Una vegada...

Dimecres 9 de juliol 08, tot veient el mar.

Ara resulta que des del mes de febrer d'enguany no he escrit ni un mot en aquest bloc o blog ... En canvi si he escrit un llibre que , encara que no ha estat presentat, ja existeix amb un gruix que es pot palpar, els colors de les tapes que es poden veure i que ha estat editat per la Fundació Rafel Campalans. Es diu Ciudadanas y politicas. En castellà, perquè la majoria dels articles varen ser escrits en aquesta llengua. Ha quedat bé, perquè esta editat amb molta cura cosa que es molt d' agrair. M' agrada que els llibres es puguin tocar, palpar i no tant sols mirar...

M' ha suggerit un amic que el dia que fem la presentació , que serà al setembre o octubre- faci coneixer el nom d' aquest bloc perquè la gent pugui escriure el que els hi sembla. La veritat es que sovint tinc la impressió d' escriure per a mi tota soleta: es el resultat de llençar paraules a l' aire , cosa que no sol succeir quan dones una xerrada amb gent que mira, gesticula, o te un atac de tos de tant en tant.

Però diuen que s´hi ha de ésser. Per això torno. Encara que sembli que parles amb l' aire...

Coses bones que han passat mentre tant : moltes, sobre tot el recent Congres del PSOE. Allà , la Maria Teresa Fernandez de la Vega i el Pepe Blanco varen assistir ( i aprofitar l' avinentesa de que es tractava de un tema de dones per parlar dels canvis en la Llei d' avortament i altres coses interessants...) a la presentació de un altre llibre escrit per la historiadora Rosa Capel sobre les anys de polítiques de Igualtat al PSOE, es a dir un bon repàs de les activitats de les diverses responsables d en l' Executiva Federal del que avui s' anomena Secretaria de Igualtat. Un acte bonic en el que va quedar pal.les, que mes enllá de les persones que varem tenir responsabilitats en aquest terreny, hi ha hagut un fil conductor que ha donat bons resultats. No sense grans dificultats i moltes tensions. Però qui ens ha dit mai que la vida politica fos fàcil ? I menys quan s' ha de obrir camí..

Coses no tant bones: la Directiva Europea sobre Inmmigració que he de llegir en profunditat però que d' entrada m´inquieta força . Mentre tant van morint persones a les nostres costes. I jo no m´hi conformo......

I ara s' apropa el nostre Congrés. Que suposo que anirà bé.

Trencat esta el gel de tants mesos.