2 de octubre 2017, en calent encara...

Se que el que vaig a dir, rebrà moltes critiques. Però no vull entrar en el silenci
Deixeu.me dir que, malauradament, em temia el que ha passat. No sabíem com es el govern del PP ? No sabíem que son hereus directes del franquisme ? Si ho se jo... no ho saben els del govern? I Perquè , saltant.se totes les normes Parlamentaries, L'estatut i els pactes constitucionals- que es poden canviar,- mai es tard- , han propiciat, estimulat un pseudo referèndum que no te garanties de serietat, i que ha posat tanta gent bona i il·lusionada en perill? Amb uns resultats que no sabrem mai si son o no son ? A que juguem? A la no-llei? Feia dies que pensava: es necessiten víctimes. I ja les tenim.  Crec que s'ha d de denunciar Rajoy en els tribunals internacionals i tots els possibles per l’ús de la violència injustificada i brutal que entristeix i fa vergonya. Però això no impedeix creure de veritat que el Govern i el President han estimulat una mobilització de la ciutadania que en part, s'ha vist estimulada i augmentada per la resposta dels guàrdies civils i el sofriment que han generat amb una actuació sense cap mena de raó.   .
No voldria estar a la consciencia de Puigdemont. Perquè continuo creient que es fonamental que hi haguí una ètica en la vida política. Unes regles de joc. Que no tot s'hi val, malgrat siguin ben legítims els objectius Ho sento molt, no tot s'hi val. I m'esvera quan amics i familiars diuen que si. Que Ara si. Que Ara sí que es pot fer trampes. Penso que els mitjans han de ser honestos si es que l'objectiu es honest. I crec que Catalunya , el seu poble, es mereix uns mètodes de lideratge mes ètics, menys falsejats pel desig- tant legítim com opinable d’independència.  I  si s'ha de trobar una sortida, no pot ser ni amb el PP ni amb l'actual President i el seu govern.