Aquests tres mots han estat debatuts en profunditat en les Jornades que el CCSM - el Congres Catala de Salut mental- han organitzat els dies 15 i 16 - es a dir, ahir i abans d' ahir, en el Col.legi de Metges de Barcelona. Unes jornades especials, tant per la seva densitat conceptual, com per la càrrega de veritat i de emocions que traspuaven les intervencions. Una reflexio completa, que ens ha posat als qui hi hem assistit, en contacte amb realitats que encara que conegudes, no arriben a adquirir tot el seu pes ideologic i politic fins que no els penses i sents des de la realitat dels que ho han viscut en primera persona.
Un bon recordatori del que hauria de ser el socialisme practic, malgrat les frequents critiques envers els politics que s´ hi han anat sentint, pot ser inevitables. Critiques que no deixen mai d' estar de moda, però que sembla que ultimamen aquesta extrema dreta que no ens deixa respirar, propicia i escampa amb el seu propi discurs. Fins on el desinteres per lo politic esta condicionat per la maledicència, l' intent de divisiò et? Interessa realment a la dreta que es faci política ? I amb això no vull dir que, com sempre, no s´hagi de fer autocrítica. Pero perdre el minim respecte per les institucions, la ciutadania i les persones, ennegreix l' aire politic i al final , tots semblem els mateixos, embolcallats pels mateixos nùvols.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario