Vosaltres i Nosaltres.

Una de les transformacions accelerades d'aquets últims temps que s'han produït en el llenguatge, que com sabem es una forma de comunicació tant privilegiada com delicada, ha estat la de trobar-me en front d'un Vosaltres, allà on abans hi havia un Nosaltres. Sovint m'he quedat sense paraules: col·locada darrera, a l'altre costat d' una barrera que em separava de la persona amb la que estava parlant. Un mur,  una barrera alta, recent construïda, encara fresca i regalimant la humitat de les parets noves. Sovint he ressentit com un  cop, perquè jo no sabia que em separaven.  I a continuació, he sentit- , com ho han fet molts dels meus amics-  que un devessall de runes queien sobre el meu cap amb fúria, atribuint.me gaire be l’existència del Mal amb majúscules, gaire be totes les responsabilitats històriques d'aquest país meu  i de tots, ple d'angelets de Nostre Senyor, sense pecat original. I  el mes sorprenent he sentit coses com: Ara podem parlar, abans hem callat... .Mentre no m'atrevia jo a suggerir que fa anys que aquí tothom es pot manifestar I que fa anys que tots els grups i persones, s'han expressat amb tota llibertat.. I mes cascots han caigut mentre jo darrera el mur alçat no podia ni tant sols alçar les celles  ni fer cara de dubte:  Prohibit dubtar... He pensat en el preciós llibre de Victoria Camps, que justament es titula  : Elogi del Dubte.

Després tranquil·lament-, un cop he pogut separar.me del alt mur darrera el que m’han col·locat que separa qui pertany al nosaltres, els bons  i qui som aquest vosaltres, els dolents,  entre els que estic homologada , aleshores he pensat que potser estan intentant construir un Nosaltres mes reduït, on tots siguem iguals, amb un cor entusiasmadament líric, sense ni una petita ombra de dubte.. Potser tant sols es permet -sota risc de caure en les tenebres i l’exclusió que hi ha darrera el mur- , un entusiasme sense límits, disposat com els màrtirs,  al sacrifici ... En definitiva, I m'ha dolgut veure com el Nosaltres de sempre s'empetitia. I quedava reduït a la mitat. Vet aquí el que pot un lleuger canvi de paraules. Però les meves sorpreses dels darrers mesos.no s'aturen aquí.