Que es digui el mon.
Que es digui l’ona brivant de les pedres.
la força i la gravitat de la terra,
el giravolt dels astres.
I el mur fosc del límit de l’univers
on la llum topa i s’hi apaga

Que es digui el temps.
El seu batec i la seva fondària.
quan entre els dits del mati i el fi de la tarda
es desgasta com la sorra a la platja
i es renova com un primer crit.

Que es digui l’aigua del torrent
l’ arbre i l’herba i el cargol
i la rosella i el piular d’ocells petits de matinada

Que es digui el secret mes humit dels cossos.-
Que hi peti la llum de la paraula i els despulli
dient-nos allò que mai ens han dit.

Que les paraules vagin dient el mon
i pastin un tros mes ample d’ anima. nostre