Fa trenta anys de gaire bé tot.

En poques setmanes, just pocs dies abans del Congres que esta produïnt-se avui i demà, s' han celebrar varies trobades -recordatoris de fa trenta anys i d' altres esdeveniments importants per a nosaltres. Primer varem celebrar una festa de les aproximadament 1.500 persones que varem estar en els inicis del PSC. Desprès un reconeixement ben merescut a Pasqual Maragall per part de l' Ajuntament de Barcelona . En el si del Congres del PSOE, la Presentació de un llibre de Rosa Capel, on s' explica la historia de les dones que hem tingut responsabilitats en la questió de la igualtat en el PSOE. Acte en que Mª Teresa Fdez de la Vega i Pepe Blanco varen parlar de l' avortament i noves propostes que sortirien del Congres. Foto de totes nosaltres ( si sabes com penjar-la, que no en se...) Desprès record de la Francesca Martin en un acte Preciós. I finalment els 30 anys del PSC, en un altre acte molt complert.

Cada un d' aquests actes recordatoris te la virtut de re-presentar-se i posar paraules al que ha estat quelcom que hem viscut enganxats al dia a dia. I ens ajuda a pair el nostre passat, re-elaborar el que ens ha agradat i continuar pensant que hi ha coses que hauríem hagut de fer millor. Dues qüestions queden obertes. I ara què? Aquí esta el Congres del partit, cert.

Peró aquest què va una mica mes enllà. Com continuar col.laborant des de un lloc diferent ? A on aportar les ganes de fer coses que continuen, les aportacions i les critiques de forma que no emmudeixi una veu mes ? Veurem.... I una tristesa. Al acte dels 30 anys del PSC, molt poques dones varen apareixer física i simbòlicament. No recordo que es parles de la Marta Mata, per exemple i tant sols de passada la Mª Aurelia...I jo vaig trobar a faltar que els companys es recordessin de dones tant rellevants com la Montse Tura i tantes d' altres que han construït la Catalunya actual. Per què sembla que entre ells s´ho fan tan tot, es miren els uns als altres i es re.-coneixen? S' obliden - apart de la Manuela que esta obligada a representar-nos a totes, i de la Marina Bru que va dir que va complir 80 estupendos anys, ( dues dones i treinta homes , no sembla gaire just ni per aquells moments...) Tenien rao les avies quan deien : als homes no s´els port deixar sols? Vet aqui.

Alhora