Dones
sàvies
Hi ha moltes maneres d’enfortir la democràcia,
Una de les mes efectives i menys practicades consisteix en donar
la veu a persones i col.lectius que rarament tenen l’oportunitat –d’expressar el seu parer
sobre els assumptes que afecten la vida
comuna, Des de quins marges parlen? En aquest cas, dels que estableix l’edat, el sexe i la condició social. Parlem de dones grans,
dones treballadores , que viuen
en barris o pobles petits. La majoria
son mes deixebles de la vida que de
les aules universitàries. Dones grans i
treballadores, que han passat la seva
vida en un escarràs entre la cura
de la vida quotidiana i l seva , sovint, doble o triple feina, experimentant en
pròpia carn les conseqüències quotidianes de decisions preses ben lluny de casa i del barri. Procedent dels
“marges” dels nuclis de poders, la seva
escassa paraula pública ha estat oïda de forma distreta i superficial. I, en canvi, tenen molt a dir sobre com s’hauria d’organitzar la vida en les nostres comunitats,
Però vet aquí que hi ha qui les ha escoltades i les escolta. Dels marges han sortit i surten propostes, idees, iniciatives arrelades en la quotidianitat i l’experiència
directa que assenyalen, com un dit, mancances importants i ofereixen solucions,
mentre elles exerceixen el seus drets de ciutadanes. . Fa ben pocs dies, es varen reunir a Begues, en una
trobada del procés pre-congressual de
Dones del Baix Llobregat gaire be un centenar de dones per posar en comú les seves experiències en
tant que membres dels “Consells de Dones sàvies” de diversos indrets
del Baix Llobregat. Ben endreçades, arreglades
i rialleres, aquestes dones- que per definició i per tal de poder ser membres dels Consells , han de tenir mes
de seixanta anys, varen aportar tantes reflexions i idees que confirmen aquest nom que tant els escau:
Consell de dones s’avies que, segons
elles mateixes, conjuguen sovint amb el de dones àvies.. Aquesta petita
gran, experiència va començar ja fa uns anys a Begues de la ma de Margarida Camprubí, una experta
en participació ciutadana, amb el suport
de la
Regidora i després
alcaldessa de Begues, per tal de
col.laborar a definir com volien que funciones el seu poble. Les persones que
ho varen potenciar varen saber veure tota la saviesa d’aquestes dones grans .I se’ls hi va
preguntar : que t’agrada del teu poble, que no t’agrada, com voldries que fos?
I tantes altres preguntes....
I el model no solament ha tingut la virtut de durar fins avui sinó que s’ha estès
a d’altres municipis de la comarca , a Corbera, a Sant Cosme del Prat i Sant Vicens dels Horts. Son
dones grans , molt bregades en la vida i poc en títols acadèmics. El mes interessant d’aquests Consells, es que
expressen la veu de la vida quotidiana,
del que passa al dia a dia, de les conseqüències de decisions que sovint es prenen sense pensar prou en els seus
efectes sobre les persones. - En algun poble, han estat elles les que han anat a
escoles i instituts i han preguntat, escoltat i explicat. ….En d’altres llocs treballen per
recuperar camins i una font emblemàtica i
en d’altres, son co-protagonistes de les millores dels barris: M’agrada on visc, hi estic bé, diuen .
Mai la vida diària, la cura de la casa i la família, el barri , la
doble o triple feina havien trobat un espai proper i alhora públic, on dir.se,
unes orelles per escoltar, unes mans per prendre’n nota i un lloc on ser
rebudes i donar resposta …
Les experiències que es transformen en acció
cívica, converteixen aquestes dones grans i sàvies en subjectes polítics, en ciutadanes de ple
dret, en persones capaces de gestionar-
mes enllà del lloc on la vida les ha dutes - la seva vida i la del seu entorn. Noves-velles ciutadanes que ajuden a aprofundir una democràcia que necessita
urgentment altes dosis de proximitat, realisme i sentit comú
Son dones grans que diuen i repeteixen,contentes,
convençudes, que aquest també es el seu
temps.
Mª Dolors Renau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario