martes, 14 de noviembre de 2017

Una trituradora a la cuina.

Uns quants varen posar en marxa una trituradora, esmicoladora que tallava i encara talla molt finet. L'han anat instal·lant, peça per peça, ben llustrosa i polida, amb colors brillants i estels guia cap al futur.
Primer va triturar, amb altres ingredients i espècies afegides,  Convergència i Unió, després va escapçar un bon tros del Psc que es sempre molt sensible , després Iniciativa , desprès els Comuns.  Tant sols ha deixat sencers els dos aliments mes durs i resistents. Seguint el seu camí va fer a miques les Lleis comunes, , les Institucions catalanes, el Parlament fins arribar als Ajuntaments . I mentre, des de els responsables de la Gran Màquina estaven distrets , no escoltaven el soroll, no veien res o deien que tot plegat era tant sols música celestial d’uns quants arreplegats. .
Però la trituradora seguia fent la seva feina en la vida de la gent. Ha triturat , amistats , familia, converses.... de forma obsessiva, sense parar. Potser per por, desorientació i incredulitat , com una addicció hem anat seguint tots la seva feina i els ensurts i alegries de bona part de la ciutadania.  I quan la Gran Maquina ha volgut intervenir resulta que ho ha fet passejant, com en una processo,  el Sant Cristo Gros, a cops de basto i de presó i ha deixat molta gent molt disgustada. . I la Gran Maquina ha dit que manava ella. I la trituradora,  molt enfadada , ha començat a trinxar als mateixos que l'havien posat en marxa i cada un ha fet el que bonament podia fer en aquest cas: marxar, quedar.se, arrepentir.se, dient que havien fet servir la trituradora sense prou oli ni prou ben assentada en la seva base com per aguantar la sotragada.


I molta gent s'ha quedat bocabadada, desconcertada al veure tanta carn de bona qualitat, tant ben cuita i ben alimentada feta a miques, a punt de convertir.se en croquetes ( barrejant diversos elements que en principi no lliguen) o mandonguilles...
I ara estem aquí, a la cuina . Intentant treure algun aliment comestible del que queda després de que s'hagi triturat gaire be tot lo triturable.

I vist lo vist uns quants que , amb basarda, la veiem moure's sense bons tècnics de control o enginyers capaços , ens preguntem si no hi havia una altre manera de cuinar , encara que fos mes a poc a poc, amb el foc menys abrandat per poder  convidar  a taula als que volguessin, mai obligant .  I servir un menjar bo per tothom, sense presses i  fer-ho , amb estovalles compartides i ben planxades.
II vet aquí que hem de veure com ho fem ara per re-enganxar, soldar , totes les miques i destrosses d'aquesta trituradora que com un tsunami, sua endut tantes cases, amistats, institucions per davant. Es el que ens caldrà fer ara durant una bona temporada.


Millor no emprar trituradores a la cuina política.  Fan  de molt mal manegar, sinó ho fa una persona  o persones molt expertes.. I no se sap fins on arriben


Sant Cugat 14 de novembre 17.

No hay comentarios: