Fa trenta anys de gaire bé tot.

En poques setmanes, just pocs dies abans del Congres que esta produïnt-se avui i demà, s' han celebrar varies trobades -recordatoris de fa trenta anys i d' altres esdeveniments importants per a nosaltres. Primer varem celebrar una festa de les aproximadament 1.500 persones que varem estar en els inicis del PSC. Desprès un reconeixement ben merescut a Pasqual Maragall per part de l' Ajuntament de Barcelona . En el si del Congres del PSOE, la Presentació de un llibre de Rosa Capel, on s' explica la historia de les dones que hem tingut responsabilitats en la questió de la igualtat en el PSOE. Acte en que Mª Teresa Fdez de la Vega i Pepe Blanco varen parlar de l' avortament i noves propostes que sortirien del Congres. Foto de totes nosaltres ( si sabes com penjar-la, que no en se...) Desprès record de la Francesca Martin en un acte Preciós. I finalment els 30 anys del PSC, en un altre acte molt complert.

Cada un d' aquests actes recordatoris te la virtut de re-presentar-se i posar paraules al que ha estat quelcom que hem viscut enganxats al dia a dia. I ens ajuda a pair el nostre passat, re-elaborar el que ens ha agradat i continuar pensant que hi ha coses que hauríem hagut de fer millor. Dues qüestions queden obertes. I ara què? Aquí esta el Congres del partit, cert.

Peró aquest què va una mica mes enllà. Com continuar col.laborant des de un lloc diferent ? A on aportar les ganes de fer coses que continuen, les aportacions i les critiques de forma que no emmudeixi una veu mes ? Veurem.... I una tristesa. Al acte dels 30 anys del PSC, molt poques dones varen apareixer física i simbòlicament. No recordo que es parles de la Marta Mata, per exemple i tant sols de passada la Mª Aurelia...I jo vaig trobar a faltar que els companys es recordessin de dones tant rellevants com la Montse Tura i tantes d' altres que han construït la Catalunya actual. Per què sembla que entre ells s´ho fan tan tot, es miren els uns als altres i es re.-coneixen? S' obliden - apart de la Manuela que esta obligada a representar-nos a totes, i de la Marina Bru que va dir que va complir 80 estupendos anys, ( dues dones i treinta homes , no sembla gaire just ni per aquells moments...) Tenien rao les avies quan deien : als homes no s´els port deixar sols? Vet aqui.

Alhora

Una vegada...

Dimecres 9 de juliol 08, tot veient el mar.

Ara resulta que des del mes de febrer d'enguany no he escrit ni un mot en aquest bloc o blog ... En canvi si he escrit un llibre que , encara que no ha estat presentat, ja existeix amb un gruix que es pot palpar, els colors de les tapes que es poden veure i que ha estat editat per la Fundació Rafel Campalans. Es diu Ciudadanas y politicas. En castellà, perquè la majoria dels articles varen ser escrits en aquesta llengua. Ha quedat bé, perquè esta editat amb molta cura cosa que es molt d' agrair. M' agrada que els llibres es puguin tocar, palpar i no tant sols mirar...

M' ha suggerit un amic que el dia que fem la presentació , que serà al setembre o octubre- faci coneixer el nom d' aquest bloc perquè la gent pugui escriure el que els hi sembla. La veritat es que sovint tinc la impressió d' escriure per a mi tota soleta: es el resultat de llençar paraules a l' aire , cosa que no sol succeir quan dones una xerrada amb gent que mira, gesticula, o te un atac de tos de tant en tant.

Però diuen que s´hi ha de ésser. Per això torno. Encara que sembli que parles amb l' aire...

Coses bones que han passat mentre tant : moltes, sobre tot el recent Congres del PSOE. Allà , la Maria Teresa Fernandez de la Vega i el Pepe Blanco varen assistir ( i aprofitar l' avinentesa de que es tractava de un tema de dones per parlar dels canvis en la Llei d' avortament i altres coses interessants...) a la presentació de un altre llibre escrit per la historiadora Rosa Capel sobre les anys de polítiques de Igualtat al PSOE, es a dir un bon repàs de les activitats de les diverses responsables d en l' Executiva Federal del que avui s' anomena Secretaria de Igualtat. Un acte bonic en el que va quedar pal.les, que mes enllá de les persones que varem tenir responsabilitats en aquest terreny, hi ha hagut un fil conductor que ha donat bons resultats. No sense grans dificultats i moltes tensions. Però qui ens ha dit mai que la vida politica fos fàcil ? I menys quan s' ha de obrir camí..

Coses no tant bones: la Directiva Europea sobre Inmmigració que he de llegir en profunditat però que d' entrada m´inquieta força . Mentre tant van morint persones a les nostres costes. I jo no m´hi conformo......

I ara s' apropa el nostre Congrés. Que suposo que anirà bé.

Trencat esta el gel de tants mesos.

Identitat , exili, immigracio

Aquests tres mots han estat debatuts en profunditat en les Jornades que el CCSM - el Congres Catala de Salut mental- han organitzat els dies 15 i 16 - es a dir, ahir i abans d' ahir, en el Col.legi de Metges de Barcelona. Unes jornades especials, tant per la seva densitat conceptual, com per la càrrega de veritat i de emocions que traspuaven les intervencions. Una reflexio completa, que ens ha posat als qui hi hem assistit, en contacte amb realitats que encara que conegudes, no arriben a adquirir tot el seu pes ideologic i politic fins que no els penses i sents des de la realitat dels que ho han viscut en primera persona.
Un bon recordatori del que hauria de ser el socialisme practic, malgrat les frequents critiques envers els politics que s´ hi han anat sentint, pot ser inevitables. Critiques que no deixen mai d' estar de moda, però que sembla que ultimamen aquesta extrema dreta que no ens deixa respirar, propicia i escampa amb el seu propi discurs. Fins on el desinteres per lo politic esta condicionat per la maledicència, l' intent de divisiò et? Interessa realment a la dreta que es faci política ? I amb això no vull dir que, com sempre, no s´hagi de fer autocrítica. Pero perdre el minim respecte per les institucions, la ciutadania i les persones, ennegreix l' aire politic i al final , tots semblem els mateixos, embolcallats pels mateixos nùvols.

Febrer comença

Comença febrer amb dues o tres bones noticies, a mes de totes les dolentes que anem sabent.
M' agrada deixar constància de les bones noves- res a veure amb el Nou testament-.
En primer lloc el fet que el Tribunal Constitucional hagi desestimat el recurs del PP contra la paritat electoral dins la Llei de Igualtat. I em sembla bé el raonament que utilitza : no es tracta de discriminacio positiva, sino de igualtat i equilibri entre els dos sexes. Val a dir que si fos discriminacio positiva , també estaria bé, però queda millor així. I es mes acceptable per tothom. Val la pena recordar que a França no es va assolir aquest resultat ni a Portugal, devant els recursos de la dreta....
Segona: que l' Audiencia provincial de Madrid arxiva definitivament les acusacions contra els metges del Severo Ochoa. El que no sabem son els efectes que aquestes acusacions han tingut sobre altres metges i sobre el sofriment inutil de molts malalts terminals.
Tercera : excel.lent noticia que una dona catalano-marroquina hagi guanyat el Ramon Llull de narrativa... Tot un simbol dels temps en la seva versio positiva.

I mentre, la campanya - pre, esta en marxa. Important com totes aquesta campanya.

Apartheid. 24 de gener 08

Es interessant apropar-se a l' exposició del CCCB sobre l' apartheid a Surafrica. No tant sols perquè ens informa, sinó perquè ens apropa a aquesta dolentíssim vici que tenim els humans de aixecar murs divisoris. Cosa que nosaltres també hem fet a Mellilla i Ceuta ( per cert hi ha alguna referència gràfica que es testimoni de com varen poder morir alguns subsaharians enfilant-se al mur metàl·lic....)

I, unes breus frases , al començament de l' exposició ens diuen : La il.lustracio i les Revolucions franceses i americanes varen proclamar els Drets Humans Universals. Però vet aquí , que l' entusiasme per les ciències naturals d' aquella època, la recerca de indicadors " científics " de diferencies entre els humans, varen portar , en el segle següent , a identificar diferencies de mida de cervell, de formes de cara, que varen intentar justificar la inferioritat racial sobre tot dels negres. I com que no eren del tot " humans "estava prou justificat el fer-los servir com a esclaus...

Vet aquí que aquesta gran contradicció també- en una altre mida- es va donar pel que fa a les dones. Mes de dos cents anys varem trigar a obtenir els mateixos Drets humans que els homes.

Lliçó elemental: les ciències, elles també, estan sovint al servei dels poders de l' època. Lliçó segona: la distància que existeix entre els discursos i les lleis i la seva aplicació real. Desconfiar una mica de tot plegat, i mirar, ben de cara, el que passa.

Per cert. Que trista la història de la nostra tímida llei de l' avortament. I que incapaces hem estat les dones socialistes de pronunciar-nos amb mes força, quan la responsabilitat última, crec que es , almenys en part, ben nostra. La dreta ja la coneixem. Aprofita qualsevol escletxa. Però nosaltres no hauríem d' haver-ne deixat ni una. Si escribis en castellà diria que " siento verguenza ajena"

Bones noticies,la nit de reis

Vet aqui una bona noticia. Llegeixo, avui dissabte, nit de reis i maravelles, que en el Pais vasc han posat en marxa una iniciativa pedagògica ben interessant: Es tracta de que victimes del terrorisme, persones que saben de qué va això de la violència en la propia carn, vagin a les escoles i expliquin als nens i nenens les seves experiencies. Sembla que hi ha hagut ja alguna experiencia i que ha resultat impactant pels nens i nenes - que tenen uns 12 anys. I volen seguir. Sembla mentida que una idea tant senzilla- fer escoltar en directe on porta la violència- hagi costat tant de parir. Aqui Catalunya recordo l' experiència de les Dones del 36, que tant han fet perque tots plegats recordem el que va passar. Però potser aquesta es una idea " generalitzable" , potser es podria fer mes sovint amb aquelles questions en les que , el que cal, els que els joves, vegin i visquin en directe , tot allò que ens atipem de dir en forma de discursos. Que en el fons els deu sonar a bla, bla, bla...

D' altre par: No som massa amables amb el clero? I es una manera suau de dir-ho, perquè no vull dir paraules gruixudes. Com s' enten tot el que esta passant? Una mica tontos sí que som, eh? Una mica esparugits estem per aquesta dreta salvatge ?

Em preparo pel dissabte vinent que tenim Consell de les Dones del PSC amb un temari interessant: ni mes ni menys que fer una lectura nostra del Document vermell titulat Per a un nou impuls del socialisme catalá. Ja ens cal, ja...