I avui, 10 de setembre 2017, copio un  poema antic, escrit fa anys i pensant en les nostres reunions clandestines.

Les ocultes reunions de transcendents motius
I solemnes noms
eren, pell endins, raó per apropar te'm .
La serena discussió: una barrera al desig.
Les paraules: filtres d’or pel corrent de la mirada.

Per això
quan em conten com es convertiren en Història aquells actes,
m’estranyen els noms que hi posen,  me’n estranya la heroica imatge, .
no en reconec els perfils, ni em ressonen les paraules.

Tot plegat no era per a mi mes que l’imprecís escenari
envoltant la rotunda presencia
d’aquell a qui jo estimava