Mes apunts sobre paraules. ( aquest es el segon article per Elpunt avui sobre "Les paraules". Surt el diumenge 24 de setembre
Quan mes ens
dominen les emocions mes ràpidament ens surten, com d’estampida o com
coets, les paraules. Aquell sentiment viu que teníem en un racó, contingut sovint per d’altres com l’ afecte , la
solidaritat o l’interès, salta en un moment donat, ocupa tot l’espai psíquic i explota en forma
de llenguatge parlat. Passa en les
relacions tant interpersonals com en
les col·lectives. I de la
mateixa manera poden despertar respostes
col·lectives constructives o fer-ho de forma destructiva. Es tornen destructives quan, en primer lloc, serveixen per posar etiquetes, classificar
persones; la majoria dels humans no se
sent còmode sota una definició que
l’encapsula ja que la capsula es
dispensa carregada d’un significat social positiu o negatiu segons moment i circumstàncies. Les etiquetes agrupen
sota una sola paraula persones diverses, identitats sovint complexes
.. En segon lloc, no parlem ja de com se sent tota persona objecte d’insults que a la seva vegada desperten respostes emocionalment defensives. Quan això
s’escampa i es fa freqüent es quan apareix un malestar social de baixa intensitat, que cal vigilar
per tal de que no es torni d’alta intensitat.
Un altre aspecte a considerar es el de quines
son les paraules que, en un moment donat,
semblen dominar els discursos i relats socials i polítics Un exemple: en aquests moments , la presencia
de la paraula “ democràcia” s’ha multiplicat per mil. Emprada com un roc contra l’adversari serveix per
atacar postures divergents. Una pena
devaluar una paraula tan noble. Acabarà tant gastada que pot quedar buida. I de paraules buides i gastades ja
n’hi ha masses. D’altres semblen
oblidades: dreta, esquerra, on heu anat a parar?
Pel be de la
vida comuna aniria bé col·locar les
paraules en un lloc on puguin ser
sospesades i gestionades: en el punt de
la consciencia on es calibren les reaccions
que poden generar i si aquestes son
desitjables, constructives. O no. Convé recordar que la paraula es necessària, es vehicle del diàleg i això significa escoltar l ‘altre. I en la vida política com també en la personal
cal intentar trobar els mínims
denominadors comuns que permetin la convivència en la pluralitat Un cop
mes recordem Hanna Arendt, quan ens diu que tant sols la violència es muda. Quan
ella arriba, s’acaben les paraules i s’entra en el terreny de les emociones mes
primitives.
Potser sona tot
plegat a un sermó d’aquells anomenats “ bonistes”: aquest es un qualificatiu aparentment
neutral, però carregat de males intencions. Un altre dia en parlarem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario