a las personas. Queremos disponer de instrumentos y de poder politico y social para transformar un mundo tan desigual . Queremos que el machismo social, la violencia , la prostitución, la pobreza femenina , las dobles jornadas, los bajos salarios, las imagenes recurrentes de la mujer -objeto, desaparezcan. Se trata de un mensaje complejo que exige replantear , de la cabeza a los piés, agendas, organizaciones, estilos ... Ambicioso, si. Y no parece que, a pesar del gran trabajo realizado, haymos podido romper el discurso y las prácricas políticas de siempre para insuflar una nueva vitalidad poltica que la haga más flexible, cercana y en definitiva, más democrática. Nuestros principios no han logrado filtrarse por las paredes de las antiguas estructuras monolíticas.

¿ Que hacer? Como continuar la tarea en un ambiente que parece ir espesandose más y mascada dia?

Algunas ideas.

Hay que defender con uñas y dientes lo consguido y hacerlo tanto a nivel legislativo como en las institucioned y en la vida social. Debemos continuar generando nuevas propuestas y fortaleciendo liderazgos- clave que suelen desaparecer entre la multitud de rostros y trajes masculinos Y hay que diseñar estrategias en la red, en las instituciones con la vista puesta en la energia que emana de las nuevas movilizaciones ciudadanas.

Miremos a las mujeres " indignadas" Algunas son nuestras " hijas" o podrian serlo . Hay mucha fuerza femenina en las plazas. Constituye una gran esperanza. Es fundamental debatir, dialogar con ellas sobre los múltiples temas que se estan planteando, los que estan ya abiertos y los que se iran propiciando. Compartimos con ellas el anhelo democratizador porque este anhelo esta en la raiz de los feminismos. Debemos escuchar con atención sus palabras, tal vez ya conocidas, pero dichas en un nuevo formato, con nueva fuerza y por distintas personas. Que sepan que tienen aliadas con experiencia , ideas y practica. Con un saber que nos dice que el feminismo no sólo debe estar presente en todos los ámbitos de la vida, sino que debe ser protagonista , lider ( como lo ha sido durante tantos años,,,) de urgentes transformaciones, en la medida que se trata de dar voz y poder de decisisón a cualquier ser humano defendiendo su dignidad fundamental. Nos ayudaria mucho, en estos momentos, tener la certeza de que , para toda persona que estan colaborando a la revitalización del compromiso ciudadano con el bien común, el principio de igualdad de derechos entre hombres y mujeres constituye una importante prioridad.

Porque sin nosotras y nuestra mirada a la vez igual y diferente no es posible construir ninguna democracia real.

2011-06-09T10:19:00.000-07:00

Que fer? Seguir feminitzant. dijous, 9 de juny 2011

Contemplo el panorama social i polític. Son moments de fatiga, desconcret i desànim per a tota la ciutadania progressista. Cal fer el dol pel que hem perdut i témer el que, potser, serà una pèrdua mes contundent. Congressos, debats, trobades poden anar soldant trossos de les estructures malmeses. Però el fons de la qüestió exigeix una capacitat de transformació, uns canvis d ‘estil i de prioritats que potser seran mes llargs del que desitgem..

I ens miro a nosaltres, les dones feministes. Valoro el fet en els Ajuntaments on hem estat treballant, la riquesa d’aportacions al mon de l’acadèmia, les iniciatives legislatives, l’activitat en xarxa ..I penso, que hem fet tot el possible . I mes. Que no som la causa del desastre , sinó que ho es la nostra absència. Perquè el nostre missatge no ha estat prou escoltat ni respectat. El nostre missatge inclusiu, el que exigeix “feminitzar la política “, que correspon a l’anhel d’una fonda democratització, no ha tingut prou força. Es tracta, cert, d’un missatge i una acció complexes. Juga alhora en el front dels canvis socials i culturals i en el específic dels drets humans de les dones que resulten ser la meitat de la ciutadania i que exigeixen una nova mirada, la femenina, sobre totes les qüestions. Volem disposar d’instruments i poder polític i socials per transformar un mon tant desigual I volem que el masclisme social, la violència, la prostitució, les dobles jornades, les imatges recurrents de la dona- objecte, despareixin. Es un missatge complex que requereix un replantejament de cap a peus de les prioritats, les agendes, les organitzacions i els estils. Però no sembla que, de moment, bo i la feina feta, haguem pogut esberlar el discurs i les practiques de sempre per donar pas a una nova vitalitat política a la que hem anomenat “ feminitzar” No hem pogut filtrar la nostra voluntat democratitzadora en els poders mes monolitis.

Que fer? Com continuar en un ambient que sembla espessir.se ? Vet aquí algunes, escadusseres idees, en els inicis dels nous temps.

Hem de defensar el conquerit, tant a nivell legislatiu com en les institucions i a la vida social.. Hem de continuar produint propostes noves i recolzant, enfortint alguns lideratges clau, que semblen desaparèixer en la munió de rostres masculins protagonistes. I, d’un vegada, hem de construir estratègies en la xarxa, en les institucions, bo i mirant les noves movilitzacions ciutadanes.

I d’altre banda, mirem les dones “ indignades” algunes son filles nostres o podrien ser-ho. Hi ha moltes dones a les acampades, hi ha molts força femenina a les places Son un gran esperança. Ens cal entrar a fons amb elles en el debats, els múltiples debats que necessàriament s’obren i s’obriran. Compartim els anhels democratitzadors i aquests anhels son part constituent dels feminismes. Hem de escoltar amb atenció paraules, potser conegudes, però dites d’una forma nova i amb una força i una presencia, noves., Que sàpiguen que tenen aliades, que tenim idees i practica, un saber de molts anys, una experiència que ens diu que el feminisme no solament ha d’estar present a tot arreu, sinó que ha de ser protagonista, líder de les transformacions necessàries en la mesura que es tracta de donar veu i poder de decisió a tot ésser humà bo i defensant la seva dignitat fonamental. Voldria tenir la certesa que, per a tota persona que està ajudant a revitalitzar el compromís ciutadà amb el bé comú, per aquesta via, resulta una prioritat els principi de igualtat de drets entre homes i dones.

Perquè sense nosaltres i la nostra mirada no es pot construir cap democràcia real.

Mª Dolors Renau i Manent

Que fer? Seguir femenitzant.

Que fer? Com continuar en un ambient que sembla espessir.se ? Vet aquí algunes, escadusseres idees, en els inicis dels nous temps.

Perquè sense nosaltres i la nostra mirada no es pot construir cap democràcia real.

Mª Dolors Renau i Manent

Sobre ells, que paguen la prostitució d'elles.

2011-02-28T04:21:00.000-08:00

Qui paga, mana…

Sobre ells. Que paguen

1. Una de les qüestions menys tractades pel que fa a la problemàtica de la prostitució es l’aspecte relacionat amb el que , molt educadament, n’hem vingut a dir “l’usuari “ o “ client “ i que com diu un amic meu potser hauríem d’anomenar amb un nom mes gruixut, amb menys miraments.

Perquè el que sí està clar es que no hi ha oferta sense demanda. I que la influència entre els dos aspectes d’aquest contracta tant desigual, de fet, d’aquesta explotació, es reciproca

Per què tants homes compren els serveis sexuals? Que hi busquen?

Quin ha estat el procés que els ha dut a construir la forma actual d’entendre la sexualitat?

A quins model de relació home- dona corresponen aquestes actituds tant exteses mundialment, tant universals, tant antigues i alhora tant presents encara a la nostra cultura?

Amb quina mirada- despullada del tel de la “ normalitat “ “ els costum “ la naturalitat, ens hem d¡apropar al us de la compra del cos de les dones, perquè hi veiem tota la seva transcendència , el que de “ anormal, te?

Es amb una mirada nova, com si fóssim en front d’un fenomen desconegut, com hem de encarar aquesta lacerant qüestió. Amb una mirada nova i escandalitzada en front d’un fenomen tant antic que sembla formar part del entramat, del teixit mes natural de la història. Perquè sempre, al costat de les grans conquestes territorials, de les colonitzacions, dels botins de guerra, dels grans negocis de compra i venda d’esclaus, hi ha el regal, la venda, el robatori, l’ús del cos de les dones com a part de la conquesta o com a part constituent de la mateixa guerra. Arrelat en els mes primitius costums- molt d’ells encara vigents avui en dia- els cossos de les dones son i han estat objectes de transacció, una mercaderia més en el corrent d’explotacions, conquestes i abusos que han anat acompanyant la historia de la Humanitat.

No es estrany que en aquests context, en aquesta historiografia hi hagi una acceptació,normalització implícita d’aquest fenomen així com una dificultat conceptual per a que la prostitució actual, ens sembli quelcom inacceptable, quelcom molt proper a l’explotació, i a l’esclavatge.

2. Tant sols l’avenç en la concepció i l’extensió dels Drets Humans i la seva lentíssima conquista de noves parceŀles de humanitat, d’ una banda. I les seves aferrissades lluites emancipadores, per una altre, han anat arrencant- les de la situació secundària, de “natural” explotació, fàcilment convertibles en un objecte intercanviable. La llarga lluita del feminisme en pro de la plena dignitat i alhora especificitat humana, te encara moltes fites pendents, tant mes difícils d’assolir quant mes arrelades estan a la història coŀlectiva i mes barrejades se’ns apareixen amb el entramat cultural : i un d’ell es el de la prostitució

Hi ha dos aspectes de aquesta qüestió que mereixen ser considerats.

- El terme “ explotació” que tant te a veure amb l’esclavatge i amb la consideració del home- dona, com un objecte, ens serveixen de referencia quan intentem comprendre la historia de la prostitució. Aquesta qüestió ha de ser sobre tot considerada des del punt de vista del rendiment econòmic, del ,lucre i de la rendibilitat de les xarxes i les seves conseqüències.

- I el segon, es la necessària “ deshumanització” que es produeix en l’acte mateix de comprar el cos d’una dona. Vet aquí que, com ha estat estudiat en altres contexts, sobre tot en els vèlics o en els de la violència contra “ l’altre “, hi ha un procés intern que ha de dur a terme l’explotador, el soldat en front l’enemic o el terrorista abans d’atacar les víctimes: Ha de dur terme un procés de despersonalització de l’altre, d¡una banda : aquell ésser humà no es vist com a tal, sinó – i aquí entra la segona operació, la de substituir aquesta persona per l’atribució d’una qualitat única i massiva que l’adscriu en un categoria plenament altre, que queda inclosa en un grup , en un genèric d’ètnia, religió o pertinença que el situa com a enemic..Aquí convé recordar tot el que està relocionat amb aquella tasca , tant freqüent en els enfrontaments de base ètnica o religiosa, en els que es produeix un procés que permet convertir els veïns anteriors en enemics. . I un tercer fenomen que es la reducció d’una persona a un tros del cos, a una sola funció, En la prostitució es un cos, per no dir, unes cavitats, Tot el demés desapareix de la vista del explotador, de la consideració, Prèvia a la violència inherent a la compra de serveis sexuals , hi ha una violència mental per facilitar l’operació que han de dur a terme els dits usuaris per poder dur a cap les seves pràctiques. Es en aquest punt exacte on conflueixen les opcions personals, amb els models culturals. On les creences i concepcions sobre el que es una dona, per a que serveix s’ajunten amb la concepció que es te del que son les relacions sexuals. Es en aquest moment quan s’actualitzen, es posen en marxa, a funcionar, tots els models ancestrals tramesos per la cultura misògina,, trivialitzats per la propaganda i les múltiples complicitats dels mitjans que semblen no solament legitimar l’activitat prostituïdora , sinó inclús cobrir.la d’una pàtina un tint, que accentua els trets que fan a un home, mes viril. Sovint, en aquests sentit, la prostitució ha estat utilitzada com a procés de iniciació a la vida sexual adulta. .

3. Es per tot això que cal que ens aproximem a “ la demanda”i als processos que tant personal com socialment faciliten aquest pas, al mal anomenat “ usuari “ amb un escàndol nou en la mesura que es no tant sols el comprador esporàdic d’un cos femení, sinó el comprador d’un tros de vida, d’ànima, de una ésser humà que, com tota persona, en tot moment i en cada circumstància va construint la seva la seva dignitat humana, la seva pròpia imatge amb la mirada i el tracte que rep de l’altre .

Sobre el valor de l'Altre i els feminismes.

2011-02-01T04:39:00.000-08:00

dolors renau facebook

L’altre: el gran repte d’avui.

L’altre i el seu significat pels feminismes.

Em pregunten quina mena de feminisme fa falta en aquests temps de canvis, en aquests temps on tantes certeses semblen incertes, on els models de igualtat que han dirigit bona part de les polítiques a Europa estant fortament qüestionats

I contesto que els feminismes varis sont absolutament necessaris, son instruments flexibles d'adaptació a les noves necessitats socials. Uns feminismes, però, que s’han de recolzar en tres potes.

Una: la revindicativa: que ha de continuar, perquè els drets de les dones avencin cap a la plena equiparació amb els Drets humans. Els Drets de les dones son drets humans, ja ho sabem – des de no fa masses anys- sobre el paper. Però , sobre tot en el que respecte als drets socials hi ha molt camí per recórrer i molt per reivindicar.

Dues : els feminismes han d'obrir-se a tots els problemes que tenim com a societat. a totes les grans qüestions que se li plantejen al ser humà ., Però en poden fer i en fan una lectura diferent, llegiexen amb una atre mirada. Poden fer-ho i ho fan "il.lustradament", i reinterpretant, i per tant fent propostes noves sobre la política, la historia, l'arquitectura i la filosofia,,, Ho fan des d’aquesta postura marginal que ens proporciona el fet de no pertànyer ni identificar-nos plenament amb el nucli dur del sistema, ni encara que ens pesi, amb el discurs mes habitual de l'esquerra, sovint misogin, ( malgrat la contradicio que representa el fet que en el seu sí s`hi troba la llavor de la igualtat i el reconeixament de lo diferent, de lo "altre". De l"' altre")

Tercera: cal plantejar una alternativa on s’incorporin els aspectes que les dones hem treballat en el privat, l que hem aportat a la producció, conservació i enriquiment de tot el que es viu a la humantitat., des de la producció a la reproduccio de la vida. Aspectes de la vida que fan falta en l'ambit de lo col.lectiu, a la vida publica:. Justament perquè ara es complexa, canviant, incerta i requreix mes que mai flexibilitat, proximitat, comprensió de la subjectivitat . Res es pot comprendre sense introduir elements subjectius en l'analisi de la realitat ni en les propostes col.lectives. …

Hauríem de rumiar sobre "l’espai frontera," els marges que eviten tant a identificació massiva o la distància des-implicada. Com fa Claude Lanzmann en el seu llibre a arrel de les seves visites a Israel, ell que es jueu i es troba no essent prou francès ni gens israelita i això li permet fer la meravellosa tasca que ha dut a terme… Quina es la distància optima?

I vet aquí que els feminismes es topen, com en d’altres manifestacions socials actuals, amb el problema de l’Altre. De la mateixa manera que ens passa amb la immigració pobre… I es aquí on els feminismes mostren el seu rostre mes nuclear i universal , mes plenament humà i polític. Ens agermana- a partir de la visió hegemònica del patriarcat i els valors neo.lliberals dominants, ambdues cares de la vida col.lectiva actual- amb els que son vistos com altres. Amb ells compartim arrels i la força del canvi.. Una força que neix de la ira legítima en front de la dificultat de la nostra societat per acceptar l’altre- que en aquests cas es la meitat de la població i que es alhora font de vida i de treball arreu, font de paraula i de cultura…L’Altre, vet aqui una qüestió. En la practica política cceptar de veritat l'altre no es tant sols accedir a que els " diferents" puguin seure al costat dels que disposen, que solen dir: oh si, ja podeu venir amb nosaltress, però no parleu diferent, no penseu altres coses, no prioritzeu diversament… Com es el cas de moltes dones que accedeixen a llocs de responsabilitat . Acceptar l'altre requereix la possibilitat d'escoltar altre veus i que les paraules que diuen siguin no tant sols respectades sinó reconegudes com a legítimes, com a válides ,a les que s'atorga el respecte que mereix un igual, sense que cap ombra, procedent del inconscient col.lectiu, n'emborroni la valoració,…

Vet aqui perquè es tant important la nostra reflexió conjunta sobre qui es , què esperem i com tractem l'Altre. Amb majúscules.

Lectures per moments d'obscuritat

2011-01-23T10:15:00.001-08:00

Introducció a les lectures.

Sempre ha fet falta llegir i debatre sobre aquesta part de la nostra persona que tè veure amb lo “col.lectiu”, lo polític… Perquè com diu Hanna Arendt, un ésser humà no es complet sense aquesta dimensió que el relaciona amb el que ens condiciona des de l’òptica col.lectiva.

Però ara estem en moments de grans transformacions. I les persones que hem treballat, d’una o altre manera, des d’una òptica socialdemòcrata en lo polític i des del convenciment ètic de la necessitat de justícia i igualtat per a totes les persones, que ens hem cregut allò dels Drets Humans Universals… ens trobem en una difícil situació. Es el resultat d’una banda d’ haver contemplat amb tota la seva cruesa el poder de l’economia especulativa sobre les vides de la ciutadania mundial, d’ haver comprovat la fragilitat de lo polític per donar una resposta, i d’haver de viure el desconcert , la manca de relat en que els governs d’esquerra han caigut.

Que fer? Les lectures resulten ser bons instruments, d’una banda. I l’anàlisi acurat del que succeeix dia a dia, per una altre, es un instrument indispensable per molt que això- tal i com funcionen els medis, el que entenen per “ noticies” i el capital i interessos que hi darrera- tendeixi a agreujar el malestar.

En quan a les lectures : la majoria de les que em cauen a les mans o que jo busco, de forma mes o menys conscient i trobo, son treballs d’experts en filosofia política. O sociologia. O Antropología. Molts d’ells persones ben reconegudes, amb premis internacionals…I sempre intento que siguin lectures que a mes d’iŀluminar la situació actual, puguin obrir perspectives que posin en relació lo personal- que es l‘entramat de la vida quotidiana i sobre tot de la femenina- i lo “ polític” entès de la forma que ho defineix H, Arendt.

D’altre banda, les meves preferències no cerquen tant sols una anàlisi que, com tant sovint passa, sols assenyala críticament els trets del moment actual. Espero de les lectures certes propostes, que si bé no tenen de ser immediatament realitzables, si que ofereixin un cert horitzó obert. No es interessant entrar en la corrua de “Pessimistes iŀlustrats” que tant es prodiguen i que resulten tant profitosos al pensament conservador.

Finalment sento que en la majoria de texts que llegeixo ( .si exceptuo Judith Butler , Amelia Valcarcel, Celia Amoros i algunes altres) hi falten tres coses que vaig expresar intuïtivament en el meu bloc i reprodueixo a continuació. : .

Para aproximarnos a una mejor comprensión de la realidad....

Reflexiones sobre ausencias en los análisis socio-políticos..

Se me ocurre, ahora que estoy leyendo libros como el de Z. Bauman " En busca de la política" y otros por el estilo ( Tony Judt, Alain Tourraine, ), buscando un poco de luz en la oscuridad .que hay dos o tres enfoques que, en estos momentos, son absolutamente necesarios para comprender mejor lo que pasa.

1. Hay que contar con la psicología (se trate de la individual o grupal) e incorporar los elementos subjetivos, a veces íntimos, a veces de conducta, que están siempre presentes y actúan constantemente. Y en cambio, esta parte de la realidad y esta disciplina que la estudia, no han tenido apenas cabida en las explicaciones ni en los razonamientos. Queda como algo residual, un pedazo,.un comentario... A menudo los análisis han sido tan " macros" tan " estructurales" tan " económicos" que han dejado de lado una parte importante del hecho de que nos movemos en un terreno humano, que disponemos de instrumentos conceptuales que nos permitirían comprender mejor

.
2. Que en estos ensayos, tan útiles, buenos y esclarecedores, casi nunca se trata de la fuerza de lo que ya existe, de lo que sostiene la vida, del poder y la energía que hace que el mundo ande y se mantenga en pié a pesar de todo. No se da valor al esfuerzo constructivo o incluso resistente, que no se muy bien como se llama,

.
3. Y finalmente falta la inclusión, en estos análisis, de la visión-a veces muy bien formulada, pero escasamente difundida ni priorizada- de las mujeres sabias y pensantes que también han analizado y analizan el mundo. Pero no tienen altavoces ni micrófonos. Pero hay una radicalidad, una distancia adecuada y nuevos conceptos que el pensamiento feminista aporta y que raramente son recogidos en este tipo de análisis y valoraciones globales.

Señalo estas tres ausencias que se me hacen presentes amedida que avanzo en mis lecturas exploradoras

........................................................................

Vet aqui, doncs la meva proposta.

1. Fonamental : El malestar de la cultura : S. Freud

2. Mes actual : Zygmunt Bumann: En busca de la política. Fondo deCultura Económica. Mexico 2002.

3. Tony Judt: Algo va mal. Taurrus Pensamiento. Octubre 2010

4. Alain Touraine: Como salir del liberalismo. Paidós 2010.

5. . Edgar Morin : La mente bien ordenada. Seix Barral.2010

6. T. Todorov “ El miedo a los barbaros” Galaxia Gutemberg. Circulo de lectores-

7. Sen, Amartya: Identitat i violència. La Campana. Març del 2009.

8. Josep Ramoneda : Contra la indiferencia. Galaxia Gutemberg , 2010. Circulo de lectores.

Diumenge, 23 de gener del 2011..

Para aproximarnos a una mejor comrensión de la realidad....

2011-01-19T10:00:00.000-08:00

Reflexiones sobre ausencias en los analisis socio-políticos..

Se me ocurre, ahora que estoy leyendo libros como el de Z. Bauman " En busca de la política" y otros por el estilo ( Tony Judt, Alain Tourraine, ) . buscando un poco de luz en la obscuridad ... que hay dos o tres enfoques que , en estos momentos, son absolutamente necesarios para comprender mejor lo que pasa :
1. hay que contar con la psicologia ( se trate de la individual o grupal) e incorporar los elementos subjetivos, a veces intimos , a veces de conducta, que estàn siempre presentes y actuan constantemente. Y en cambio, esta parte de la realidad y esta disciplina que la estudia, no han tenido apenas cabida en las explicaciones ni en los razonamientos. Queda como algo residual, un pedazo,.un comentario... A menudo los análisis han sido tan " macros" tan " estructurales" tan " economicos" que han dejado de lado una parte importante del hecho de que nos movemos en un terreno humano, que disponemos de instrumentos conceptuales que nos permitirian comprender mejor.
2. Que en estos ensayos, tan utiles, buenos y esclarecedores, casi nunca se trata de la fuerza de lo que ya existe, de lo que sostiene la vida, del poder y la anergia que hace que el mundo ande y se mantenga en piés a pesar de todo. No se da valor al esfuerzo constructivo o incluso resistente, que no se muy bien como se llama, pero esta ahi.
3. Y finalmente falta la inclusión , en estos analisis, de la visión-a veces muy bien formulada , pero escasamente difundida ni priorizada- de las muejeres sabias y pensantes que también han analizado y analizan el mundo. pero no tienen altavoces ni micrófonos. Pero hay una radicalidad, una distancia adecuada y nuevos conceptos que el pensamiento feminista aporta yque raramente son recogidos en este tipo de analisi y valoraciones globales.

Señalo estas tres ausencias que se me hacen presentes amedida que acvanzo en mis lecturas exploradoras

Y va por ti, Luz, que me pides que escriba encastellano.

2010-12-21T11:45:00.000-08:00

Algú em pot contestar aquesta pregunta? Per qué els immigrants incivics han de ser tractats i castigats de forma diferent a com ho son els nostres propis incivics i gamberros? No es poden aplicar les mateixes normes i lleis contra les mostres de incivisme a les ciutats ? Es que no tenim la tira de incivics rossets i maleducats ben nostrats, fills d' aqui, en els nostres propìs barris? I no hi ha normes i lleis per a tot aquell que trenca la convivencia amb actes inadequats? Sis plau, que algu m´ho expliqui bé, per que sona molt malament.

LET US BEGIN: Sobre la derrota i la represa

2010-12-21T04:00:00.000-08:00

LET US BEGIN: Sobre la derrota i la represa

El llibre de l'Isidre Molas

2010-11-20T04:04:00.000-08:00

He llegit i rellegit el llibre de L'isidre Molas sobre la seva estada a la pressó. Però es molt mes que un relat. Personalment m'ha portat a la memoria aquells anys de dolor ialhora d'entusiasme que varen ser unics . I m'ha aclarit on estava jo situada - mai ho vaig saber bé, de tant clandestins que erem- i ara he entes que estava a la orla quén diu ell. Jo treballava al SUT que haviem conquerit entrant en el SEU : preparavem camps de treball, seminaris . Jo n'era la Secretaria i el jefe, que sempre rondinava i neguitos, em trocva a altes hores de la nit..., era ni mes ni menys que en Vicens Navarro. No mes sé que jo treballava molt i ell parlava molt. " i ho dic amb tot l'afecte que li tinc. Sin acritú...
He d'agrai a l'Isidre que , en retrospectiva, m'hagi permes entendre millor on era jo. Em va quedar de tot plegat una idea nebulosa que no he aclarit fins fa ben poc. I m`ha animat a reenprendre les meves prò`pies vivències, que com a dona, resulten ser, en part iguals i en part ben diferents...

De la ràbia a laconstrucció

2010-11-20T03:29:00.001-08:00

Vet aqui que no parem de coneixer vulneracions dels drets humans. Es com una pluja que cau constantment. Es una gran cosa que ens anem enterant del que passa. Però el risc es de caure en una mena de impotència, o de cinisme, o de sentiment de incapacitat en front de tot allò que ens indigna. La pregunta , i jo que puc fer? arriva un moment que ens pot summergir en la tristesa. I abandonar.
He pensat dues coses . Una: que els que tant sols critiquen, o que per ser justa, ho critiquen tot, no van bé. Perquè la vida sencera esta plena , t¡ho miris per on t´ho miris, de dificultats, injusticies, etc. Pero la injusticia mes grossa es no veure que la vida s'aguanta perque també hi ha molta creació, molta cooperació i molta acció positiva, s'en digui amor o empatia o com es vulgui ( tal com assenyalen les meves amigues Montse Moreno I genoveva Sastre en el seu ultim llibre) . Assenyalar sempre i tamt sols el que no va com una unica postura, ens fa mal a totrs.
Segona cosa, cap la possibilitat de transformar la ira, la rabia, la rebeldia absolutament legitima i legitimada, en possibilitat de crear: paraules , obres, escrits, estuds, dibuixos, pelicules que donin mom , expressin i conformin una aproximacio menys confosa que la que neix de la rabia que es sempre informe. Vet aqui el que penso que seria bo que aprenguessim a fer. I aixo requereix un esforç personal i intransferible, una elaboració interna que ningu pot fer en el noistre lloc. No ens vindra de fora. Som responsables de transformar la ira , la indignació en formes de construcció. Si no ho fem no ens podem queixar. Tinc un exemple a casa. Vegeu la pelicula de l'Oriol : Les ombres , que es passara al Festival Internacional de Drets Humans de Santa Coloma el dia 11 de desembre. Es una peli que neix de la seva indignació- indignacio tossudament treballada durant 4 anys.

URBSOCIAL Cohesion social

2010-11-15T04:03:00.000-08:00

1
AGENDA URBsociAL SITGES 2010
Las instituciones organizadoras del primer encuentro URBsociAL, Diálogo Euro-Latinoamericano sobre Cohesión Social y Políticas Públicas Locales que se ha celebrado en Sitges, Barcelona, durante los días 20, 21 y 22 de octubre de 2010, en el marco del programa URB AL III, elevan a la opinión pública las siguientes constataciones, recomendaciones y compromisos que conforman la Agenda URBsociAL Sitges 2010, recogiendo las aportaciones de los más de 350 participantes procedentes de 22 países latinoamericanos y de la Unión Europea, entre los que cabe destacar la presencia de 50 cargos electos locales y regionales, que han asistido a dicho encuentro.
C O N S T A T A C I O N E S
La presente es una crisis de carácter global. Afecta en mayor o menor medida a todos los continentes y regiones y tiene múltiples manifestaciones. Estamos frente a una crisis económica (no sólo financiera, también de modelo productivo), una crisis medioambiental (tanto por el agotamiento de los recursos naturales como por el cambio climático) e incluso una crisis societal y cultural producto de las profundas transformaciones que están experimentando los modelos al uso.
La dimensión de esta crisis, así como su velocidad y transformación constante, provoca un creciente malestar que se evidencia tanto en el tejido social, a través de la desigualdad, la exclusión social, la intolerancia o la perdida del sentido de pertenencia a una comunidad, como en los distintos niveles del gobierno, que ven mermadas sus capacidades para hacer frente a los nuevos cambios y enfrentados al desafío de generar nuevos modelos de intervención.
Se hace patente en consecuencia la dificultad para dar respuesta a los retos actuales de la sociedad a través de políticas públicas de tipo tradicional. En dicho contexto, se realza el valor de nuevas apuestas de intervención pública que se llevan a cabo desde instancias sub-estatales basadas en conceptos tales como la proximidad, la subsidiariedad, la innovación, la competitividad territorial o la gestión relacional. Estamos ante un verdadero banco de pruebas de iniciativas de desarrollo endógeno que pueden responder a las necesidades que las políticas públicas nacionales no pueden satisfacer por si solas.
Una de las paradojas más flagrantes de la presente crisis es que la brecha entre crecimiento económico y desarrollo se hace cada vez más profunda. En este contexto, la cohesión social emerge como un horizonte de referencia necesario; sin una sociedad cohesionada, con niveles de equidad suficientes y con un proyecto colectivo sólido y plenamente compartido resulta difícil avanzar en otros frentes. De ahí su particular vinculación con lo local.
2
Lo local, por otra parte, ya no es sólo un escenario en el que se manifiestan inequívocamente problemas que responden a lógicas globales. También ha demostrado con efectividad sus cualidades como laboratorio de soluciones adecuadas para dichos problemas, particularmente en América Latina, a pesar de la existencia de procesos de descentralización todavía no cumplidos o mal diseñados.
La descentralización es un factor clave para favorecer la emergencia de fórmulas de gobierno y de provisión de servicios públicos socialmente eficientes que además amplía la esfera del control ciudadano sobre los asuntos públicos. Sin embargo, la completa materialización de las promesas asociadas a la descentralización requiere también descentralización fiscal, políticas tributarias adecuadas y la posibilidad de recaudar por parte de los gobiernos locales.
El diálogo entre poderes locales de ambas regiones genera indiscutible valor añadido más allá del intercambio de buenas prácticas y la transferencia de metodologías y procedimientos. Permite seguir avanzando en el proceso de generación de herramientas básicas para hacer frente a los nuevos retos de los gobiernos locales en lo relativo a la innovación, la captación de oportunidades y talentos y a la proyección exterior de las ciudades. También permite afianzar las cada vez más frecuentes e intensas relaciones de cooperación descentralizada entre gobiernos subestatales de ambas regiones como las que desde 1995 incentiva el programa URB-AL, que ha logrado convertirse en un marco de referencia indispensable para la cooperación horizontal entre homólogos.
Frente a la creciente desafección de la ciudadanía hacia la política, lo local posee hoy un valor indiscutible para intentar vencer la desconfianza y reforzar o incluso reconstruir su propia legitimidad, a condición de situar en el centro de su acción política la vertebración del tejido social y la construcción de ciudadanía mediante nuevas formas de participación. El tradicional paradigma de la “visión de estado” debe ser complementario de fórmulas más innovadoras y estratégicas que pivoten sobre la articulación de los diferentes niveles de gobierno que permita poner en valor lo mejor de cada uno de ellos. En este sentido, desde lo local y lo regional se está en condiciones de aportar una “visión de sociedad”, producto del diálogo permanente y estructurado con la ciudadanía, superadora de la creciente tendencia a que quienes fijen la agenda sean los medios de comunicación, los lobbies y grupos de presión.
En lo que al diálogo entre la Unión Europea y América Latina se refiere, la cohesión social se ha constituido en una de las prioridades de la agenda bi-regional. Ello no obstante, hoy día se acusa por parte de la Unión Europea una marcada tendencia a relegar la cohesión social a posiciones de menor prioridad, tal como se desprende de la reciente Comunicación de la Comisión Europea al Parlamento y al Consejo La Unión Europea y América Latina: Una asociación de actores globales (septiembre 2009).
3
R E C O M E N D A C I O N E S
Construcción de ciudadanía y cohesión social local
La cohesión social requiere formas de gobernar que orienten la acción pública hacia la generación de complicidades sociales en pos de la definición y consecución de objetivos comunes. Tales complicidades no serán posibles sin la existencia de una ciudadanía activa, organizada y comprometida con el proyecto compartido. Y la existencia de esta depende en gran parte de la estructura de derechos y de la infraestructura jurídico-institucional necesaria para asegurar la plena vigencia de los mismos así como la gestión democrática de los conflictos. El proceso de construcción ciudadana, como garante y motor de una democracia de calidad requiere, por tanto, la adopción de la cohesión social como principio orientador de la acción pública.
La construcción de ciudadanía activa y la generación de cohesión social requieren una gran coherencia (tanto vertical como horizontal) entre distintas esferas de política pública que surgen de las distintas áreas de gobierno. Ello, a su vez, requiere propiciar la creación de mecanismos de diálogo y concertación permanente entre los distintos niveles de gobierno que intervienen en un territorio determinado.
También requieren impulsar estilos de políticas públicas que incentiven procesos de construcción ciudadano autónomo del poder público, recuperar el sentido de lo público (que no es sólo lo estatal), así como construir una nueva correlación entre el estado, el mercado y la sociedad basada en la perspectiva del desarrollo endógeno y sustentable. Especialmente desde lo local, el impulso a la complementariedad entre actores, programas, acciones y operaciones en marcha debe mejorar la coordinación interinstitucional, generar sinergias y concentrar esfuerzos y recursos, así como buscar soluciones posibles a problemas comunes.
La construcción de ciudadanía activa y la generación de cohesión social requieren propiciar la creación de mecanismos de diálogo y concertación permanente entre los distintos niveles de gobierno que intervienen en un territorio determinado.
Resulta fundamental continuar promoviendo espacios para la construcción de nuevos liderazgos públicos, en la línea de la Iniciativa para el liderazgo y la calidad de la democracia en América Latina (LIDERA) promovida por la Fundación Internacional e Iberoamericana de Administración y Políticas Públicas (FIIAPP).
Es preciso incidir de manera específica en el desarrollo de plataformas e iniciativas orientadas a la promoción de la ciudadanía, el empoderamiento y el liderazgo entre la población femenina. Iniciativas como el Centro
4
Eurolatinamericano de Formación Política “Mujeres y Ciudad,” surgido en el seno de URB AL II pueden ser una buena pauta en este sentido.
Pobreza, desigualdad y cohesión social local
El crecimiento económico no es sinónimo de desarrollo ni garantía de cohesión social. La adopción de la cohesión social como principio orientador de la acción pública provee una buena cobertura política para la construcción de capacidades y de nuevas modalidades de intervención pública destinadas a enfrentar los problemas de exclusión social, pobreza y desigualdad asociados al modelo de desarrollo todavía vigente. Por lo mismo, la cohesión social se puede transformar en un importante factor de desarrollo de los territorios y de mejora de la calidad de vida de sus ciudadanos.
Si bien el posible impacto del mundo local respecto de la solución de los fenómenos de exclusión social, pobreza y desigualdad no puede sino ser limitado, los gobiernos locales tienen un rol privilegiado a cumplir si aspiran a convertirse en un nodo de coordinación de actores (públicos y privados, domésticos e internacionales) que operan en el territorio y de acciones que estos llevan a cabo para impactar favorablemente sobre estos problemas. La construcción de sinergias entre actores y acciones y su alineamiento con las prioridades y características del territorio son condiciones necesarias para el éxito en estas materias.
La disminución de la pobreza requiere actuar sobre los mecanismos de reproducción y transmisión intergeneracional de la desigualdad. En este mismo sentido, construir puentes entre los ámbitos de la educación y el empleo sigue siendo una asignatura pendiente. Cuestiones como la escasa eficiencia y eficacia de la mayor parte de sistemas educativos formales, el elevado número de deserciones a edades tempranas o la baja competencia en capacidades y habilidades básicas de quienes culminan su trayecto educativo siguen afectando de forma desigual a los distintos grupos sociales, alimentando la paradoja de que la educación provoque brechas cada vez mayores entre pobres y ricos en lugar de contribuir por nivelación a la corrección de la desigualdad.
Persisten y aumentan asimismo las inequidades producto de la desigualdad de género. Si por una parte la pobreza femenina se asocia a fenómenos como las economías doméstica, informal y sumergida, buena parte de los nuevos fenómenos migratorios entre Latinoamérica y Europa inciden desigualmente en la población de ambos sexos, provocando una importante desestructuración de las tramas familiares y sociales tradicionales. Crear mejores condiciones para el emprendedurismo entre las mujeres, así como trabajar en la formalización de los nichos de ocupación informal entre la población femenina, constituyen también tareas importantes.
Entre las nuevas desigualdades que contribuyen a la falta de cohesión social cabe destacar la cultural. A diferencia de otros factores externos, la descohesión producto de la inseguridad cultural fractura a los grupos desde su
5
interior, desde su estructura identitaria, y compromete su capacidad de reacción sobre la base de la acción cooperativa, las alianzas y el diálogo. El reconocimiento, ingrediente fundamental de la seguridad cultural, junto con la presencia en la narrativa -la incorporación de lo particular al imaginario compartido- constituyen elementos nucleares para las dinámicas de cohesión social en las ciudades. Instrumentos como la Agenda 21 de la Cultura, suscrita a día de hoy por un amplio número de ciudades europeas y latinoamericanas, constituyen un buen ejemplo de aquello que desde la cultura puede hacerse en aras de la cohesión y el desarrollo.
Combatir la desigualdad y erradicar la pobreza requiere no sólo herramientas de diagnóstico fiables y efectivas, sino también medidas avanzadas en la gestión del suelo, el acceso a la propiedad del mismo, la fiscalidad o el acceso a nuevos sistemas de crédito. Medidas que requieren una mejor coordinación entre las distintas políticas sectoriales y una articulación interinstitucional más efectiva.
Migraciones y cohesión social local
Las migraciones son un fenómeno de naturaleza global y esto plantea retos importantes de conexión y articulación del nivel local de gobierno con el nivel nacional y el internacional.
El fenómeno migratorio requiere y permite volver la mirada sobre cuestiones de diseño y alcance de las políticas públicas y de los servicios públicos. La adopción de la cohesión social como principio orientador de la acción pública facilita dicho ejercicio ya que permite vincularlo explícitamente con el desafío de incrementar el sentido de pertenencia, crear dinámicas que favorezcan la inclusión social, y la igualdad en el acceso a los servicios públicos.
El fenómeno migratorio es un hecho histórico que se remonta a tiempos inmemoriales. Históricamente, la relación de las sociedades con este fenómeno ha ido evolucionando. Las sociedades expulsoras de ayer pueden haber devenido las sociedades receptoras de hoy o viceversa. El carácter simultáneo de sociedades expulsoras y receptoras genera una serie de retos importantes para sus autoridades gubernamentales locales.
Los movimientos migratorios a gran escala, tanto entre América Latina y Europa como en el seno de dichas regiones y de los países que las componen constituyen uno de los fenómenos sociales y económicos más significativos de este inicio de milenio. Las migraciones, percibidas generalmente como amenazas de naturaleza distinta tanto por parte de los territorios de emisión como por parte de los territorios de acogida, pueden y deben convertirse en una oportunidad. Para ello, es necesario reconocer sus aportaciones fundamentales en aspectos tales como el incremento de la diversidad, la provisión de capital social y cultural, el estímulo de las capacidades emprendedoras y/o la apertura de nuevas posibilidades para la cooperación
6
desde una lógica de desarrollo compartido que tenga también en cuenta la pérdida de capital humano, social y cultural que padecen los lugares de origen, la doble sensación de extrañamiento que habitualmente experimentan los emigrantes o la necesidad de dispensar atenciones especiales a quienes no pudiendo emigrar se quedan en sus lugares de origen en una especie de situación de “vivir para mientras”.
Tal multiplicidad de temas ligados a las migraciones requiere tender puentes entre los lugares de procedencia y los lugares de acogida, algo para lo que los gobiernos y las sociedades locales están particularmente bien dotados. Puentes que se establezcan sobre nuevas lógicas de cooperación descentralizada, basados en la transferencia de conocimientos y buenas prácticas, en el aprovechamiento de las oportunidades que ofrece la existencia de comunidades de residentes en los respectivos países o en la dimensión “transnacional” de las migraciones contemporáneas, cuyos protagonistas conservan un contacto intenso con sus territorios de origen mediante las nuevas tecnologías, la transferencia regular de dinero e incluso con frecuentes viajes de ida y vuelta.
En clave de género, las migraciones femeninas entre América Latina y Europa poseen unas características particulares. Reviste un interés especial la “cadena de cuidados” que se genera cuando mujeres latinoamericanas jóvenes emigran a Europa para hacerse cargo de ancianos y niños europeos, lo que implica que sus hijos queden a cargo de las mujeres mayores en su país de origen y, al mismo tiempo, se convierten en un recurso que hace posible la emancipación de las mujeres europeas. De ahí la importancia de la promoción de las mujeres inmigrantes, dándoles a conocer sus derechos e incorporando mecanismos para su participación en la sociedad de acogida.
Una dimensión fundamental de una ciudad inclusiva, estriba en desarrollar las posibilidades que ofrece un diseño adecuado del espacio público como lugar de acogida capaz de desarrollar nuevas formas de convivencia y como escenario para la representación simbólica de eventuales conflictos, a condición de que dichos espacios públicos se proyecten con visión de futuro y sean planificados estratégicamente articulando tanto los actores como los recursos.
Los gobiernos locales están particularmente bien dotados para desarrollar una serie de políticas de protección de inmigrantes que incorpore de lleno el hecho migratorio a la acción de gobierno:
o (En origen): información, asesoramiento y acompañamiento antes de la partida
o (En destino): políticas de acogida y servicios básicos en materia de salud, educación, empleo y seguridad social; promoción de la interculturalidad
o (retorno): políticas de re-incorporación a la sociedad de origen
7
Cambio climático, crisis ambiental y cohesión social local
El cambio climático no es un problema estrictamente ambiental sino uno que tiene importantes aristas sociales, económicas y políticas. Su abordaje requiere una mirada relacional. La adopción de la cohesión social como principio orientador de la acción pública provee una buena cobertura política para ello.
El abordaje de la crisis ambiental ligada al cambio climático requiere abordar estas problemáticas en tanto fenómenos globales y en tanto fenómenos locales simultáneamente.
Los gobiernos locales tienen un rol a jugar tanto en la lucha contra el cambio climático, la mitigación del mismo como en la adaptación a sus consecuencias. Dado que los gobiernos locales europeos se han centrado más en la mitigación de sus efectos y los gobiernos locales latinoamericanos han priorizado el tema de la adaptación a sus consecuencias, hay mucho margen para el aprendizaje mutuo y el trabajo conjunto entre gobiernos de ambas regiones.
El cambio climático es un problema que debe ser abordado mediante coordinación múltiple entre actores, territorios y políticas, introduciendo elementos de gobernanza multinivel tanto horizontal como vertical.
La crisis ambiental derivada del cambio climático y la importancia de adquirir progresiva conciencia y adoptar medidas en aras de un desarrollo sustentable quizás sea uno de los ejemplos más elocuentes de cómo problemas inequívocamente globales sólo pueden ser solventados satisfactoriamente desde abordajes marcadamente locales. Iniciativas como el Pacto de Alcaldes por una Energía Sostenible Local, en el contexto europeo, demuestran claramente las oportunidades de una intervención basada no sólo en la acción, sino también en las potencialidades del “pensar localmente”.
Abordar desde lo local la nueva coyuntura medioambiental con mínimas garantías de éxito depende de voluntades y liderazgos políticos y requiere apostar por la complementariedad de las agendas e invertir en el desarrollo de nuevas capacidades técnicas así como innovar en los procedimientos jurídicos y administrativos de forma de adaptarlos a la naturaleza dinámica del fenómeno a enfrentar. La articulación entre voluntad política y capacidad técnica es también un tema clave.
Esta crisis abre oportunidades para nuevos negocios verdes y nuevas actividades económicas relacionadas con las energías renovables, emprendimientos difíciles de deslocalizar y altamente incorporables a cadenas de valor en las que las micro y pequeñas empresas radicadas en el territorio local encuentren su lugar.
Frente a la potencial tendencia de que una parte de la ciudadanía viva las consecuencias de las nuevas políticas medioambientales como un deterioro de su calidad de vida, es preciso el desarrollo de nuevas formas de pedagogía
8
ciudadana que fomenten cambios en los hábitos de consumos, producción y distribución tanto individuales como colectivos. En este sentido, los gobiernos locales pueden dar ejemplo a través de la gestión de sus propias instituciones desde una óptica ambiental, así como en su reracionamiento con sus proveedores y empresas con las que trabajan.
Competitividad territorial y cohesión social local
La competitividad territorial es la resultante de un vasto conjunto de decisiones públicas y privadas. La adopción de la cohesión social como principio orientador de la acción pública permite generar políticas integrales que vinculen competitividad con las temáticas de bienestar ciudadano, inclusión social a través del empleo, lucha contra las brechas interterritoriales, articulación multinivel y políticas fiscales no regresivas que sean capaces de nivelar „hacia arriba‟ el terreno económico y social. Dicho conjunto de políticas no sólo generan desarrollo territorial y social inclusivo y sostenible sino que permiten construir identidad territorial, generar espacios de gobernanza colaborativa, realzar el sentido de legitimidad de los gobiernos y de pertenencia de la ciudadanía. Dicho conjunto de políticas, por otra parte, requiere (y facilita la permanente generación) de liderazgos políticos innovadores.
Es preciso movilizar todos los recursos institucionales disponibles para construir estrategias de potenciación del territorio basadas en la planificación estratégica, la gobernanza multinivel, el principio de subsidiariedad y la concertación entre los diferentes niveles institucionales. Una lógica basada en el territorio de proximidad como principio rector de la intervención por parte de los diferentes niveles de gobierno, en una suerte de aproximación a un “estado territorial” en cierta medida inédito, debería construir puntos de encuentro y de concertación que redunden en beneficio de todos, avanzando visiones de futuro y horizontes de referencia compartidos.
La apuesta por la innovación tecnológica constituye uno de los pilares de una nueva competitividad de los territorios. En este sentido resulta estratégica la construcción de alianzas entre gobiernos locales, universidades y empresas (la „triple hélice‟).
Hoy en día las ciudades, además de apostar por la competitividad en términos absolutos, intentan ser competitivas en relación con otras ciudades de su entorno inmediato o de su misma tipología, aprovechando oportunidades como los grandes eventos deportivos y culturales, exposiciones internacionales y capitalidades diversas, e implementando estrategias de marca ciudad, city branding, etc. El legítimo aprovechamiento de las oportunidades en términos de competitividad internacional debe armonizarse necesariamente con la atención a las necesidades de la ciudadanía en clave interna, evitando en lo posible lo que Krugman define como “la peligrosa obsesión de la competitividad”. Ciudades europeas como Lille y Barcelona, o ciudades latinoamericanas como
9
Medellín y Montevideo, constituyen un buen ejemplo de cómo articular adecuadamente visibilidad y proximidad, proyección y cohesión social.
C O M P R O M I S O S
Las instituciones organizadoras de este Primer Diálogo Euro-Latinoamericano sobre Cohesión Social y Políticas Públicas Locales se comprometen a difundir la presente Agenda URBsocial Sitges 2010 y a promover la adhesión a la misma de los gobiernos locales de Europa y de América Latina a través de las asociaciones y redes que los representan.
Asimismo, se hará llegar la presente Agenda URBsocial Sitges 2010 a los gobiernos nacionales y a los organismos internacionales y de forma muy especial a las instituciones de la Unión Europea, con el propósito de incidir en la elaboración de otras agendas.
Por otra parte, las instituciones organizadoras promoverán los esfuerzos de complementariedad entre los distintos programas de cooperación internacional orientados al fomento de la cohesión social (EUROsociAL, programas de la SEGIB, etc.)
Finalmente, se garantizará el seguimiento y la evaluación de las recomendaciones contenidas en la presente Agenda URBsocial Sitges 2010 por parte de sus organizadores, presentándose sus resultados en el segundo diálogo que tendrá lugar en la ciudad de Rosario (Santa Fe, Argentina) durante el año 2011.

Ombres socials i violència

2010-11-13T03:59:00.000-08:00

Adjunto part del esquema de la Ponencia que vaig presentar a les Jornades sobre Violencia masclista organitzades per l'Ajuntament de Mataró.

Resum Ponència “Les ombres socials” Mª Dolors Renau

Jornades sobre Violència masclista. Mataró novembre 2010

1. El sentit ùltim del contingut d’aquestes Jornades es manifestar el nexe existent entre la vida social, els seus productes culturals, els discursos implícits, els estereotips persistents i la violència especifica contra les dones. Es tracta de fer evident que la violència masclista no apareix tant sols en forma individual, no es tant sols manifestació d’una patologia personal, sinó que te arrels pregones en els valors, els costums que informen tota la nostra vida social.

2. Les desigualtats i l’opressió sobre les dones son realitats universals i històriques. Prenen formes diverses a tot arreu, però estem en front d’un fet que tant sols es va transformant en la mesura que s’avença en la democràcia, en el desenvolupament dels drets humans i en l’esforç explícit positiu per a que els drets de les dones siguin entesos com a Drets humans. Es un treball de “ construcció” que ha de remoure bastants obstacles.

3. Les paraules “ ombres socials “ expressen molt bé la situació actual. De lent pas de l’obscuritat a la visibilitat. I també de la indefinició, la barreja, la manca de perfils clars que envolten les mil maneres d’actuar amb violència contra les dones.

4. Cal diferenciar “ violència “ de agressivitat; en el segon cas es tracta d’un sentiment molt comú a tothom. Parlem de violència quan s’ataca la integritat física, psicològica d’un ésser humà o de molts éssers humans. En el límit la substància mateixa de la guerra es la violència i n'es l’exemple mes clar. Destruir l’altre es l’objectiu.

5. Pero hi ha violència estructural que conforma les desigualtats, hi ha violència simbòlica, hi ha violència física. El nostre es un mon violent que tendeix a resoldre els conflictes mitjançant l’ús de la força.

6. El pitjor es que aquesta violència està “naturalitzada”, “culturalitzada” (se’ns explica la historia com a grans gestes violentes…), justificada en pro de grans paraules. Estem immersos en aquesta “ cultura”. I la violència contra les dones no es mes que una manifestació d’aquesta “ cultura” envers la part mes fràgil de la humanitat. Que reafirma, a mes la pretesa virilitat dels barons i els reassegura en el seu paper patriarcal. El pensament, les lleis, l’explicació de la història s’ha fet sense la veu pública de les dones. No han dit com volien allò que depassava el mon privat i que es el que tenim en comú.

7. La “ desnaturalització “ de la violència es el primer pas. La generació d’escàndol implica que deixem d’acceptar com a natural quelcom que vulnera els drets humans. Es el primer pas, com ha succeit amb la violència a les llars o masclista: allò que era natural, o be privat, ha passat a ser delicte i afecta a lo públic. Però també en les violacions sistemàtiques en temps de guerra o per sotmetre apareix massa tolerància.

8. Les lleis son fonamentals. Tenen a mes d’un caràcter regulador, una funció pedagògica i resolutiva. Pero son insuficients. Calen polítiques públiques d’atenció, prevenció, educació i coeducació sobre tot relatives a com s’entenen les relacions de parella i d’amor , de recolzament al empoderament i l’autoestima de les dones… Les arrels culturals i els estereotips s’han d’abordar també des de disciplines mes properes tals com l’educació, els serveis socials, la psicologia etc. Es des de la proximitat on millor es poden treballar les diverses formes de violència que s’expressen a les famílies, a les escoles, en el treball etc.

9. La màxima fragilitat de les dones es la de les immigrades, en les que es concentren diversos factors. L’aïllament, l’enfortiment dels estereotips identitaris, la permanència de costums que els reafirmen en els valor tradicional, fan d’elles víctimes fàcils.

10. Quan mes acollits, protegits estiguin els immigrants, tant els de primera com els de segona generació- que viuen els seus propis i difícils ajustos – menys violència hi haurà. Els costums i les tradicions que es practiquen a les terres d’origen – ablacions, matrimonis infantils forçats, vídues abandonades, violacions, venda de menors per a prostitució son realitats que, com ombres, envolten les dones que viuen a la nostra terra i que de vegades accepten coma part de la seva cultura originària..

11. No hi ha diferencia entre els seus drets i els postres. La pressió sobre elles es molt mes forta. I nosaltres hem de lluitar pels seus drets de la mateixa manera que ho hem fet i ho fem pels postres. Sense diferencies. Si hem acceptat l es accions positives com eines per a que la igualtat for una realitat, també hem de fer esforços específics pels col.lectius que viuen amb nosaltres.

12. Declarar la universalitat dels drets fonamentals. Injustificar qualsevol vulneració que ens ve donada per la “ naturalitat” dels costums, l’excusa del respecte a la “ diferencia!, quan aquesta serveix per sotmetre. Elles son les protagonistes del canvi, elles han de lluitar pels seus drets. Nosaltres hem de recolzar, donar suport, posar mesures, denunciar, fer visible…Tant sols juntes podrem evitar que es prolonguen les violències envers elles a casa, les violencies de la nostra pròpia casa. I e certa forma reforçar els nostres propis avenços. Estem en el mateix vaixell, en un únic projecte alliberador.

13. Hem d’identificar una a una les diverses formes de violència. Desnaturalitzar-les. Fer-les visibles i que no restin a l’ombra. Estem en front d’un problema universal que te les arrels en la mateixa cultura opressiva i misògina que envolta tot el mon.

La igualtat entre H i D. i la “ civilització “, el respecte mutu entre sers humans diferents es una conquista de la Humanitat que s’ha de construir cada dia.

Mª Dolors Renau i Manent. 9 de novembre / 10

2010-10-28T08:44:00.000-07:00

Hoy, 28 octubre en El Pais, excelente artículo de Lourdes Beneria y Carmen Sarasúa: " ¿A quien afecta el recorte del gasto? "Hay que leerlo. Se engloba en una línea que analiza el recorte del gasto como sesgado, y, como mínimo, poco cuidadoso con la situación real de los más desfavorecidos y valora su incidencia en las políticas públicas fundamentales que, como dicen, además cuestan poco y son decisivas para las mujeres. Lo hace bàsandose en los " Presupuestos con impacto de género" que estan propiciados por Naciones Unidas (www.gender-butgets.org) , aplicados en muchos paises de la UE aunque no parece sin embargo que les hagan mucho caso...Nacen de la Economia Feminista que permite analizar las políticas con otros ojos. Creo que nos hace mucha falta que la Ecomonia deje de ser tan intocable, segura y unidireccional. Por suerte cada vez hay más estudiosas que nos dicen que , también en este campo, los sesgos de género existen. Y hay una mirada alternativa- aunque poco poderosa, poco audible todavia- , para valorar las politicas públicas, los recortes, los límites en la aplicación de las leyes de dependencia...que tanto graban la vida cotidiana de las mujeres. etc. ¿ Hacia donde vamos?
Pienso que algo parecido ocurre cuando nos hablan de los desastres futuros debido al envejecimiento de la población. Y al retraso de jubilaciones , recortes etc.¿ Por qué no se analiza al revés? ¿Por que no se favorecen , de verdad, los nacimientos de manera que quienes quieran tener hijos no vean ante si un calvario de dificultades?. No habria que facilitar al máximo los nacimientos- evidentemente si este es el deseo de padres y madres- mediante protección a la infancia, escuelas, ayudas, perìodos largos para los cuidados ...justo todo aquello que no se hace ? Mientras se dibuja el lúgrube panorama futuro ( casi nos hacen sentir culpables por envejecer...) no se hace nada, al revés, para colaborar a que tantas mujeres t hombres que lo desean puedan ser madres y padres...
He ahi otra contradicción de la que se ha hablado poco.

Elogio de los feminismos y de su aplicacion pública

2010-10-23T02:03:00.000-07:00

Intento resumir, en castellà, la intervenció a les Jornades URBsocial, a Santa Coloma de Gramanet el dia 22 d' octubre , sobre Cohesió social i perspectiva de gènere. Esta pensat, sobre tot, per les companyes llatino-americanes que tant bé treballen. La justificació es senzilla: no pot haver-hi cohesió social sense incloure politiques públiques destinades a propiciar el compliment dels Drets humans de les dones, que som la meitat de la humanitat. I del potencial humá per a transformar-la

Elogio del feminismo.

Modificar las políticas públicas para alcanzar la cohesión social es imposible sin implementar políticas explicitas de género. Y si eso es posible en la actualidad es porque ha habido y hay un fuerte movimiento feminista que esta en la raíz de numerosos, aunque no reconocidos, cambios sociales.

El feminismo nos proporciona lecciones, de la misma manera que todos los movimientos trasformadores que han existido, lo hacen.
Feminismo entendido como lucha por los Derechos Humanos de las Mujeres y por su aplicación con políticas explicitas que tiendan a generar la igualdad de oportunidades.

Nombro 6 componentes del feminismo que lo hacen equiparable a otros movimientos sociales renovadores.

1. La fuerza Nace de la energía derivada de la rebeldía , individual y colectiva, ante lo que se vive como injusto, inaceptable . Tiene un componente individual que se genera en la experiencia de la injusticia.
Pero la fuerza , solo tiene trascendencia cuando se pone en común, cuando la cooperación entre humanos/as ( que no la competencia) la transforma en reconocible, nombrable, colectiva, socializada.
2. El Saber. Que nace de no aceptar como buenas, las versiones existentes sobre el mundo que nos rodea. Se " desnaturaliza ", en el sentido de que deja de ser natural lo obvio que suele ser lo adquirido en una cultural patriarcal. Eso es mas necesario en la actualidad , con la nueva fuerza de los medios de comunicación. La Ilustración entendida desde el feminismo es una nueva lectura, crítica, de todas las disciplinas académicas que nunca como ahora hay que contrastar con la realidad ciudadana. Se cuestiona , la ciencia, la arquitectura, la historia y sobre todo la " naturalidad " de la violencia que impregna todo tipo de relaciones sociales. La Academia, en este caso, se está uniendo al movimiento de mujeres y a los sentimientos para conceptualizar sus malestares
3. La Construcción: de identidades personales y colectivas nuevas. De una nueva concepción del Ser humano que pasa a ser Hombre y Mujer, en sus igualdades y sus diferencias: de sus necesidades, de sus poderes, de su forma de relacionarse. Se abren otros discursos culturales y educativos. Y a la vez se implementan otras políticas públicas que pueden potenciar al máximo d os de los rasgos propios de la políticas locales posibles : la explotación de la proximidad, en cuyo seno las mujeres son protagonistas y vehículos de las necesidades ciudadanas. Y la participación, que permeabiliza las administraciones y las hace mas sensibles .
4. La Visibilidad. El protagonismo de las mujeres en los cambios de agenda, en las formas nuevas de liderazgo debe ser visible y reconocido en la vida pública. Todavía no sabemos exactamente como impacta la presencia, el poder y las acciones de las mujeres en las políticas y en la vida social que atañe a toda la ciudadania. Nuestra visión es parcial y anecdótica. Sabemos de algunas realidades, de temas que han entrado en la agenda política porque ha habido mujeres en lugares de decisión. Intuimos que diferentes formas de liderar resultan en una mayor eficacia. Pero no disponemos de estudios sistemáticos , ni sobre todo, de la complicidad de los medios para que otorguen el protagonismo de muchos cambios a las agentes de los mismos. La opacidad de las actividades femeninas, tan evidentes en lo social y tan camufladas en lo político, clama al cielo. Cuando hablamos de empoderar a las mujeres ( entre ellas a través del reconocimiento), en las instituciones y en el discurso cultural no hacemos más que re-conocer su trabajo invisible.
5. Experiencia. En la gestión de los asuntos públicos hay una regla sencilla para tratar de alcanzar la igualdad. hay que formular una pregunta: Como va a impactar esta decisión en la ciudadania ? Y en este caso, en las mujeres que forman parte de la ciudadania más vulnerable. Esta pregunta nos lleva a las acciones positivas y explícitas que deben formar parte de toda política. Y a la vez no hay que " separar"las políticas de las mujeres que deben ser transversales, del discurso y las practicas resultados de la " opresión" que va mucho más allá.
6. Aprovechar el bagaje de las mujeres, que se ha desarrollado históricamente en el ámbito privado, relacionado con el mantenimiento de la vida, los cuidados, la com-pasión . De su sabiduría en las relaciones y en la privacidad para trasladar estas virtudes al ámbito público, donde hacen ahora más falta que nunca.
7. Luchar explícitamente contra toda forma de violencia. Ella forma parte del discurso patriarcal y de la "naturalidad" de los avatares de la vida. Dar a la erradicación de la violencia y a sus derivados la misma importancia que se da al crecimiento del déficit económico. Ya que se trata de un gran déficit humano.
8. Internacionalizar el feminismo y las políticas publicas de los derechos humanos de las mujeres. Todas las mujeres del mundo tenemos mucho en común y mucho diferente. Hay que trabajar con lo que tenemos en común y dialogar sobre las diferencias. Esta realidad que los organismos internacionales están propiciando, tiene en lo local , otra traducción: los procesos migratorios traen a nuestras ciudades mujeres procedentes de otras culturas y realidades económicas y culturales. Viven cerca. Son vecinas. Son ciudadanas. De como acojamos, tratemos, y construyamos con ellas y ellos un nuevo y cuidadoso dialogo, depende en buena parte la cohesión social actual y futura.

Violencia , coeducació, cohesio social.

2010-10-19T08:51:00.000-07:00

Alguna cosa ens falla quan la violència que mata i fereix dones i nens continua produïnt.se. Tenim l'exemple positiu de l'enorme disminució dels accidents de tràfic gràcies a una colla de mesures ben preses. En el cas de les víctimes de la violencia masclista també hem millorat molt. Sobre tot perquè hem tret el problema de la seva invisibilitat, d' aquesta " naturalitat" cultural que feia passar per normal , allo que ara ens escandalitza. Però no s'acaba. I crec que hi ha tres grans qüestions enllaçades que fan que bo i disposar d'excellents lleis i mesures administratives, la cosa continuii.
D'una banda els models masclistes descansen sobre anys d'educacio patriarcal : quelcom que es respira a casa, a l'escola, els mitjans, en els intruments educatius, als patis de les escoles, als contes de princeses que esperen princeps blaus...La coeducacio, entenent aquesta com un aprenentatje a valorar les diferencies, a enriquir-se amb elles i a solucionar els condlictes mitjançant el dialeg i la negocio i no amb la força, te molt a veure amb el que entenem per " amor", amistat, relacions etc. Fa pocs dies les Jornades de coeducacio organitzades per Fete- UGt Catalunya i Federal han aprofunfit en aquests aspectes i les reflexions comencen a desmontar molts mites que la " ciencia" ha donat com a innamovibles, tal com ens va exposar la catedràtica Montserrat Moreno i. Cal llegir les ponències que estan en un blog molt interessant.
En segon lloc hi ha una dada que toca una altre questió que ens afecta: 4 de cada 10 dones assassinades eren originàries d'altres països, la cultura masclista es barreja aqui amb diferencies culturals i amb situacions de mes desampar social. Aquestes dones sont les nostres conciutadanes. Viuen entre nosaltres i el fet que segueixin essent victimes dels seus homes ens mostra les dificultats que tenim perque una certa concepcio dels drets de les dones penetri a tots els ambits de la societat. El que els passa a elles ens afecta com a conjunt de dones i com a societat civilitzada que s'ens soposa. Assenyala el cami que hem d'emprendre perque la obscuritat, invisibilitat, precarietat en la que sovint viuen prop nostre dones d'altres cultures vagi desapareixent en la mesura que dediquem esforços a comprendre'ns mutuament a establir els drets humans de les dones com un clar criteri de convivència. No sembla que la creixent xenofóbia que s'esta escampant per Europa, pugui facilitar el dialeg i els recursos per a que els minims de benestar social no siguin tant sols patrimoni dels que hem nascut i viscut sempre aquí.
El tercer aspecte te a veure amb la retallada de recursos pel benestar social. Els Ajuntaments han dut a terme una gran tasca al nostre país treballant en els barris, amb recursos socials per a ajudar a l'integració i per ajudar en situacions de precarietat Si retallem recursos en moments en que la precarietat laboral es mes alta, en que aquesta afecta sobre tot als mes vulnerables, com podem pretendre mantenir una certa pau i dialeg entre tota la ciutadania ?
Vet aqui tres causes que es sumen per agreujar la situacio de les dones totes i de les nou vingudes, sobre tot.
Les escoles tenen molt a fer i a dir. També els Ajuntaments i tots plegats hem d'estar amatents a no cedir a la " naturalitat" amb la que s'estant produint aquests fets ni amb la "naturalitat" amb la que cada cop mes ens mirem els nou vinguts o els seus fills, com " altres"i amb desconfiança. L'exemple, el mal exemple dels barris de França esta aqui per dir-nos que hi ha questions que no s'arreglen amb mes carregues policials..

2010-09-25T01:53:00.000-07:00

M'agradaria que llegissiu l'article que ahir- dia 24 de setembre va publicar El Punt a Opinió, sobre els top manta. El vaig escriure ben indignada.

2010-08-28T11:05:00.000-07:00

2010-08-28T10:22:00.000-07:00

Ultims dies de vacances. Es amb ganes que tornaré a la normalitat. De moment intento copiar l'article meu que va sortir a El Punt, l'Avui del dia 25 d'agost.

2010-06-18T02:32:00.001-07:00

Vet aqui que estem en " Temps d'obscuritat" com ens deia en un llibre Hanna Arendt. L'obscuritat no ens ve tant sols de que hem comprovat com el capital, els mercats, estant devorant la politica, sino per la manca de relat i discurs politic que l'esquerra, la nostra , esta exhibint. Mentre, els mercats ens dicten la vida, Europa ens empeny, els sabis mostren la seva inutil sabiduria congelada i ben il.lustrada , els mitjans no fan altre cosa que parlar de catastrofes actuals o futures, els sindicats s'emprenyen i tots plelgats ens sentim com en un carreró sense sortida , obligats a estampar-nos contra una paret o llançar-nos al mar; i aixó ens passa sobre tot a la gen t d'esquerres per els qui l'esperança es sempre font de l'acció .

Doncs jo no m´hi conformo. Despres de dos o tres mesos de llegir articles, diaris, veure programes a la televisió, m´ha arrivat l'hora de dir la meva, amb tota la humilitat dels meus desconeixaments, pero amb tot el dret que tinc com a ciutadana emprenyada i alhora compromesa amb el bé comú, des de que tinc us de raó.

Constato i em planyo de la dificultat del moment. I com tanta gent, penso que la maxima responsabilitat de tanta foscor la tenen els que han predicat i han fet un us egoista i usurer dels diners reals o ficticis. els que han especulat. Especulen , pressionen els governs...Esta clar qui es el maxim responsable de tot plegat. Però, la socialdemocràcia, no hi te res a aveure? Fa anys que fer politica equivalia gaire bé a fer economia. Hem estat debilitant nosaltres mateixos la politica al estar prioritàriament preocupats per " fer creixer la tarta". I menys per com distribuir-la i amb quines paraules i relats, amb quins principis mirar de que els bens tots arrivessina tothom.
No hem construit relat politic capaç de depassar el debat economic. Per esser justa he de dedir que , almenys, no n'hem construit prou. Malgrat que hem fet moltes coses bé en l'ambit social, ja fa anys que la nostra llunyania respecte a la ciutadania es grossa. Quina mena de discurs poliitc hem fet? No hem contribuit a afeblir el discurs dels valors?

Hauriem de veure quina part de responsabilitat tenim nosaltres: quan terreny hem cedit, qué ens ha encisat i seduit de la florida economia dels anys passats a tot Europa...

I ara, com podem sortir d'aquesta mena de pou de pessimisma que paralitza l'acció?

Mirant cap a un altre costat. I escoltant coses diferents. Poso dos exemples recents.

En una entrevista amb Manuel Castells ell va explicar que els canvis que venen ara - que ell havia predit des de fa temps- ens obligaran a dotar-nos de mes creativitat, autonomia, flexibilitat a les persones. Que sera important que es doni valor a la individualitat ( i en un moment donat, amb gran sorpresa per part meva vaig sentir que deia que el que realment volien les persones era ser estimades ...) Castells marcava un camí, assenyalava coses a fer , nous aires... I potser per aqui trobariem que el seu discurs lliga amb un fet important en aquests moments : la recuperacio de la vitalitat de la ciutadania : no puc deixar de recordar els moments de la transició quan bona part de la ciutadania va fer seva la capacitat d'utilitzar la mica de poder personal per transformar el petit troç de vida col.lectiva que li pertanyia....

Un altre exemple : fa pocs dies va haver-hi una trobada europea organitzada per la Conselleria de Treball que sota el nom de She. leader va reunir cents de dones empresàries , dirigents i estudioses. Les aportacions varen ser d'un gran interes, però sobre tot , l'entusiasme de les dones, l'estil de comunicació , la flexibilitat de les formse de abordar els temes del poder, eren inusualment nous. Un altre aire es respirava. I si es comparava amb el que podria ser la mateixa activitat feta amb "ells dirigents" podriem pensar que viviem en un altre mon.
Això fa pensar. Es que " elles" estant construint , estan obrint-se pas. No estant contemplant , amb certa inmovilitat patriarcal i rigor mental, com les coses van malament. No han canviat el lloc ni la mirada des de la que jutgen el mon, fan previsions a treinta anys vista com si res estigues canviant... Elles tenen l'entusiasme dels que estant construint: i aixo en aquests moments es una virtut impagable, tant necessària com l'aire que respirem. No es quelcom d'artificial, sobraposat, sino que incardina la mateixa energia i esperança que ens cal, per analitzat el que passa, saber col.locar-nos i oferir alternatives vitals i collectives. Això si que es " capital humà" com sén diu ara.

Aquest son dos exemples que em serveixen per acabar amb quatre consideracions sencilles

1. Per " Dalt" calen controls a les transaccions, a les grans finances, a la banca, als paraisos fiscals et tuti quanti. Perquè no es tornin a repetir els mals que ara patim.

2. Hem de recuperar el discurs politic : el que esta destinat, no tant sols a ben gestionar, sino a sumar voluntats, a encoratjar la llibertat de la gent per a que se sumin a tasques comunes: també en aquest aspecte el mercat ha menjat el terreny a la vida col.lectiva i ens ha fet " separats" i " Individualistes"

3. Hem de treballar amb la ciutadania perque digui la seva cada cop mes i sigui conscient del seus drets i del seu poder. Encara que això espanti.

4. Hem d'incentivar la creativitat personal, treballar amb la pluralitat. Canviar de cultura politica, una cultura que s'ens ha quedat enquilosada en carrecs, jerarquies...i ha perdut el saber escoltar de tant parlar.

5. Hem de potenciar les veus de les dones que ja estan formades, que saben el que volen, pero que disposen de pocs espais en tant que subjectes col.lectius . On son les nostres economistes que tenen tant clares altres propostes? Per qué no s'els hi consulta ? L'espectacle de " corbates " i " trajos " es repeteix en les mes altes instàncies de l'economia i dels poders. Pero moltes i molts sabem que hi ha altres maneres d'enfocarles questions humanes col.lectives. La potencia del discurs obscur i gris s'ho menja tot, ocupa tot l'espai.

No ens ho deixem fer. Podem tenir molts problemes ben reals. Però no ens deixem prendre la confiança ni l'entusiasme pel treball col.lectiu. I menys encara la llibertat. Es el nostre patrimoni espiritual i val mes que ens posem a buscar llum pels racons, per fora del escenari, sota les pedres, bo i acceptant que ens cal canviar de costums i mirades. Però no de ganes de transformar les coses.

2010-05-14T02:27:00.000-07:00

Me embarga la preocupación por la deriva que esta tomando Europa. Como bien dijo Iñaki Gabilondo ( hay que verle todos los días, se ha convertido en un referente...) es curioso que sean los tres paises con Gobiernos socialistas los más atacados por los lobos. Caperucita y los lobos en el mismo mundo... Alguna buena señal hay ante tanto deastre: por primera vez - y no por casualidad- Europa hace politica , sino economica, sí monetaria conjunta. Pero aqui y aceptando que, como barco que se hunde, hay que salvar lo más imprescindible gracias a los limitesque nos impone el capitalismo una vez más, hay que plantearse dos cosas básicas. La primera, ¿ donde estan las medidas solidarias de los que mas se han aprovechado de la crisis? ¿ Por qué no se regulan de una vez las opacas transsacciones, los pingües beneficios de los especuladores? ¿Las rentas más altas? ¿ El fraude fiscal? Nos consolaria que se hablara de estas medidas... ¿ Que temen? ¿ Que tememos?

Pero, a pesar de todo ello, hay que seguir. Fortalecer la politica ante ese " avaricioso" mercado. Una politica que tenga en cuenta a las personas, no solo en función de su dignidad y sus derechos , sino, ya puestos a hablar así, que tenga en cuenta el capital humano renovable. Con nuevas virtudes y creatividad. Existe un yacimiento de virtudes humanas no explotadas que encarnan las mujeres. La única solución al problema demografico, a las pensiones futuras, ..¿ Es recortarlas? ¿ No habrá que incentivar la realización laboral y personal a la vez de las mujeres? ¿Por qué demonios se olvidan de este detalle?
Hay que hacer otra politica: con más etica, más presencia operativa del " bien común". Refundar los principios de la izquierda... Tal vez los que estan gobernando tienen que ajustarse a unos limites muy fuertes. Pero la ciudadania i la ciudanía comprometida tiene que pensar, trabajar, aunar, proponer, imponer otra manera ( y algunas ideas hay al respecto) de hacer política.
Tal vez así los lobos no detenten ni amenacen con tanto poder y podamos tener cierta esperanza en un futuro mas humano.

Garzon

2010-04-08T05:33:00.000-07:00

Vet aqui que sembla que passen dues coses : que els fatxes estan logrant carregar-se a Garzòn. I que la transició política no ha afectat prou el funcionament de la justicia. Garzón pot no ser sant de la meva devoció. Com va dir sensatament ahir Iñaki Gabilondo ( que per cert, es de lo millor que tenim...) es un jutge que juga al limit sempre... Però com a socialista i malgrat que recordo que de tant en tant ens ha fet patir, no puc deixar de pensar que gràcies a ell no han quedat impunes molts delictes contra la humanitat , sobre tot a Llatino America. I com a dona, penso que va fer cas a les mares de la Plaça de Mayo que varen, elles, iniciar, de forma sencillla i contundent, una manera d' exigir justicia que ha tingut conseqüencies bones pels Drets humans universals. M''es igual que sigui una mica xuleta i que s'arrisqui. Ningú es perfecte. Però això de que l' acusin de " prevaricació" no te cap ni peus..Estic indignada. .

D'altre banda, avui hi ha una noticia interessant sobre el paper de les Dones indies a Liberia. Dones que fan tasques de vigilància i control incorporades a un cos de Nacions Unides. Motiu de debat el paper de les dones als exercits. I també com a garants de Pau: motiu de debat que potser es hora d' obrir

No legislar a cop d'emocions.

2010-04-07T10:59:00.000-07:00

Resulta molt inquietant que es parli d'endurir la Llei dels Menors en aquest moment. A cops d' emocions- per explicables i legítimes que siguin- no es pot modificar el Codi Penal. En primer lloc perquè els problemes que es generen a la societat no es resolen amb lleis penals. Mes aviat es tracta de problemes socials, educatius i derivats de la nostra forma de viure. I es per aqui per on cal treballar. I perquè demanar, ara, endurir les lleis ( que es sempre un recurs dels mes conservadors) es indecent. Es treure profit d'un dolor molt aseriós Al dolor se l' ha d' acullir, comprendre,acompanyar, fer-lo nostre...Però no legitima , per ell mateix, canvis legals que l' unic que feran sera marginar i excloure als desgraciats , sí, desgraciats, que cometen delictes tant horrorosos com aquests. Com diu Jaume Funes, els adolescents tenen uns codis que no comprenem, tant lluny estem...

Quan jo era Directora de Proteccio Juridica del Menor, a finals dels 8o, al Ministeri de Justicia , sempre sentia la mateixa canço: s'els ha de tractar mes durament; es parlava sempre- i ja han passat mes de vint anys- de la inseguretat, de la joventut... es l'eterna canço. La via de solucio esta en un altre lloc: mes educacio, mes igualtat, mes socialització de veritat , menys competitivitat: es a dir, una vida mes civilitzadora.. S' ha de llegir l' article de El Pais d' avui, amb el que estic totalment d'acord

Les ombres.

2010-03-22T12:44:00.000-07:00

Vull fer referencia a un article que va publicar ahir, diumenge , dia 21 de març Rosa Montero, a El Pais setmanal. El titol: "La tierra es plana y hay gente que se cae". Fa referéncia a una pelicula documental sobre els sense papers a casa nostra. No te perdua. Com que no se prou informàtica no puc afegir la copia amb PDF, però l'aconsello igualment. Estic orgullosa de que el cineasta sigui fill meu i vull compartir aquesta noticia amb els amics i amigues de bona voluntat, empatia i capacitat de co-sentir amb els altres.

Elles i nosaltres

2010-02-11T10:42:00.000-08:00

La globalització ha portat a casa nostra reptes als que hem de fer front recolzant-nos en els pocs, però sòlids principis que guien el socialisme. I fer-ho tant en l' accio de govern com en el nostre relat politic que sovint s'ens queda curt.
Perquè vivim al costat,a tocar, de dones procedents d'altres països, de diferents cultures i religions, de diverses formes d'entendre la vida. Viuen amb nosaltres, son part del nostre país. I ens plantejen qüestions que incideixen de forma directa en qué entenem per drets humans, i drets humans de les dones. Es que les dificultats d' aquestes dones son menor, menys importants que les nostres? Tenen menys importància? No crec que la resposta a la vulneracio real o simbolica d'aquests drets mereixi el mateix rebuij que el que desperten les amenaçes a dones nascudes aquí. Tres exemples: les pressions que ha rebut la mediadora marroquina de Cunit de part d'un Imà ...ha rebut per part dels i de les socialistes el recolzament que calia? Evitar un conflicte, esta bé, però fer-ho sense encarar i aturar la pressió, ens fa mal a totes. D'altre banda coneixem el risc d'ablacions que corren moltes nenes africanes; en aquest cas sembla que si que s'esta seguint de forma amatent la vida de les nenes. I finalment, una tercera situació m ben complexa es la de les dones que sofreixen el trafec de essers humans per a laprostitució: Fem el que podem ?
No es tant sols pel respecte que debem a aquestes dones en tant que essers humans, que ens cal actuar i si convé, cridar. Es per a nosaltres mateixes, pels nostres propis drets tant dificilment conquerits. Cada cop que mirem a un altre costat, que transiguim o no actuem afeblim la nostra força en tant que dones i lluitadores pels drets humans universals. Cada cop que vulneren drets de les dones, siguin de on siguin i no responem estem ajudant a desmontar el mur que ens protegeix a nosaltres mateixes. Sobre el que anem avançant. Aquesta es una altre dimensió de la globalització que ens atany directament.

Pau, Dones i Resolucio 1325 del Consell de Seguretat

2010-01-26T10:22:00.000-08:00

Vet aqui que avui he llegit amb calma el diari " Publico" i em trobo amb un seguit de comentaris i articles sensats. I sobre tot amb un article important: Mujer, Paz y Seguridad, que ni mes ni menys signen Catherine Ashton, Responsable de Afers exteriors de Europa, Anders Rasmusen, Secretari Gral de la Otan i Margot Wallstrom, Vice de la Comisio Europea. Apart de comentar que les dones en temps de guerra son victimes de agressions especifiques en tant que dones, recorden la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de Nacions Unides, en la que proposa que s'incorporin dones tant per a la prevencio de conflictes bélics com a las taulas de negoció.
L'important d' aquest article es no tant sols el recordatori de la resolució, sino que ho signen de forma conjunta els màxims responsables d' aquest organisme.

2010-01-09T11:52:00.000-08:00

Tot el dia estic pendent de la Rosa Pereda y el Reyes Mate. Ciberneticament parlant. Primer he fet un resum de l'entrevista que la Rosa li fa sobre l'assaig "La herencia del olvido: ensayos sobre la compasión", ja que m´ha semblat interessant extreure'n alguns paragrafs. Despres he pensat que estaria bé que ho llegis mes gent. I com que a face-book nomes es pot enunciar, però no enviar textes llargs, estic intentant posar-ho a aquest bloc. I enviar-ho a donesenxarxa.cat o algun altre portal . Però resuta mes complicat del que sembla. En tot cas, us aconsello l'entrevista que surt a Letra Internacional, n 105. No te perdua. Jo insistiré, però, en aquesta tarda gélida quye ja ens feia falta.

2010-01-08T04:18:00.000-08:00

Una bona noticia : Que la Llei que s'esta tramitant al Congres sobre Audiovisuals, planteji que , dins l´horari familiar, no es tractin questions relacionades amb les tecniques per millorar de forma artificial el nostre cos. Aquesta proposta va en la linia de que baixi el nivell d' exigència individual que sol actuar com una excellent eina de mercat i agreuja les inseguretats que tots els essers humans sentim. El menys que podem fer es no alimentar, ja des de l'infància la sensació de que son imperfectes., i que per tant hem de intentar assemblar-nos a un model determinat que marquen, amb molt poder, les industries de la moda, dels cosmétics . de les cirurgies etec etc. Crec que es bo reivindicar la dignitat complerta del cos humà. I la llibertat que es deriva d' aquesta dignitat.

Vet aqui que comença el 10.

2010-01-03T04:05:00.000-08:00

He pensat començar aquests any que conté tantes preguntes obertes, amb un petit resum de perdues i guanys del any passat.

Començ0 per les perdues: Jordi Sole Tura, que era algu vben present en el meu paissatge personal, ens ha deixat. El meu amic argenti Helios Prieto, també. I finalment, dos dies abans de Nadal, el meu germà Xavier, el mes gran dels cinc que erem. Perdua de certes ilusions politiques que malgrat tot no em fan deixar de ser fidel al que penso qué es el socialisme democràtic. La preocupació per l' abast dels danys de la crisis sobre les persones que no tenen cap responsabilitat. El creixent desànim sobre l' estil i les formes polítiques

Però seguim treballant. Contenta de com estat funcionant el grup Dona i Politica de la Fundació Campalans: una proposta humil, pero persistent. Contenta d'haver col.laborat en la formacio de Dones al PSC, a la UGT, a Baeza, a Valencia organitzada per l' Instituto de la Mujer , dirigit per Rosa Peris ( aqui, una altre pena: l'han destituit...) ... i en alguns debats del Programa Marc. Contenta d' haver pogut publicar, per fi, un llibre que m´ha costat molt i sento ara, al cap d'uns dies, que es util: La voz pública de las Mujeres, a Icaria i que , en les diverses presentacions, m´ha proporcionat noves idees i molt afecte; un article sobre la soledat a la Revista de la Fundació que m´ha deixat prou contenta i que voldria continuar. Contenta perqué estic treballant en un allibre que m´ha encarregat La Secretaria de Igualtat del PSC sobre la Paritat i el que es deu al socialisme en el rque fa a Drets de les Dones. Contenta de noves amistats a arrel de les trobades de la UGT i de Valencia ...
Contenta d´haver-me atrevit a començar a estudiar piano, a aquestes alçades. De que la meva familia mes directa estigui bé: els altres germans, els meus fills i el meu net, sobre tot. Contenta d' haver-me atrevit a entrar al facebook que resulta ser una mena de nexe inmaterial amb persones amigues i conegudes, un lligam per l'aire...
Si faig balanç, malgrat les perdues grosses, penso que hi ha bons guanys. I ja no parlem dels bons proposits, que sont molts. Per un altre dia. .

Llibre

2009-06-16T08:36:00.000-07:00

Dos dies de descans a la platja, gairabé tocant a Valencia. I vet aqui que em topo amb un clàssic, amb un llibre d'aquells dels que sempre has sentit parlar, però mai has llegit. En una edicio senzilla trobo Joseph Conrad i el seu "Corazón de las tinieblas". Un classic en la mesura que tracta un problema ben actual. Un classic perquè t'atrapa i porta a la memoria Apocalypsis Now. Acabes sentint el mar i els seus sons, veient la jungla...
Gairebè mai m´han agradat els llibres de grans aventures,però aquest es especial. Molts homes de la meva quinta l´han llegit i s´hi refereixen, potaser menys les dones. Però tant li fa, val la pena..

Un dissabte a la tarda.

2009-06-13T10:46:00.000-07:00

Avui dissabte de molta calor, la primera del estiu. Vet aqui que aquest mati hem estat en una reunio preparatoria del II Congres de Dones de Barcelona, que tindrà lloc al octubre. Representants de les agrupacions dels diversos districtes del PSC que han treballat en grup per elaborar les propostes que les dones socialistes portarem com a tals a aquest Congres. L'Inma Moraleda ha estat present i acertada. Es una bona politica. Molt viu, molt interessan, el debat. Ahir, debat també al PSC dins el Programa Marc,amb una novetat novetat interessant: un company del Baix LLobregat que vol treballar per la ogualtat. Molt atinat, molt just tot el que va dir, des d'una perspectiva d'home progressista. Tant de bo n´hi hagui molts que estiguin disposats.
No se si algu va llegir el magnific article de Josep Ramoneda, crec que era dijpus a El Pais, sobre la manca de idees de l'esquerra- entre d'altres coses.

retorn

2009-06-09T13:37:00.000-07:00

Fa mes d'un any que aquest bloc ha estat en silenci, mentre la vida- a la xarxa, al mon i a la quotidianitat- continuva el seu camí. I avui torno a pensar que no esta gens malament això d'anar escribint, bo i que no se sap ben bé qui llegeix.
Fa ben poc, hem tingut eleccions al Parlament Europeu amb una abstencio que fa fredat i que permet que els conservadors dominin la camara. En tenim la culpa els de l'esquerra. Estem com adormits. Ja anire explicant perqúè em sembla que succeix aixó.
Diuen que en els blocs es puntifica. I que, en canvi en d'altres espais virtuals es comparteix mes. Qui ho sap aixô?

Fa trenta anys de gaire bé tot.

2008-07-19T10:39:00.000-07:00

En poques setmanes, just pocs dies abans del Congres que esta produïnt-se avui i demà, s' han celebrar varies trobades -recordatoris de fa trenta anys i d' altres esdeveniments importants per a nosaltres. Primer varem celebrar una festa de les aproximadament 1.500 persones que varem estar en els inicis del PSC. Desprès un reconeixement ben merescut a Pasqual Maragall per part de l' Ajuntament de Barcelona . En el si del Congres del PSOE, la Presentació de un llibre de Rosa Capel, on s' explica la historia de les dones que hem tingut responsabilitats en la questió de la igualtat en el PSOE. Acte en que Mª Teresa Fdez de la Vega i Pepe Blanco varen parlar de l' avortament i noves propostes que sortirien del Congres. Foto de totes nosaltres ( si sabes com penjar-la, que no en se...) Desprès record de la Francesca Martin en un acte Preciós. I finalment els 30 anys del PSC, en un altre acte molt complert.

Cada un d' aquests actes recordatoris te la virtut de re-presentar-se i posar paraules al que ha estat quelcom que hem viscut enganxats al dia a dia. I ens ajuda a pair el nostre passat, re-elaborar el que ens ha agradat i continuar pensant que hi ha coses que hauríem hagut de fer millor. Dues qüestions queden obertes. I ara què? Aquí esta el Congres del partit, cert.

Peró aquest què va una mica mes enllà. Com continuar col.laborant des de un lloc diferent ? A on aportar les ganes de fer coses que continuen, les aportacions i les critiques de forma que no emmudeixi una veu mes ? Veurem.... I una tristesa. Al acte dels 30 anys del PSC, molt poques dones varen apareixer física i simbòlicament. No recordo que es parles de la Marta Mata, per exemple i tant sols de passada la Mª Aurelia...I jo vaig trobar a faltar que els companys es recordessin de dones tant rellevants com la Montse Tura i tantes d' altres que han construït la Catalunya actual. Per què sembla que entre ells s´ho fan tan tot, es miren els uns als altres i es re.-coneixen? S' obliden - apart de la Manuela que esta obligada a representar-nos a totes, i de la Marina Bru que va dir que va complir 80 estupendos anys, ( dues dones i treinta homes , no sembla gaire just ni per aquells moments...) Tenien rao les avies quan deien : als homes no s´els port deixar sols? Vet aqui.

Alhora

Una vegada...

2008-07-09T09:08:00.000-07:00

Dimecres 9 de juliol 08, tot veient el mar.

Ara resulta que des del mes de febrer d'enguany no he escrit ni un mot en aquest bloc o blog ... En canvi si he escrit un llibre que , encara que no ha estat presentat, ja existeix amb un gruix que es pot palpar, els colors de les tapes que es poden veure i que ha estat editat per la Fundació Rafel Campalans. Es diu Ciudadanas y politicas. En castellà, perquè la majoria dels articles varen ser escrits en aquesta llengua. Ha quedat bé, perquè esta editat amb molta cura cosa que es molt d' agrair. M' agrada que els llibres es puguin tocar, palpar i no tant sols mirar...

M' ha suggerit un amic que el dia que fem la presentació , que serà al setembre o octubre- faci coneixer el nom d' aquest bloc perquè la gent pugui escriure el que els hi sembla. La veritat es que sovint tinc la impressió d' escriure per a mi tota soleta: es el resultat de llençar paraules a l' aire , cosa que no sol succeir quan dones una xerrada amb gent que mira, gesticula, o te un atac de tos de tant en tant.

Però diuen que s´hi ha de ésser. Per això torno. Encara que sembli que parles amb l' aire...

Coses bones que han passat mentre tant : moltes, sobre tot el recent Congres del PSOE. Allà , la Maria Teresa Fernandez de la Vega i el Pepe Blanco varen assistir ( i aprofitar l' avinentesa de que es tractava de un tema de dones per parlar dels canvis en la Llei d' avortament i altres coses interessants...) a la presentació de un altre llibre escrit per la historiadora Rosa Capel sobre les anys de polítiques de Igualtat al PSOE, es a dir un bon repàs de les activitats de les diverses responsables d en l' Executiva Federal del que avui s' anomena Secretaria de Igualtat. Un acte bonic en el que va quedar pal.les, que mes enllá de les persones que varem tenir responsabilitats en aquest terreny, hi ha hagut un fil conductor que ha donat bons resultats. No sense grans dificultats i moltes tensions. Però qui ens ha dit mai que la vida politica fos fàcil ? I menys quan s' ha de obrir camí..

Coses no tant bones: la Directiva Europea sobre Inmmigració que he de llegir en profunditat però que d' entrada m´inquieta força . Mentre tant van morint persones a les nostres costes. I jo no m´hi conformo......

I ara s' apropa el nostre Congrés. Que suposo que anirà bé.

Trencat esta el gel de tants mesos.

Identitat , exili, immigracio

2008-02-17T10:55:00.001-08:00

Aquests tres mots han estat debatuts en profunditat en les Jornades que el CCSM - el Congres Catala de Salut mental- han organitzat els dies 15 i 16 - es a dir, ahir i abans d' ahir, en el Col.legi de Metges de Barcelona. Unes jornades especials, tant per la seva densitat conceptual, com per la càrrega de veritat i de emocions que traspuaven les intervencions. Una reflexio completa, que ens ha posat als qui hi hem assistit, en contacte amb realitats que encara que conegudes, no arriben a adquirir tot el seu pes ideologic i politic fins que no els penses i sents des de la realitat dels que ho han viscut en primera persona.
Un bon recordatori del que hauria de ser el socialisme practic, malgrat les frequents critiques envers els politics que s´ hi han anat sentint, pot ser inevitables. Critiques que no deixen mai d' estar de moda, però que sembla que ultimamen aquesta extrema dreta que no ens deixa respirar, propicia i escampa amb el seu propi discurs. Fins on el desinteres per lo politic esta condicionat per la maledicència, l' intent de divisiò et? Interessa realment a la dreta que es faci política ? I amb això no vull dir que, com sempre, no s´hagi de fer autocrítica. Pero perdre el minim respecte per les institucions, la ciutadania i les persones, ennegreix l' aire politic i al final , tots semblem els mateixos, embolcallats pels mateixos nùvols.

Febrer comença

2008-02-03T10:58:00.000-08:00

Comença febrer amb dues o tres bones noticies, a mes de totes les dolentes que anem sabent.
M' agrada deixar constància de les bones noves- res a veure amb el Nou testament-.
En primer lloc el fet que el Tribunal Constitucional hagi desestimat el recurs del PP contra la paritat electoral dins la Llei de Igualtat. I em sembla bé el raonament que utilitza : no es tracta de discriminacio positiva, sino de igualtat i equilibri entre els dos sexes. Val a dir que si fos discriminacio positiva , també estaria bé, però queda millor així. I es mes acceptable per tothom. Val la pena recordar que a França no es va assolir aquest resultat ni a Portugal, devant els recursos de la dreta....
Segona: que l' Audiencia provincial de Madrid arxiva definitivament les acusacions contra els metges del Severo Ochoa. El que no sabem son els efectes que aquestes acusacions han tingut sobre altres metges i sobre el sofriment inutil de molts malalts terminals.
Tercera : excel.lent noticia que una dona catalano-marroquina hagi guanyat el Ramon Llull de narrativa... Tot un simbol dels temps en la seva versio positiva.

I mentre, la campanya - pre, esta en marxa. Important com totes aquesta campanya.

Apartheid. 24 de gener 08

2008-01-24T09:22:00.001-08:00

Es interessant apropar-se a l' exposició del CCCB sobre l' apartheid a Surafrica. No tant sols perquè ens informa, sinó perquè ens apropa a aquesta dolentíssim vici que tenim els humans de aixecar murs divisoris. Cosa que nosaltres també hem fet a Mellilla i Ceuta ( per cert hi ha alguna referència gràfica que es testimoni de com varen poder morir alguns subsaharians enfilant-se al mur metàl·lic....)

I, unes breus frases , al començament de l' exposició ens diuen : La il.lustracio i les Revolucions franceses i americanes varen proclamar els Drets Humans Universals. Però vet aquí , que l' entusiasme per les ciències naturals d' aquella època, la recerca de indicadors " científics " de diferencies entre els humans, varen portar , en el segle següent , a identificar diferencies de mida de cervell, de formes de cara, que varen intentar justificar la inferioritat racial sobre tot dels negres. I com que no eren del tot " humans "estava prou justificat el fer-los servir com a esclaus...

Vet aquí que aquesta gran contradicció també- en una altre mida- es va donar pel que fa a les dones. Mes de dos cents anys varem trigar a obtenir els mateixos Drets humans que els homes.

Lliçó elemental: les ciències, elles també, estan sovint al servei dels poders de l' època. Lliçó segona: la distància que existeix entre els discursos i les lleis i la seva aplicació real. Desconfiar una mica de tot plegat, i mirar, ben de cara, el que passa.

Per cert. Que trista la història de la nostra tímida llei de l' avortament. I que incapaces hem estat les dones socialistes de pronunciar-nos amb mes força, quan la responsabilitat última, crec que es , almenys en part, ben nostra. La dreta ja la coneixem. Aprofita qualsevol escletxa. Però nosaltres no hauríem d' haver-ne deixat ni una. Si escribis en castellà diria que " siento verguenza ajena"

Bones noticies,la nit de reis

2008-01-05T10:26:00.000-08:00

Vet aqui una bona noticia. Llegeixo, avui dissabte, nit de reis i maravelles, que en el Pais vasc han posat en marxa una iniciativa pedagògica ben interessant: Es tracta de que victimes del terrorisme, persones que saben de qué va això de la violència en la propia carn, vagin a les escoles i expliquin als nens i nenens les seves experiencies. Sembla que hi ha hagut ja alguna experiencia i que ha resultat impactant pels nens i nenes - que tenen uns 12 anys. I volen seguir. Sembla mentida que una idea tant senzilla- fer escoltar en directe on porta la violència- hagi costat tant de parir. Aqui Catalunya recordo l' experiència de les Dones del 36, que tant han fet perque tots plegats recordem el que va passar. Però potser aquesta es una idea " generalitzable" , potser es podria fer mes sovint amb aquelles questions en les que , el que cal, els que els joves, vegin i visquin en directe , tot allò que ens atipem de dir en forma de discursos. Que en el fons els deu sonar a bla, bla, bla...

D' altre par: No som massa amables amb el clero? I es una manera suau de dir-ho, perquè no vull dir paraules gruixudes. Com s' enten tot el que esta passant? Una mica tontos sí que som, eh? Una mica esparugits estem per aquesta dreta salvatge ?

Em preparo pel dissabte vinent que tenim Consell de les Dones del PSC amb un temari interessant: ni mes ni menys que fer una lectura nostra del Document vermell titulat Per a un nou impuls del socialisme catalá. Ja ens cal, ja...

Tantes normes ? Si, però...

2007-12-29T05:38:00.000-08:00

Vet aqui que molta gent, al meu voltant, es queixa de que es fan masses normes i lleis per a tot. I comenten que sembla com si les normes , les lleis haguessin d' acabar amb els mals de les nostres societats. Es queixen de la limitacio de velocitats , de normatives " cíviques", que no permeten, per exemple , una cosa tant desagradable, com pixar pels carrers, i ultimament , sento parlar de su un bolet ha d' estar o no penalitzat... Una persona tant erudita i tant respectable com Juan F. Culla es fa resso d' aquests malestar en un article d' ahir.

Em sembla a mi que les lleis , les normes sont un instrument important per a la convivència. Però no tant sols. Sino cumpleixen el paper de guia de conducta, d' establiment de valors i en cert sentit, cumpleixen una funcio pedagogica envers la ciutadania. Ara bé, moltes de les questions que les lleis intenten "atrapar", contenir, regular, no s´ho deixen fer amb facilitat. Perqué la mateixanaturalesa dels fets depassa, en molt, les possibilitats de modificacio social que tenen les normes. Es tracta de fets que tenen arrels ben pregones tant en estructures mentals col.lectives ( veure el masclisme que hi darrera dels maltractaments ) com en valors que no estan explicitats i estan incrustats en la vida social. Tant sols en poden apropar a la complexitat d' aquests fenòmens , per completar i fer util el paper de lea lleis, si els mirem des de altres disciplines o des de optiques complexes, diferents a les estrictament politiques o juridiques. En un mon cada cop mes complex, les formes d' analitzar la realitat han de ser complexes també. I les respostes , ben plurals. Si en el camp de les ciències, es parla ja de la innevitabilitat de la pluridisciplinarietat , en el camp politic, cal enfocar les questions humanes candents des de un enfoc mes general i inclusiu. Confiar en que la llei, tota sola, malgrat el seu poder i els instruments practics dels que disposa, arregli una realitat dórigen tant complex com l,es questions lligades als sentiments, models interioritzats de vida etc. resulta ineficaç.
Benvingudes les lleis si es completen amb una visio dels factors humans presents en tota actuacio humana. Potser aqui va bé allo de que cal posar al Ser huma al centre de la politica. O de que la Politica es pedagogia.

Segona cosa: " No hay razones para cambiar la Ley del aborto", ens diu el nostre Zapatero. Si que n´hi ha, i n´hi ha hagut i n´hi haurà. Una Llei de plaços es la unica manera de garantir d' una banda el respecte a la Llei, la llibertat de les dones sobre el seu propi cos i evitar la persecució que senten moltes dones. Esta vist que aquesta no es una prioritat del nostre govern actual. Em recorda qui estableix les prioritats i les moltes experiencies passades en les que s' ens ha dit a les dones : ara no es el moment, pot ser despres de...el congres, les elecccions, el canvi de govern...Que sera que mai es el moment?
Sento tristesa

Dissabte, dia de la loteria.

2007-12-22T02:18:00.000-08:00

Diuen que avui comença l'hivern. I vet aqui que fa un temps "rùfol", com deia el meu pare. També estem en vigilia d' aquestes festes agredolçes i complicades, que no cal idealitzar, sino viure de la millor manera possible.

Després del café, llegeixo les noticies que rebo sistematicament del " Semàfor 185, un programa de "Escola de la Cultura de la Pau" de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Dues noticies, entre moltes d' altres, ens arriben d' Estats Units, la Seu del Imperi...
Una es bona: l' Assamblea de New Jersei, aprova un projecte de llei per a substituir la Pena de Mort, per Cadena perpètua.
I una altre, ben preocupant. L' Assessor legal de les Comissions Militars de la Badia de Guantànamo testifica al Congres de EEUU que determinades pràctiques de les " tècniques interrogatories" ( per exemple, el simulacre de asfixiament ) son admeses en el judicis militars.
En la mateixa línia el Ministeri de l' Interior britànic anuncia que sol.licitara poders especials per a ampliar a 28 dies el periode de detenció per terrorisme abans de passar l' acusat als poders judicials.

Vet aqui com el terrorisme, va , a poc a poc, malmatent els Drets fonamentals a Europa. No es una qüestió fàcil, ni que permeti anàlisis simples. Però si que podem dir que ens omple de tristesa.

Avui, 16 de decembre..

2007-12-16T02:35:00.000-08:00

Ahir , dia 15 varem celebrar el debat sobre Politica i subjectivitat a la seu de l' Ateneu de Barcelona, on , per cert no hi havia calefacció. Feia fred. Varem ser 18 persones. No esta malament tenint en compte que , a la mateixa hora, Nou cicle havia organitzat una trobada força interessant sobre una questio fonamental: Politica i mitjans de comunicació.
Ens va acompanyar Alber Aixela, director de la Fundacio Campalans que va plantejar questions ben interessants ., com per exemple el molt que li havia sorpres que penssessim ara en termes de subjectivitat quan, en general en molts dels nostres documents, es parla del " individualisme " com un obstacle a la implicacio de la ciutadani en la politica.
Les intervencions posteriors del Dr, Strada, jo mateixa i posteriorment la dels assistents, varen obrir noves questions i com ens va dir una persona al final " aquests son els temes que ens preocupen a molts i dels que no s' en parla..."la voluntat que tenim d' anar treballant modestament el nexe entre la subjectivitat i la politica, s´ha vist reforçada amb aquesta experiencia comuna de debat i intercanvi. I ens anima a seguir. Farem una pètita publicacio del contingut del Document -base i afegirem les preguntes que es varen formular i que varem intentar contestar...I mirarem de difondre les idees fonamentals.
Parlant de una altre cosa . Estem tant acostumats a entristir-nos amb les notcies dels diaris que hauriem de crear un apartat de " Bones Noticies". Una forma beligerant i clara de posar de relleu tot el bo que també esta passant i que sol desapareixer dins del allau de les noticies mes " noticiables " que sembla que si no son dolentes. no son tant interessants.
Una de les molt bones es la propera aplicacio de la vacuna contra la malaria que, en forma d' assaig sera aplicada proximament a Moçambic per un equip que dirigeix el Dr. Alonso. Que salvarà vides a un pais ben necessitat. Un pais que interessa tant un escriptor com Henning Mankel, mestre de la intriga , que passa la mitad de l' any a Suecia i l' altre , a Moçambic. Diu que hi va quan esta cansat d' Europa.

Subjectivitat i política

2007-12-14T11:14:00.000-08:00

Demà dissabte a l' Ateneu de Barcelona, i a partir de les 10 del mati, tindrà lloc una trobada per reflexionar sobre aquest parell de conceptes que no solen anar junts. Que corresponen a diferents disciplines i que dificilment es miren l' un a l'altre.
Aquest debat, que inicarem El Dr. Oscar Strada- psicoanalista- i jo mateixa - vol ser una petita contribucio a la reflexio sobre aquest fenòmen tant actual que solem anomenar " desafeccio", desinteres, distància ... entre la ciutadania i la política. Volem fer una modesta aportacio al debat que des de molts llocs s' esta duent a terme. Ens interessa obrir un espai on capiguen noves preguntes relacionades amb la vessant subjectiva de la vida politica i amb la subjectivitat política. Duran molts anys, el subjecte concret, la persona , ha estat considerada com la terminal , gaire bé sense rostre ni sexe, de les grans questions poliques, una persona resultat dels condicionaments econòmics i, en certa forma, pre-determinada. I malgrat que hem proclamat des de l' esquerra que el ésser humà ha de constituir el centre de la nostra política, els aspectes mes subjectius de l' accio politica- malgrat la seva transcendència- no han estat considerats. Ni tampoc la necessitat de desenvolupar la dimensio politica que tota persona porta posada. I que , si la desenvolupa, la fa mes persona, mes creativa i capaç per tant de col.laborar a la millora de tots plegats.

Vet aqui que ho faig saber en aquest bloc , tant nou per a mi.
Fa o no fa falta rumiar sobre altres preguntes i altres parametres?
Us hi espero.
,

Començo un bloc

2007-12-06T04:06:00.000-08:00

Avui començo de la ma de la Lourdes Muñoz i de la Dolors Puig aquest bloc. Estem a les Palmes de Gran Canaria en un curs per col.laborar a la formació de lideresses procedents de diversos païssos d'Africa.
Vet aquí una experiència ben interessant.
Vet aquí una fotografía.