Hem vist a la televisió i hem llegit una notícia diferent, nova: La  Ministra Italiana de treball, plora quan ha d'explicar el que son unes mesures draconianes. Ho cel.lebro com un triomf de la sensibilitat i de la capacitat d'empatia envers les persones que patirán. Mes enllà de les paraules,  hi ha gestos que dignifiquen  les persones  i dignifiquen aquesta feina tant "subjectada ", depenent i depriment que es la politica actual. No puc deixar de comparar aquesta expressió de humanitat amb la postura de la Sra de Cospedal, que esta retallant, ella tan mona i ben vestida, els recursos per a les cases que  acullen,protegeixen dones maltractades i es seus fills. Jo l'acuso, no tant sols com a  politica que no sap qué esta fent, sino en tant que dona que te fills. Li hauria de caure la cara de vergonya: en tant que dona. Al revés que la Ministra italiana  de la que em sento orgullosa en tant que dona.