Es interessant apropar-se a l' exposició del CCCB sobre l' apartheid a Surafrica. No tant sols perquè ens informa, sinó perquè ens apropa a aquesta dolentíssim vici que tenim els humans de aixecar murs divisoris. Cosa que nosaltres també hem fet a Mellilla i Ceuta ( per cert hi ha alguna referència gràfica que es testimoni de com varen poder morir alguns subsaharians enfilant-se al mur metàl·lic....)
I, unes breus frases , al començament de l' exposició ens diuen : La il.lustracio i les Revolucions franceses i americanes varen proclamar els Drets Humans Universals. Però vet aquí , que l' entusiasme per les ciències naturals d' aquella època, la recerca de indicadors " científics " de diferencies entre els humans, varen portar , en el segle següent , a identificar diferencies de mida de cervell, de formes de cara, que varen intentar justificar la inferioritat racial sobre tot dels negres. I com que no eren del tot " humans "estava prou justificat el fer-los servir com a esclaus...
Vet aquí que aquesta gran contradicció també- en una altre mida- es va donar pel que fa a les dones. Mes de dos cents anys varem trigar a obtenir els mateixos Drets humans que els homes.
Lliçó elemental: les ciències, elles també, estan sovint al servei dels poders de l' època. Lliçó segona: la distància que existeix entre els discursos i les lleis i la seva aplicació real. Desconfiar una mica de tot plegat, i mirar, ben de cara, el que passa.
Per cert. Que trista la història de la nostra tímida llei de l' avortament. I que incapaces hem estat les dones socialistes de pronunciar-nos amb mes força, quan la responsabilitat última, crec que es , almenys en part, ben nostra. La dreta ja la coneixem. Aprofita qualsevol escletxa. Però nosaltres no hauríem d' haver-ne deixat ni una. Si escribis en castellà diria que " siento verguenza ajena"
No hay comentarios:
Publicar un comentario