Dones i
Política. Amb motiu del 8 de Març
Per què m’escandalitzen algunes dones?
Vet aquí que La Comissió Europea
s’està plantejant l’obligació de introduir
obligatòriament la paritat (
filla natural i directa de les
famoses i tant criticades quotes…) en els Consells d’Administració de les Grans
empreses europees. La Comissaria Reading, acompanyada del Comissari Almunia. diu que està comprovat que les indicacions i bones paraules que s’han
donat fins ara per assegurar la
presencia de les Dones als Consells de
les empreses, no han servit. I es per això
que, per tal d’assegurar l’ igualtat de oportunitats, fa aquest plantejament. Ha arribat l’hora d’introduir mesures mes impositives. Amb la perspectiva que ens
ofereixen els anys passats, la gran utilitat practica de la introducció de “
quotes” resulta mes evident, i clara que mai, malgrat que “ la discriminació
positiva” no gaudeix i sobretot, no ha
gaudit de gaire prestigi entre els homes i entre moltes dones que
semblaven sentir-se assenyalades com a necessitades d’ajut especials. Ben comprensible. Però els
bons resultats en forma de normes paritàries
han depassat les recances inicials que la introducció de quotes,
arribades de la ma de les dones socialistes, de la Internacional
Socialista de Dones, havien despertat .
La paritat – en teoria que no en la practica - ha estat mes fàcil
d’admetre perquè es recolza en un raonament mes senzill i universal, mes
comprensible: si som la meitat de la població, si som la meitat de la
ciutadania tenim dret i es bo per a
tothom que compartim feines, responsabilitats i poders. La vida. . La lògica
interna d’aquest impecable
raonament que es fonamenta en els
principis d’igualtat de oportunitats que cap ésser humà decent pot negar, ha tingut la virtut d’actuar directament – en els patits
d’esquerra que l’han aplicat i aproximadament bé- i en els partits conservador
que no han pogut deixar de fer-ho,
malgrat que han estat tot el temps negant que les seves decisions tinguessin
res a veure amb la línia assenyalada
pels socialistes…
Vet aquí, doncs, que com a resultat de la feina feta en l’àmbit polític
de l’esquerra, de l’evolució de les pròpies dones i dels moviments que encarnen
els seus anhels de igualtat, en l’actualitat com en
anteriors. tenim dones en el
Govern de l’Estat en moltes Autonomies i
en importants alcaldies. Ara ja hi son i se les veu.
.
Però, i aquí venen les preguntes fan quelcom de diferent i nou? Què aporten al discurs i a la practica política que diferencií, enriqueixi la vida publica i
vagi tenint en compte les necessitats i la veu de la meitat de la població, la
femenina? . Apart de que la imatge dels consells de ministres hagi canviat ja
en els últims anys – i això es ja ben
important, ( donada la capacitat de tals
imatges per “ naturalitzar” la presencia de dones en llocs de rellevància de
manera que deixis de ser una excepció…)
res , res diferencia les actuals
dones en l’àmbit del poders dels seus companys de gabinet. Es que la Sra de Cospedal, que està
deixant sense recursos les Cases d’acollida per a dones maltractades, es pot dir que fa quelcom de
diferent , es que es comporta solidàriament amb les dones? Les Grans retallades que afecten els Serveis
Socials – que son majoritàriament dirigits a les dones, sempre les mes necessitades
entre
els necessitats, s’han vist compensats per certa sensibilitat diferent
de la ma de les dones del actual executiu? Podríem anar anomenant molts
exemples de la total identificació que
les dones de dretes han fet amb un mode
de societat despietat, jerarquitzat i
excloent – en el sentit etimològic de la paraula- al que serveixen amb devoció
i entrega ben femenines…
Anant encara una mica mes enllà:
podem preguntar-nos. La Sra
de Cospedal, la de Saenz de Santa Maria, la Sra Mato, no son fruit d’una època en que es va
treballar i molt per assegurar la igualtat de oportunitats? També de les seves?
Quins vents, quins discursos quines
lleis han facilitat el seu excés als
llocs de poder on son ara? ? No son, en
certa forma, beneficiaries d’un model de
societat i d’unes decisions polítiques
que han afavorit explicita- amb mesures correctores de desigualtat per
raó de gènere, i implícitament, amb polítiques de serveis públics i de benestar per a tota la
ciutadania? No s’han fet lleis contra la discriminació, gràcies a l’acció
col.lectiva i mitjançant dones clarament
feministes i socialistes? Recolzance en normatives de partit, Mª Teresa Fdez de la Vega, Micaela Navarro i
tantes altres, no han obert camí a la presencia de dones en llocs de rellevància?
No han proposat i dut a terme lleis i mesures
per afavorir formes noves de solidaritat amb les dones dels països en vies de desenvolupament? Que fan elles en aquesta direcció...?
En certa forma la Sra Cospedal es filla
d’una societat que ha canviat perquè, entre molts altres factors, ha donat
relleu a la igualtat no solament Home. Dona , sinó a la igualtat com un valor
social i sobretot un objectiu polític.
Potser les generacions futures, aquestes que viuen i creixen condicionades per les dures decisions
neolliberals que s’estan prenent tindran les mateixes oportunitats d’estar en
llocs de rellevància política i social? Si s’acaben les mesures
protectores destinades a igualar en general i en particular les
dones…Qui accedirà a les decisions col.lectives? La resposta es clara : ho faran
tant sols les filles de les minories
privilegiades . I la veu de la majoria de dones quedarà silenciada. El model
de dona tornarà a ser el de una ciutadana de segona….
Ara se’ns ha fet evident quelcom que s’ha dit tantes vegades
anteriorment. Que les dones estiguem
presents en llocs de comandament i de representació es no solament un dret i
una condició sine qua non. sinó també
una necessitat de la pròpia societat que
ha d’introduir altres valors en la seva dinàmica ciutadana i política: valors
que han estat `patrimoni de “ lo femení” de lo privat i que ara han de passar a
formar part d’un nou sistema de valors en el mon públic. El socialisme ha parlat força de “ feminitzar
la política”no tant sols assegurant la
presencia de dones, sinó introduint altres valors i altres formes de fer…I si les
dones que estant en llocs de responsabilitat
no aporten una mirada “ diferent”, uns valors diferents als dominants,
qui introduirà aquests canvi de perspectiva que pugi fer una mica mes humana la
política i alhora tenir cura de la
meitat mes desvalguda i precària de la societat?
Les dones en la política haurien de tenir consciencia clara de dues coses: de
les discriminacions que el fet de ser dona comporta per a la majoria d’elles i la de voler introduir altres valor en les dinàmiques
polítiques… I això no ho solen fer el conservadors que posen l’accent i la mirada en el mèrit personal i tenen una innegable tendència a oblidar els
condicionaments socials i econòmics que tant condicionen el destí de les vides
personals. El feminisme i el socialisme son dues formes estretament
lligades de lluitar per la igualtat, de
col.laborar a una major igualtat i llibertat de la ciutadania.
No n’hi ha prou amb ser dona. Ni amb estar en llocs de comandament. La mirada i l’acció política femenina ha d’estar impregnada de la recerca de igualtat
de drets i oportunitats per a tota la societat, mentre actua per a que les
dones, les ciutadanes amb mes problemes per a ser escoltades i valorades, que aportin tot el saber acumulat per les dones al llarg dels
anys de historia i que ha quedat reclòs entre quatre parets. Tant sols feminitzant la política es podrà començar a
humanitzar. I no sembla que les dones conservadores que tant s’han beneficiat
del treball de les dones feministes socialistes i del pensament d’esquerra ,
vagin per aquest camí.
Es una doble llàstima: per totes nosaltres. Per les nostres filles i
netes. I sobre tot pel conjunt de la vida social que continuarà amb models de
relació i desenvolupament estrictament patriarcals: amb tot el que això comporta
de competència, tendència a la violència i manca de pietat i solidaritat.
Les dones socialistes hem de
reivindicar el treball fet per a totes les dones. I hem de continuar treballant
perquè les dones que accedeixen a llocs de responsabilitat aportin nous valors
de igualtat i solidaritat que vagin impregnant la vida política
No hay comentarios:
Publicar un comentario