Garzon

Vet aqui que sembla que passen dues coses : que els fatxes estan logrant carregar-se a Garzòn. I que la transició política no ha afectat prou el funcionament de la justicia. Garzón pot no ser sant de la meva devoció. Com va dir sensatament ahir Iñaki Gabilondo ( que per cert, es de lo millor que tenim...) es un jutge que juga al limit sempre... Però com a socialista i malgrat que recordo que de tant en tant ens ha fet patir, no puc deixar de pensar que gràcies a ell no han quedat impunes molts delictes contra la humanitat , sobre tot a Llatino America. I com a dona, penso que va fer cas a les mares de la Plaça de Mayo que varen, elles, iniciar, de forma sencillla i contundent, una manera d' exigir justicia que ha tingut conseqüencies bones pels Drets humans universals. M''es igual que sigui una mica xuleta i que s'arrisqui. Ningú es perfecte. Però això de que l' acusin de " prevaricació" no te cap ni peus..Estic indignada. .

D'altre banda, avui hi ha una noticia interessant sobre el paper de les Dones indies a Liberia. Dones que fan tasques de vigilància i control incorporades a un cos de Nacions Unides. Motiu de debat el paper de les dones als exercits. I també com a garants de Pau: motiu de debat que potser es hora d' obrir

No legislar a cop d'emocions.

Resulta molt inquietant que es parli d'endurir la Llei dels Menors en aquest moment. A cops d' emocions- per explicables i legítimes que siguin- no es pot modificar el Codi Penal. En primer lloc perquè els problemes que es generen a la societat no es resolen amb lleis penals. Mes aviat es tracta de problemes socials, educatius i derivats de la nostra forma de viure. I es per aqui per on cal treballar. I perquè demanar, ara, endurir les lleis ( que es sempre un recurs dels mes conservadors) es indecent. Es treure profit d'un dolor molt aseriós Al dolor se l' ha d' acullir, comprendre,acompanyar, fer-lo nostre...Però no legitima , per ell mateix, canvis legals que l' unic que feran sera marginar i excloure als desgraciats , sí, desgraciats, que cometen delictes tant horrorosos com aquests. Com diu Jaume Funes, els adolescents tenen uns codis que no comprenem, tant lluny estem...

Quan jo era Directora de Proteccio Juridica del Menor, a finals dels 8o, al Ministeri de Justicia , sempre sentia la mateixa canço: s'els ha de tractar mes durament; es parlava sempre- i ja han passat mes de vint anys- de la inseguretat, de la joventut... es l'eterna canço. La via de solucio esta en un altre lloc: mes educacio, mes igualtat, mes socialització de veritat , menys competitivitat: es a dir, una vida mes civilitzadora.. S' ha de llegir l' article de El Pais d' avui, amb el que estic totalment d'acord