Em temo que esta esdevenint " natural" confondre i anar substituïnt la politica per l'economia..No fem altre cosa que sentir parlar i llegir d'economia, o millor d'una macro-economia que sembla haver invadit , com un nuvol pesant i cada cop mes amenaçador , tot l' horitzò de la vida col.lectiva.. El  nostre llenguatge public s'ha omplert  de  termes dels que desconeixem  el significat exacte  i que ens cauen a sobre com una sentència :  Mercats,  hipoteques subprime,  deficit,  deute,  probes de stress _ que podriem, es una idea, passar a la ciutadania  que ha de prendre ansiolitics- Potser alguns economistes o professionals d'aquest sector entenen bé el  que passa, malgrat que ho dubto, tenint en compte que no han previst ni actuat per frenar-ho Però el primer que se'm ocorrer al pensar en aquesta plaga  de termes, es que ens haurien de fer un diccionari nou per comprendre una mica mes- sense grans ambicions de totalitat- el que ens estant dient. Perquè d'altre forma el que queda es una ombra paorosa que ens diu  que tot va malament i que pot anar molt pitjot sino som bons i obedients...  Bona part del malestar ciutadà , a mes de les causes reals  que afecten la seva vida diaria, neix  d'aquesta imcomprensió. I de l'amenaça constant...

Aquest llenguatje unidimesional  cobreix gaire bé tot l'espai public; s'ha convertit en el llenguatge de la politica. i correm el risc de creure'ns que en el mon de lo public no hi ha cap altre element que pugui tenir influencia en la vida collectiva . Que l'economia - aquesta manera d'entre-la, a més- es l' unic que compte. De fet, tot semla anar en aquesta direcció. Com si la preocupacio pel defiicit,  l'endeutament  s'haguessin  convertit en l'explicacio absoluta de tots els mals i ben.  Confesso la meva ignorància sobre el pes especific que aquestes dades poden tenir en el esdeviniment de noves formes de vida....Tot esta per escriure i dependrà molt de com la ciutadania i els politics gestionin aquesta crisi global  (  crisi de model de vida, de principis, de regles de joc poltic...)  en que s'ha convertit el que inicialment era una crisi economica.  Però si que sabem coses del passat. I el que esta succeint davant els nostres ulls  a altres parts , ben properes, del mon. 

 La politica, que en la definició clasica ens diu que  es  allò que ens comlpeta com a essers humans- mes enllá de la privacitat ( Hanna Arendt) , que ens fa responsables de la part colectiva de la nostra vida ( en el ben entes de que hi ha sempre una part individual ...) te molts mes componenst  que els que ens mostren en aquests moment. I seria bo recordar-ne alguns que no depenen estrictament dels fluxes econmics...Termes com, confiança, comunitat, relacions personals i de grup, solidaritat, lideratges, veritat, honestetat, esforç i objectius comuns, resistència i  tenacitat, empatia, rectitud, veritat., reconeixament personal, ...Sont totes elles i moltes d'altres,  paraules que si mirem l'història  taduiexen actituts, activitatsi formes de fer que formen part del que ha permes transformar el mon durant segles, en un espai mes habitable.   Des del moment que les hem esborrat del llenguatge col.lectiu- malgrat que en la vida privada, se'n fa mes ús-  estem esborrant ingredients fonamentals de la vida comuna i de la  mateixe gestió de les precarietats on es ha abocat el   neolliberalisme desfermat i la manca de resposta d'una socialdemocràcia afeblida  per manca de claretat i fidelitat, o seduida per masses cants de sirena... Com explicar alguns avenços en els drets humans si no es  traves de la solidaritat i el respecta a una  etica que ens diu  que l'altre te els mateixos drets humans que jo?  Com explicar sino, aquella transicio nostre que- deixant apart la habilitat dels politics d'aquell moment , va movilitzar- en circumstàncies ben dificils - bona part de la ciutadania esperançada que, sense comptar ni fer numeros, es va esforçar per ser lliures? Era tot economia ? Quan hi havia de psicologia collectiva, de etica, de desig ( de llibertat) que es varen transformar en força politica ? 

Aquest son els elements, ingredients fonamentals , també, de la politica. Si no els anomenem els deixem morir. Si no els contemplem, sino els cuidem,  com a promotors de força col.lectiva, ens quedem amb  la carcassa d'unes instituicons desvitalitzades i per lo tant, febles que han de cedir, cada cop mes, a les pressions externes, del mercat que en diem, perque  no tenen el suport de la vitalitat que hi ha a la ciutadania. I anem deixant que una nova dictadura ens mengi  aquest terreny que es nostre, que es dels homesi dones del carrer , que varem conquerir , amb tant esforç. I amb un desig i una visió mes complerta del que es lo politic. Tornem a pensar la politica d'una altre manera.