La dignitat dels cossos
El domini d’uns pocs éssers
humans sobre la majoria dels altres ha estat un tret persistent
de la nostra història col.lectiva. Alhora la revolta contra aquest domini ha anat construint la història de la dignitat humana i dels
seus drets, en una tensió
col.lectiva que mai s’acaba. L’expressió mes contundent, del domini s’ha expressat a traves de la possessió
total dels cossos sota mil formes
variades: la aniquilació física, l’esclavatge, les tortures disfressades de religió o d’alts interessos polítics . Totes
elles, formes de disposar dels cossos i dels éssers humans que els habiten. L’ocupació violenta i la resistència a la mateixa s’expressen aquí i avui en dia sota formes mes acurades perquè hem delegat el dret a la violència en allò
que anomenem “Estat” que utilitza els seus “ cossos” i “forces de “ seguretat” per emmanillar,
tancar a les presons i aïllen als sense papers en centres per “ irregulars:
També reprimeix a bastonades els
manifestants que perden, sembla, les bones maneres. Hi ha, però, formes
mes subtils per a desposseir els cossos de la seva dignitat, entesa com
a llibertat per a disposar-ne com cregui convenient. El paper de les ideologies conservadores es aquí fonamental: es tracta d’insistir en que
hi ha races superiors, que hi ha éssers humans que ho son una mica menys que
els altres, que les diferencies de color
son sospitoses…Sense respirar molt temps aquestes idees viciades , podríem comprendre
el Holocaust ? Cal una llarga
tasca enverinadora per desposseir simbòlicament d’humanitat plena a aquell que volem suprimir,
llençar al mar o deixar que se
les apanyi sense metge. El mercat coŀlabora amb entusiasme en la tasca de controlar cossos: no
es limita a pressionar amb imatges constants de belleses impossibles que
indueixen a comprar nous productes cosmètics, a operar-se per
mantenir-se sempre joves , sinó que es nega lo inevitable: el pas dels anys amb i la
necessitat humana de la cura I malgrat que en el nostre país hi ha
lleis molt estrictes, en d’altres ben “
civilitzats” els mercats s’ocupen de llogar ventres de dones, com qui lloga un
pis per una temporadeta. Nosaltres, mes
discrets, tant sols estimulem la venda
d’ òvuls, mentre en altres parts del mon
hi ha un sucós mercat d’òrgans de pobres
Hi ha, però, una excepció en aquesta regle que ens diu que uns pocs rics exploten uns molts pobres..Perquè ser una dona,
pertànyer a la meitat de la ,humanitat significa viure en
perill gaire be arreu del mon. Es en aquest terreny on ens juguem els Drets Humans de la meitat de la humanitat, sovint
vulnerats per membres- inclús els mes desposseïts- de l’altre meitat. Es senten emparats per cultures que proclamen la submissió femenina des del naixement; que justifiquen el càstig físic i
fins la mort per salvar l’honor familiar, que afavoreixen la compra de nenes, que violen en temps de guerra i sovint de
pau bo i pensant que
exerceixen un dret viril innat. Cultures que permeten la practica de l’ablació
mentre en d’altres les obliguen a fer-se invisibles sota capes
de roba espessa. Mentrestant, aquí i ara els nostres conservadors han
recordat amb fruïció el gust de controlar el que succeeix dins del cos de les dones. No solament
pretenen obligar a demanar permís per interrompre un embaràs en els seus
primers moments, sinó que es possible
que el deneguin, inclús quan aquest fet comporti molt sofriments
El cossos de les dones s’han
convertit en un camp de batalla on es
juga la dignitat humana i els drets fonamentals.
Recordem que el nivell de submissió
o de autonomia d’un cos humà – en aquest
cas de la meitat de la població- es clar indicador
del nivell de llibertats i de
dignitat assolits per un poble. I que, els esforços en pro d’aquesta dignitat han
jugat i juguen un paper decisiu en la difícil història dels moviments d’alliberament de la humanitat.
Mº Dolors Renau