Les Paraules.

Les Paraules.

Una amiga diu:  Les paraules son com  globus:  un cop llençats  ja no es poden  recuperar,   observació  escaient al moment actual.  Paraules carregades d’una gran potencial emocional es pronuncien amb gran lleugeresa com si haguéssim , tots plegats, perdut el respecte al valor actiu i transformador  del llenguatge; que es tant una forma de comunicació i relació com d’expressió  de  la nostra concepció del mon  S’ha perdut el respecte a la paraula. I de retruc, al silenci i al seu valor,  una altre forma d’expressió . Estem en front d’un fenomen general que sociòlegs i lingüistes, estudien  i que solen relacionar  amb transformacions tecnològiques  i  nous sistemes en les xarxes socials. D’arreu reben mals exemples quotidians. Trump  parla per sintètics tweets d’assumptes de gran impacte. . Hollande  pronuncia la paraula “ guerra” en el moment mes inoportú possible, després dels atacs terroristes ...En lo quotidià, desde les teles arriben espectacles penosos, formes de comunicar.se  a crits, sovint insultants;  les interrupcions en els debats polítics i socials sovintegen. I tot plegat  ha arribat a  casa. En  la nostra civilitzada Catalunya, s’està imposant la moda de transformar  la paraula raonada en una manca de respecte, en l’ús de qualificatius  d’agressius . Malauradament no  es la primera vegada . L’ús de l’agressió verbal, sigui en forma d’insult directe o de qualificatius  denigrants es correspon perfectament a un tipus de pensament que   va desdibuixant   matisos i consideracions i nega tota discrepància mentre enforteix el poder de la simplificació i l’etiquetatge. Un etiquetatge que no es mai neutral o simplement informatiu, com el dels productes de consum. En la realitat social i política, implica jerarquitzar,  catalogar,  ubicar entre els bons o els dolents , els  “amb mi  o contra mi”. “O penses com jo o ets un traïdor” Pocs matisos.  Soc testimoni d’aquesta progressiva simplificació del pensament i de la paraula que  desprèn,  de la desqualificació que atura ja d’entrada qualsevol possibilitat de diàleg o demana la paciència de Job per mantenir-lo  Si no cregués en el valor de les paraules potser no  escriuria. Si no sabes com aquestes actuen sobre les persones,   potser callaria. Però el silenci , que sovint es una bona resposta,  pot ser interpretat com un “qui calla atorga”. Resulta difícil contestar amb  bons modus  llenguatges descalcificadors i simplistes- M’agradaria molt, desitjo,  que les diferents formes d’entendre el  complex moment polític actual a casa nostra es manifestessin de forma mes civilitzada en  la seva concepció i expressió, tant en les institucions com en els mitjans  de comunicació. El que es diu , compte, sovint fereix. I col·labora a construir  el perfil del ““enemic”  imprescindible per actuar després de forma agressiva. I no ho vull per aquesta terra nostra tant plural, tant capaç de negociar , pactar i mantenir el cap en el seu lloc.  No llencem   globus que  no puguem recuperar.

Mª Dolors Renau i Manen.

. .