Sobre ells, que paguen la prostitució d'elles.

Qui paga, mana…

 Sobre ells. Que paguen 

 

1.  Una de les qüestions menys tractades pel que fa a la problemàtica de la prostitució es l’aspecte  relacionat amb el que , molt educadament, n’hem vingut a dir “l’usuari “ o “ client “ i que com diu un amic meu potser hauríem d’anomenar amb un nom mes gruixut,  amb menys miraments.

Perquè el que sí està clar es que no hi ha oferta sense demanda. I que la influència entre els dos aspectes d’aquest contracta tant desigual, de fet, d’aquesta explotació,  es reciproca

Per què tants homes compren els serveis sexuals?  Que hi busquen?

Quin ha estat el procés que  els ha dut a construir la forma actual d’entendre la sexualitat?

 A  quins  model de relació home- dona  corresponen aquestes actituds  tant exteses mundialment, tant universals, tant antigues i alhora tant presents encara a la nostra cultura?

Amb quina mirada- despullada del tel de la “ normalitat “ “ els costum “ la naturalitat, ens hem d¡apropar al us de la compra del cos de les dones, perquè hi veiem tota la seva transcendència , el que de “ anormal,  te?

 Es amb una mirada nova, com si  fóssim  en front d’un fenomen desconegut,  com  hem de encarar aquesta lacerant qüestió. Amb una mirada nova i escandalitzada en front d’un fenomen tant antic que  sembla formar part del entramat, del teixit mes natural  de la història. Perquè sempre, al costat de les  grans conquestes territorials, de les colonitzacions, dels botins de guerra, dels grans negocis de compra i venda d’esclaus, hi ha el regal, la venda, el robatori, l’ús del cos de les dones com a part de la conquesta o com a part constituent de la mateixa guerra. Arrelat en els mes primitius costums- molt d’ells encara vigents avui en dia- els cossos de les dones son  i han estat  objectes de transacció,    una mercaderia més en el corrent d’explotacions, conquestes i abusos que han anat acompanyant la historia de la Humanitat.

No es estrany  que en aquests context, en aquesta historiografia  hi hagi una acceptació,normalització implícita d’aquest fenomen així com una dificultat conceptual per a que  la prostitució actual, ens sembli quelcom  inacceptable, quelcom molt proper a l’explotació, i a l’esclavatge.

2. Tant sols l’avenç en la concepció  i l’extensió dels Drets Humans i la seva lentíssima conquista de noves parceŀles de humanitat, d’ una banda. I les seves aferrissades lluites emancipadores,   per una altre,   han anat arrencant- les  de la situació  secundària, de “natural” explotació, fàcilment convertibles en un objecte intercanviable. La  llarga lluita del feminisme en pro de la plena dignitat i alhora especificitat humana, te encara moltes fites pendents, tant mes difícils d’assolir quant mes arrelades estan a la història coŀlectiva i mes barrejades se’ns apareixen amb el entramat cultural : i un d’ell es el de la prostitució

Hi ha dos aspectes de aquesta qüestió que mereixen ser considerats.

-         El terme “ explotació” que tant te a veure amb l’esclavatge i amb la consideració del home- dona, com un objecte, ens serveixen de referencia quan intentem comprendre la historia de la prostitució. Aquesta qüestió ha de ser sobre tot considerada des del punt de vista del rendiment econòmic, del ,lucre i de la rendibilitat de les xarxes i les seves conseqüències.

-         I el segon, es la necessària “ deshumanització” que  es produeix en l’acte mateix de comprar el cos d’una dona.  Vet aquí que, com ha estat estudiat en altres contexts, sobre tot en els vèlics o en els de la violència  contra “ l’altre “, hi ha un procés intern que ha de dur a terme l’explotador, el soldat en front l’enemic o el terrorista abans d’atacar les víctimes: Ha de dur  terme un procés de despersonalització de l’altre, d¡una banda : aquell ésser humà no es vist com a tal, sinó – i aquí entra la segona operació, la de substituir aquesta persona per l’atribució d’una qualitat única i massiva que l’adscriu en un categoria plenament altre, que queda inclosa en un grup , en un genèric d’ètnia, religió o pertinença que  el situa  com a enemic..Aquí convé recordar tot el que està relocionat amb aquella tasca , tant freqüent en els enfrontaments de base ètnica o religiosa, en els que es produeix un procés que permet convertir els veïns anteriors en enemics. . I un tercer fenomen que es la reducció d’una persona a  un tros del cos, a una sola funció, En la prostitució es un cos, per no dir, unes cavitats, Tot el demés desapareix de la vista del explotador, de la consideració, Prèvia a la violència inherent a la compra de serveis sexuals , hi ha una violència  mental  per facilitar l’operació que han de dur a terme els dits usuaris  per poder dur a cap les seves pràctiques.  Es en aquest punt exacte on conflueixen  les opcions personals, amb els models culturals. On les creences i concepcions sobre el que es una dona, per a que serveix s’ajunten  amb la concepció que es te del que son les relacions sexuals. Es en aquest moment quan s’actualitzen, es posen en marxa, a funcionar,  tots els models ancestrals tramesos per la cultura misògina,, trivialitzats per la propaganda i les múltiples complicitats  dels mitjans que semblen no solament legitimar l’activitat prostituïdora , sinó inclús  cobrir.la d’una pàtina  un tint,  que accentua els trets que fan a un home, mes viril. Sovint, en aquests sentit, la prostitució ha estat utilitzada com a procés  de iniciació a la vida sexual adulta. .

 3. Es per tot això que cal que ens aproximem  a “ la demanda”i als processos que tant personal com socialment faciliten aquest pas, al  mal anomenat   “ usuari “ amb un escàndol nou en la mesura que es  no tant sols el comprador esporàdic d’un cos femení, sinó el comprador d’un tros de vida, d’ànima,  de una ésser humà que, com tota persona, en tot moment i en cada circumstància  va  construint la seva la seva dignitat humana, la seva  pròpia imatge  amb la mirada i el tracte que rep de l’altre .