Un  economista Nobel de Economia, tant reconegut com Paul Krugman,  introduiex en la seu article a El Pais dues consideracions   directament lligades a la economia actual i  a la politica.

 Dues consideracions que van mes enllà del seu comentari i que toquen al nucli central del que entenem per política., què entenem per ésser humà i què entenem per societat. Donat que avui en dia els economistes semblen inclinats o propulsats a parlar tant sols de comptabilitat ( encare que aquesta sigui global)  sorprèn agradablement que persones com ell introduiexin qüestions que tenen a veure amb altres aspectes de la vida social. En fi, no es l'economia una Ciència Social? Alguns altres economistes han tingut una visió amplia de l'economia, tant fora d'aqui, com a la mateixa nostra terra. Penso en Amartya Sen, per exemple  i en d'altres que poden sortir  de la seva estricta disciplina formal i pensar i tenir en compte altres àmbits de la societat.

Ens diu dues coses importants. Una:  interpreta  el que  està succeint als republicans americans (  que podem homologar amb el pensament de David  Cameron i els seus discursos en front de les revoltes dels suburbis de Londres quan fa caure la responsabilitat de la furia detructiva a lcda indivíduo ,  a la mala educació, a les families ). Quina  por : aviat tot serà  culpa de les mares que no ho fan prou bé, o es divorcien... Doncs diu que en nom de la llibertat individual la manca de compassio s'ha convertit en una qüestió de principis pels  Republicans .   I ell ho relaciona amb les dificultats,  que venen de lluny,  per a  construir un Sistema  de Salut que arribi a tothom. A Amèrica no està garantida la Salut pública. I molta gent, molts infants que no disposen d'assegurança no poden ser atesos per manca de recursos familiars. Sembla que el pensament republicá s'esta tornant cruel trencant una llarga tradició d'esforç  comunitari...

 I segona questio que planteija : " La politica  de Estats Units es basicament una qüestió d'opinions morals diferents". Politica i moral. Valor que donem als essers humans, als seus drets humans. Poques vegades he trobat una frase tan clara per expressar l'arrel ètica de les politíques.  I de la concepcio del ésser humà que les anima. O be l'esser humà es entès com " un llop per a l'altre "  amb el que cal competir ( i això sempre deixa als mes  vulnerables en situació d'inferioritat  o de explotació...) o bé creiem  que la vulnrabilitat,  la fragilitat es un tret general; que en alguns casos vé molt accentuada per la desigualtat econòmica , social i de gènere. Però que tot esser humà es digne i que sense igualtat d'oportunitats , la llibertat es una quimera, un engany i ens cal, per tant , treballar en aquesta direcció.. I que, segon, part del progrés humà s' ha realitzat lluitant  per aquesta justicia.  Que no es altre cosa que la suma de la indignació i l'autodefensa més la solidaritat intel.ligent que ens diu que tots depenem de tots. I tercer, que la virtut de la compassió forma part de la conducta moral, de la ètica del comportament. Compassio que està  actualment desvaloritzada gaire bé entesa com una virtut lihgt, de segona categoria, lligada a cedrta sentimentalitat  devaluada en aquest moment. I en canvi, la com-passio  te a veure amb la capacitat de identificar-nos, apropar-nos al sofriment de l'altre. I aixo es fonamental en la vida social. El neoliberalisme, en nom de una hipotètica llibertat individual, ho desprecia. Però els que sabem dçel paper que juga aquesta capacitat per a crear, cuidar, prolongar la vida; els que sabem com aquesta virtut ha estat darrera dels progressos de la humanitat en forma de " solidaritat", no podem acceptar esborrar-la del nostre llengutage politic  i l'hem de traduir en propostes que  millorin les condions de vida de la ciutadania.

  Finalment, poc es pot entendre de la poliítica actual sense introduir-hi elements psicològics. Cada cop està mes clar que aquests juguen un paperf fonamental no solament en les conductes individuals dels liders i en les grupals de la ciutadania, sino en les dinamiques col.lectives : les pors , les agressivitats, la recerca d'enemics que justifiquin  els nostres maletars, la confiança...son tots compnents psicològics de les conductes socials... Tot esta present en la vida política