Que fer? Seguir feminitzant.   dijous, 9 de juny 2011

Contemplo el panorama social i polític. Son moments de fatiga, desconcret i desànim per a tota la ciutadania  progressista.  Cal  fer el dol pel que hem perdut i témer el que,  potser,  serà una pèrdua mes contundent.  Congressos, debats, trobades  poden anar  soldant  trossos de les estructures  malmeses.  Però el fons de la qüestió exigeix  una capacitat de transformació, uns canvis d ‘estil i de prioritats que potser seran mes llargs del que desitgem..

 I ens miro a nosaltres,  les dones feministes.  Valoro el fet en els  Ajuntaments on hem estat treballant,  la riquesa d’aportacions al mon de l’acadèmia, les iniciatives legislatives, l’activitat en xarxa ..I penso, que  hem fet tot el possible . I mes. Que no som la causa del desastre , sinó que ho es la nostra absència. Perquè  el nostre  missatge no ha estat prou escoltat ni respectat. El nostre missatge inclusiu, el que exigeix “feminitzar la política “, que  correspon  a l’anhel d’una fonda democratització,  no ha tingut prou força. Es tracta, cert,  d’un missatge i una acció complexes. Juga alhora en el front dels canvis socials i culturals i en el específic  dels drets humans de les dones que resulten ser la meitat de la ciutadania i que exigeixen una nova mirada,  la femenina,  sobre totes les qüestions. Volem disposar d’instruments i poder polític i socials per transformar un mon tant desigual  I volem que  el masclisme social, la violència, la prostitució, les dobles jornades, les imatges recurrents de  la dona- objecte, despareixin. Es un missatge complex que requereix un replantejament de cap a peus de les prioritats, les agendes, les organitzacions i els estils. Però  no sembla que,  de moment, bo i la feina feta,  haguem pogut esberlar el discurs i les practiques de sempre  per donar pas a una nova vitalitat política a la que hem anomenat “ feminitzar”    No hem pogut filtrar la nostra voluntat democratitzadora en els poders mes monolitis.

 Que fer? Com continuar en un ambient que sembla espessir.se ?  Vet aquí algunes, escadusseres idees, en els inicis dels nous temps.

Hem de defensar el conquerit, tant a nivell legislatiu com en les institucions i a la vida social.. Hem  de  continuar produint propostes noves i recolzant, enfortint alguns lideratges clau, que  semblen desaparèixer en la munió de rostres masculins protagonistes.  I, d’un vegada, hem de construir estratègies  en  la xarxa, en les institucions,  bo i mirant les noves movilitzacions  ciutadanes.

I d’altre banda, mirem  les dones “ indignades”  algunes son filles nostres o podrien ser-ho. Hi ha moltes  dones a les acampades, hi ha molts força femenina a les places Son un gran esperança. Ens cal entrar a fons amb elles en el debats, els múltiples debats que necessàriament s’obren i s’obriran. Compartim els anhels democratitzadors i aquests anhels son part  constituent dels feminismes.   Hem de escoltar amb atenció paraules, potser conegudes, però dites d’una forma nova i amb una força i una  presencia, noves., Que sàpiguen que tenen aliades, que tenim idees i practica,  un saber de molts anys, una experiència que ens diu que el feminisme no solament ha  d’estar present a tot arreu, sinó que ha de ser protagonista, líder de les transformacions necessàries en la mesura que es tracta de donar veu i poder de decisió  a tot ésser humà  bo i defensant la seva dignitat  fonamental.   Voldria tenir la certesa que, per a tota persona que està ajudant a  revitalitzar   el compromís ciutadà amb el bé comú, per aquesta via, resulta una prioritat els principi de igualtat de drets entre homes i dones.

Perquè sense nosaltres i la nostra mirada no es pot construir cap  democràcia real.

Mª Dolors Renau i Manent

Que fer? Seguir femenitzant.

Contemplo el panorama social i polític. Son moments de fatiga, desconcret i desànim per a tota la ciutadania  progressista.  Cal  fer el dol pel que hem perdut i témer el que,  potser,  serà una pèrdua mes contundent.  Congressos, debats, trobades  poden anar  soldant  trossos de les estructures  malmeses.  Però el fons de la qüestió exigeix  una capacitat de transformació, uns canvis d ‘estil i de prioritats que potser seran mes llargs del que desitgem..

 I ens miro a nosaltres,  les dones feministes.  Valoro el fet en els  Ajuntaments on hem estat treballant,  la riquesa d’aportacions al mon de l’acadèmia, les iniciatives legislatives, l’activitat en xarxa ..I penso, que  hem fet tot el possible . I mes. Que no som la causa del desastre , sinó que ho es la nostra absència. Perquè  el nostre  missatge no ha estat prou escoltat ni respectat. El nostre missatge inclusiu, el que exigeix “feminitzar la política “, que  correspon  a l’anhel d’una fonda democratització,  no ha tingut prou força. Es tracta, cert,  d’un missatge i una acció complexes. Juga alhora en el front dels canvis socials i culturals i en el específic  dels drets humans de les dones que resulten ser la meitat de la ciutadania i que exigeixen una nova mirada,  la femenina,  sobre totes les qüestions. Volem disposar d’instruments i poder polític i socials per transformar un mon tant desigual  I volem que  el masclisme social, la violència, la prostitució, les dobles jornades, les imatges recurrents de  la dona- objecte, despareixin. Es un missatge complex que requereix un replantejament de cap a peus de les prioritats, les agendes, les organitzacions i els estils. Però  no sembla que,  de moment, bo i la feina feta,  haguem pogut esberlar el discurs i les practiques de sempre  per donar pas a una nova vitalitat política a la que hem anomenat “ feminitzar”    No hem pogut filtrar la nostra voluntat democratitzadora en els poders mes monolitis.

 Que fer? Com continuar en un ambient que sembla espessir.se ?  Vet aquí algunes, escadusseres idees, en els inicis dels nous temps.

Hem de defensar el conquerit, tant a nivell legislatiu com en les institucions i a la vida social.. Hem  de  continuar produint propostes noves i recolzant, enfortint alguns lideratges clau, que  semblen desaparèixer en la munió de rostres masculins protagonistes.  I, d’un vegada, hem de construir estratègies  en  la xarxa, en les institucions,  bo i mirant les noves movilitzacions  ciutadanes.

I d’altre banda, mirem  les dones “ indignades”  algunes son filles nostres o podrien ser-ho. Hi ha moltes  dones a les acampades, hi ha molts força femenina a les places Son un gran esperança. Ens cal entrar a fons amb elles en el debats, els múltiples debats que necessàriament s’obren i s’obriran. Compartim els anhels democratitzadors i aquests anhels son part  constituent dels feminismes.   Hem de escoltar amb atenció paraules, potser conegudes, però dites d’una forma nova i amb una força i una  presencia, noves., Que sàpiguen que tenen aliades, que tenim idees i practica,  un saber de molts anys, una experiència que ens diu que el feminisme no solament ha  d’estar present a tot arreu, sinó que ha de ser protagonista, líder de les transformacions necessàries en la mesura que es tracta de donar veu i poder de decisió  a tot ésser humà  bo i defensant la seva dignitat  fonamental.   Voldria tenir la certesa que, per a tota persona que està ajudant a  revitalitzar   el compromís ciutadà amb el bé comú, per aquesta via, resulta una prioritat els principi de igualtat de drets entre homes i dones.

Perquè sense nosaltres i la nostra mirada no es pot construir cap  democràcia real.

Mª Dolors Renau i Manent