Violencia , coeducació, cohesio social.

Alguna cosa ens falla quan la violència que mata i fereix dones i nens continua produïnt.se. Tenim l'exemple positiu de l'enorme disminució dels accidents de tràfic gràcies a una colla de mesures ben preses. En el cas de les víctimes de la violencia masclista també hem millorat molt. Sobre tot perquè hem tret el problema de la seva invisibilitat, d' aquesta " naturalitat" cultural que feia passar per normal , allo que ara ens escandalitza. Però no s'acaba. I crec que hi ha tres grans qüestions enllaçades que fan que bo i disposar d'excellents lleis i mesures administratives, la cosa continuii.
D'una banda els models masclistes descansen sobre anys d'educacio patriarcal : quelcom que es respira a casa, a l'escola, els mitjans, en els intruments educatius, als patis de les escoles, als contes de princeses que esperen princeps blaus...La coeducacio, entenent aquesta com un aprenentatje a valorar les diferencies, a enriquir-se amb elles i a solucionar els condlictes mitjançant el dialeg i la negocio i no amb la força, te molt a veure amb el que entenem per " amor", amistat, relacions etc. Fa pocs dies les Jornades de coeducacio organitzades per Fete- UGt Catalunya i Federal han aprofunfit en aquests aspectes i les reflexions comencen a desmontar molts mites que la " ciencia" ha donat com a innamovibles, tal com ens va exposar la catedràtica Montserrat Moreno i. Cal llegir les ponències que estan en un blog molt interessant.
En segon lloc hi ha una dada que toca una altre questió que ens afecta: 4 de cada 10 dones assassinades eren originàries d'altres països, la cultura masclista es barreja aqui amb diferencies culturals i amb situacions de mes desampar social. Aquestes dones sont les nostres conciutadanes. Viuen entre nosaltres i el fet que segueixin essent victimes dels seus homes ens mostra les dificultats que tenim perque una certa concepcio dels drets de les dones penetri a tots els ambits de la societat. El que els passa a elles ens afecta com a conjunt de dones i com a societat civilitzada que s'ens soposa. Assenyala el cami que hem d'emprendre perque la obscuritat, invisibilitat, precarietat en la que sovint viuen prop nostre dones d'altres cultures vagi desapareixent en la mesura que dediquem esforços a comprendre'ns mutuament a establir els drets humans de les dones com un clar criteri de convivència. No sembla que la creixent xenofóbia que s'esta escampant per Europa, pugui facilitar el dialeg i els recursos per a que els minims de benestar social no siguin tant sols patrimoni dels que hem nascut i viscut sempre aquí.
El tercer aspecte te a veure amb la retallada de recursos pel benestar social. Els Ajuntaments han dut a terme una gran tasca al nostre país treballant en els barris, amb recursos socials per a ajudar a l'integració i per ajudar en situacions de precarietat Si retallem recursos en moments en que la precarietat laboral es mes alta, en que aquesta afecta sobre tot als mes vulnerables, com podem pretendre mantenir una certa pau i dialeg entre tota la ciutadania ?
Vet aqui tres causes que es sumen per agreujar la situacio de les dones totes i de les nou vingudes, sobre tot.
Les escoles tenen molt a fer i a dir. També els Ajuntaments i tots plegats hem d'estar amatents a no cedir a la " naturalitat" amb la que s'estant produint aquests fets ni amb la "naturalitat" amb la que cada cop mes ens mirem els nou vinguts o els seus fills, com " altres"i amb desconfiança. L'exemple, el mal exemple dels barris de França esta aqui per dir-nos que hi ha questions que no s'arreglen amb mes carregues policials..