Les ombres.

Vull fer referencia a un article que va publicar ahir, diumenge , dia 21 de març Rosa Montero, a El Pais setmanal. El titol: "La tierra es plana y hay gente que se cae". Fa referéncia a una pelicula documental sobre els sense papers a casa nostra. No te perdua. Com que no se prou informàtica no puc afegir la copia amb PDF, però l'aconsello igualment. Estic orgullosa de que el cineasta sigui fill meu i vull compartir aquesta noticia amb els amics i amigues de bona voluntat, empatia i capacitat de co-sentir amb els altres.

Elles i nosaltres

La globalització ha portat a casa nostra reptes als que hem de fer front recolzant-nos en els pocs, però sòlids principis que guien el socialisme. I fer-ho tant en l' accio de govern com en el nostre relat politic que sovint s'ens queda curt.
Perquè vivim al costat,a tocar, de dones procedents d'altres països, de diferents cultures i religions, de diverses formes d'entendre la vida. Viuen amb nosaltres, son part del nostre país. I ens plantejen qüestions que incideixen de forma directa en qué entenem per drets humans, i drets humans de les dones. Es que les dificultats d' aquestes dones son menor, menys importants que les nostres? Tenen menys importància? No crec que la resposta a la vulneracio real o simbolica d'aquests drets mereixi el mateix rebuij que el que desperten les amenaçes a dones nascudes aquí. Tres exemples: les pressions que ha rebut la mediadora marroquina de Cunit de part d'un Imà ...ha rebut per part dels i de les socialistes el recolzament que calia? Evitar un conflicte, esta bé, però fer-ho sense encarar i aturar la pressió, ens fa mal a totes. D'altre banda coneixem el risc d'ablacions que corren moltes nenes africanes; en aquest cas sembla que si que s'esta seguint de forma amatent la vida de les nenes. I finalment, una tercera situació m ben complexa es la de les dones que sofreixen el trafec de essers humans per a laprostitució: Fem el que podem ?
No es tant sols pel respecte que debem a aquestes dones en tant que essers humans, que ens cal actuar i si convé, cridar. Es per a nosaltres mateixes, pels nostres propis drets tant dificilment conquerits. Cada cop que mirem a un altre costat, que transiguim o no actuem afeblim la nostra força en tant que dones i lluitadores pels drets humans universals. Cada cop que vulneren drets de les dones, siguin de on siguin i no responem estem ajudant a desmontar el mur que ens protegeix a nosaltres mateixes. Sobre el que anem avançant. Aquesta es una altre dimensió de la globalització que ens atany directament.

Pau, Dones i Resolucio 1325 del Consell de Seguretat

Vet aqui que avui he llegit amb calma el diari " Publico" i em trobo amb un seguit de comentaris i articles sensats. I sobre tot amb un article important: Mujer, Paz y Seguridad, que ni mes ni menys signen Catherine Ashton, Responsable de Afers exteriors de Europa, Anders Rasmusen, Secretari Gral de la Otan i Margot Wallstrom, Vice de la Comisio Europea. Apart de comentar que les dones en temps de guerra son victimes de agressions especifiques en tant que dones, recorden la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de Nacions Unides, en la que proposa que s'incorporin dones tant per a la prevencio de conflictes bélics com a las taulas de negoció.
L'important d' aquest article es no tant sols el recordatori de la resolució, sino que ho signen de forma conjunta els màxims responsables d' aquest organisme.