Xarxes? Si, però..
En un dels actes, d’aquesta anòmala campanya que
arrossega feixugament el greu pes de tot el que ens ha passat els darrers mesos i el
que encara esta passant, un orador va dir quelcom que val la pena recordar:
avui en dia, la campanya de veritat ja no es fa en els mítings es fa en els
mitjans de comunicació i a les xarxes socials. I aquesta encertada frase fa pensar en la petita,
minúscula si es vol, part de responsabilitat personal que tots tenim en el
moment d’emprar les xarxes socials. Sigui twitter, facebook, wasaps , mails o
el que sigui, des de fa ja uns quants mesos
- aquests que ens pesen com lloses, tant col·lectiva com personalment- les
xarxes s’han convertit en protagonistes. Responsables de contactes i des-contactes, de proclames,
mentides i veritats, de noticies i fabulacions, de records actualitzats del
passat i de pronòstics catastrofistes que alerten i arriben a fer por a uns i
altres. Però el que amoïna mes es la
lleugeresa amb que gent assenyada ( i potser tots plegats) ajudem i fen
circular informacions , comentaris de
tot tipus. No sembla que tinguem prou consciencia de que – en un sentit o
altre- estem col·laborant a la confusió,
i la desconfiança- Com si no fóssim responsables de la nostra veu. Potser no diríem o reproduirem
lo mateix en veu alta, donant la cara, potser es massa fàcil fer “ clic”? , potser confiem massa
en el que ens arriba, sobre tot si esta d’acord amb el que pensem i sentim? Potser no som prou conscients que contribuïm a difondre alguna falsedat? Hem
pensat en que es una responsabilitat personal també això de produir o reproduir
missatges, imatges...? Malauradament sabem ara ja que hi ha molts experts en
crear falsedats, mentides, exageracions, confusions... Es veu que a molts els
interessa. I es aquí quan penso que es
bo prendre algunes mesures abans de produir o reproduir missatges.
Cada un de nosaltres es responsables del que fa i diu.
I es per això que faig tres propostes per aquells que volen exercir la seva ciutadania de forma
ètica-
En primer lloc: cal evitar insultar o menystenir. Fonamental. Oi que això no ho faríem, en
principi, davant la persona concreta a qui li dirigim l’insult ?
En segon lloc, cal aturar.se a conèixer l’origen de la noticia o
el missatge i la seva actualitat. Sovint es donen com a actuals noticies de fa
anys, maquillades i posades al dia.
En tercer lloc,
pels que pensem que la política esta necessitada de diàleg, paraules i
respecte, pensar i decidir si una comunicació determinada ajuda o no a
construir política en el seu sentit mes noble. Si ajuda a dialogar o es fa servir com un roc mes que va a la cara
de l’altre; si col·labora a construir o
a destruir. Si va aixecant murs i crispació entre la ciutadania o si be obra
camins per a poder solucionar una
situació tant complex i difícil com la
que estem vivint.
I si no , sempre queda una solució:: esborrar.se i
escoltar Bach o Mozart.
Mª Dolors Renau
