Xarxes? Si, però..

En un dels actes, d’aquesta anòmala campanya que arrossega feixugament el greu pes de tot  el que ens ha passat els darrers mesos i el que encara esta passant, un orador va dir quelcom que val la pena recordar: avui en dia, la campanya de veritat ja no es fa en els mítings es fa en els mitjans de comunicació i a les xarxes socials. I aquesta  encertada frase fa pensar en la petita, minúscula si es vol, part de responsabilitat personal que tots tenim en el moment d’emprar les xarxes socials. Sigui twitter, facebook, wasaps , mails o el que sigui, des de fa ja uns quants mesos   - aquests que ens pesen com lloses, tant col·lectiva com  personalment-   les xarxes s’han convertit en protagonistes. Responsables de  contactes i des-contactes, de proclames, mentides i veritats, de noticies i fabulacions, de records actualitzats del passat i de pronòstics catastrofistes que alerten i arriben a fer por a uns i altres. Però el que  amoïna mes es la lleugeresa amb que gent assenyada ( i potser tots plegats) ajudem i fen circular  informacions , comentaris de tot tipus. No sembla que tinguem prou consciencia de que – en un sentit o altre- estem col·laborant a  la confusió, i la desconfiança- Com si no fóssim responsables  de la nostra veu. Potser no diríem o reproduirem lo mateix en veu alta, donant la cara, potser  es massa fàcil fer “ clic”? , potser confiem massa en el que ens arriba, sobre tot si esta d’acord amb el que pensem i sentim?  Potser no som prou conscients que   contribuïm a difondre alguna falsedat? Hem pensat en que es una responsabilitat personal també això de produir o reproduir missatges, imatges...? Malauradament sabem ara ja que hi ha molts experts en crear falsedats, mentides, exageracions, confusions... Es veu que a molts els interessa. I es aquí quan  penso que es bo prendre algunes mesures abans de produir o reproduir missatges.

Cada un de nosaltres es responsables del que fa i diu. I es per  això  que  faig tres propostes per aquells que  volen exercir la seva ciutadania de forma ètica-

En primer lloc: cal evitar insultar o menystenir.  Fonamental. Oi que això no ho faríem, en principi, davant la persona concreta a qui li dirigim l’insult ?

En segon lloc, cal  aturar.se a conèixer l’origen de la noticia o el missatge i la seva actualitat. Sovint es donen com a actuals noticies de fa anys, maquillades i posades al dia.

 En tercer lloc, pels que pensem que la política esta necessitada de diàleg, paraules i respecte, pensar i decidir si una comunicació determinada ajuda o no a construir política en el seu sentit mes noble. Si ajuda a dialogar o   es fa servir com un roc mes que va a la cara de l’altre;  si col·labora a construir o a destruir. Si va aixecant murs i crispació entre la ciutadania o si be obra camins per  a poder solucionar una situació tant complex i difícil  com la que estem vivint.

I si no , sempre queda una solució:: esborrar.se i escoltar Bach o Mozart.

Mª Dolors Renau