L’altre: el gran repte d’avui.
L’altre i el seu significat pels feminismes.
Em pregunten quina mena de feminisme fa falta en aquests temps de canvis, en aquests temps on tantes certeses semblen incertes, on els models de igualtat que han dirigit bona part de les polítiques a Europa estant fortament qüestionats
I contesto que els feminismes varis sont absolutament necessaris, son instruments flexibles d'adaptació a les noves necessitats socials. Uns feminismes, però, que s’han de recolzar en tres potes.
Una: la revindicativa: que ha de continuar, perquè els drets de les dones avencin cap a la plena equiparació amb els Drets humans. Els Drets de les dones son drets humans, ja ho sabem – des de no fa masses anys- sobre el paper. Però , sobre tot en el que respecte als drets socials hi ha molt camí per recórrer i molt per reivindicar.
Dues : els feminismes han d'obrir-se a tots els problemes que tenim com a societat. a totes les grans qüestions que se li plantejen al ser humà ., Però en poden fer i en fan una lectura diferent, llegiexen amb una atre mirada. Poden fer-ho i ho fan "il.lustradament", i reinterpretant, i per tant fent propostes noves sobre la política, la historia, l'arquitectura i la filosofia,,, Ho fan des d’aquesta postura marginal que ens proporciona el fet de no pertànyer ni identificar-nos plenament amb el nucli dur del sistema, ni encara que ens pesi, amb el discurs mes habitual de l'esquerra, sovint misogin, ( malgrat la contradicio que representa el fet que en el seu sí s`hi troba la llavor de la igualtat i el reconeixament de lo diferent, de lo "altre". De l"' altre")
Tercera: cal plantejar una alternativa on s’incorporin els aspectes que les dones hem treballat en el privat, l que hem aportat a la producció, conservació i enriquiment de tot el que es viu a la humantitat., des de la producció a la reproduccio de la vida. Aspectes de la vida que fan falta en l'ambit de lo col.lectiu, a la vida publica:. Justament perquè ara es complexa, canviant, incerta i requreix mes que mai flexibilitat, proximitat, comprensió de la subjectivitat . Res es pot comprendre sense introduir elements subjectius en l'analisi de la realitat ni en les propostes col.lectives. …
Hauríem de rumiar sobre "l’espai frontera," els marges que eviten tant a identificació massiva o la distància des-implicada. Com fa Claude Lanzmann en el seu llibre a arrel de les seves visites a Israel, ell que es jueu i es troba no essent prou francès ni gens israelita i això li permet fer la meravellosa tasca que ha dut a terme… Quina es la distància optima?
I vet aquí que els feminismes es topen, com en d’altres manifestacions socials actuals, amb el problema de l’Altre. De la mateixa manera que ens passa amb la immigració pobre… I es aquí on els feminismes mostren el seu rostre mes nuclear i universal , mes plenament humà i polític. Ens agermana- a partir de la visió hegemònica del patriarcat i els valors neo.lliberals dominants, ambdues cares de la vida col.lectiva actual- amb els que son vistos com altres. Amb ells compartim arrels i la força del canvi.. Una força que neix de la ira legítima en front de la dificultat de la nostra societat per acceptar l’altre- que en aquests cas es la meitat de la població i que es alhora font de vida i de treball arreu, font de paraula i de cultura…L’Altre, vet aqui una qüestió. En la practica política cceptar de veritat l'altre no es tant sols accedir a que els " diferents" puguin seure al costat dels que disposen, que solen dir: oh si, ja podeu venir amb nosaltress, però no parleu diferent, no penseu altres coses, no prioritzeu diversament… Com es el cas de moltes dones que accedeixen a llocs de responsabilitat . Acceptar l'altre requereix la possibilitat d'escoltar altre veus i que les paraules que diuen siguin no tant sols respectades sinó reconegudes com a legítimes, com a válides ,a les que s'atorga el respecte que mereix un igual, sense que cap ombra, procedent del inconscient col.lectiu, n'emborroni la valoració,…
Vet aqui perquè es tant important la nostra reflexió conjunta sobre qui es , què esperem i com tractem l'Altre. Amb majúscules.
No hay comentarios:
Publicar un comentario