del tremolor dels mobles, de l’aire espessit de pols,
dels xisclants camins de trons i bombes
pels carrers del barri?
Trenta set, trenta vuit, trenta nou:
al racó mes resclosit de casa , quatre infants
amb ulls i orelles cobertes de braços i plors.
Jo no en sabia res , Mare.
Ho vaig aprendre al buscar-te, assedegada .
en el pou gelat i quiet dels teus ulls grisos
Al buscar .te en llavis prims de ratlla pinçada,
i en les mans fredes sense cap escalfor de tacte..
Aquell arrelat dolor negre, de nafra enquistada
t’havia devorat, a poc a poc, tota l’anima
I jo , que en sabia de tot això, Mare?
No hay comentarios:
Publicar un comentario