M'envien un article que val la pena copiar.

Mort voluntària i testimonial a Grècia

Publicat el 9 abril 2012 per La Lamentable

Nombrosos ciutadans grecs porten flors a l'indret de la plaça Sintagma on el farmacèutic jubilat es va suïcidar

Josep Clusa
Psiquiatre

9-4-2012 (0:25)
El suïcidi públic del pensionista grec de 77 anys, afectat per una forma greu de càncer, una neoplàsia de pròstata, segons una primera informació, segurament interessada, recollida en un periòdic, constitueix una forma tràgica de testimoniar el destí al qual sembla conduir-nos la gran crisi-fallida del nostre model social. El suïcidi, la mort voluntària avançada, s’ofereix en aquest cas com un acte que vol donar significat i dramatitzar un patiment, una desmoralització, un desconcert, una por i indignació viscudes a nivell individual i col·lectiu.

I la mort, i molt més quan es tracta d’un suïcidi, acostuma a mobilitzar complexos i contagiosos sentiments de culpabilitat. Sentiments que poden arribar a ser tan punyents que tendeixen a ser externalitats i projectats en els demés. Circumstància que coneixen molt bé, i pateixen conflictivament, els que han de prendre cura dels malalts terminals en les unitats de cures pal·liatives.

Arran del suïcidi del pensionista grec he tornat a reflexionar sobre la tendència culpabilitzadora de la ciutadania atiada des de representants polítics governamentals: “tothom ha estirat més el braç que la màniga; tothom va llançar-se a demanar hipoteques; la gent va al metge i li demana medicaments i al més petit símptoma acudeix a les urgències hospitalàries…”. Ignorant, a part de la incitació a hipotecar-se, la progressiva medicalització de la salut potenciada des de la indústria farmacèutica; fins al punt, exemplificat a través de l’aparador televisiu de medicaments, que s’ha arribat a parlar d’una “construcció industrial de malalties”. El cas és no planteixar-se les qüestions estructurals del nostre model social, greument afectat per la fallida de la política consumista i des reguladora causant d’un morbós creixement desvitalitzant i desmoralitzador, d’una mena de creixement neoplàsic a nivell social. Seria aquesta la raó de fer al·lusió indirectament , en alguna de les notes de premsa, a un càncer que hipotèticament patiria i constituiria la motivació del suïcidi del nostre pensionista?.

Les notícies sobre un increment de suïcidis a França per motius vinculats a les exigències d’una elevació de la productivitat difícil d’acomplir, associades al temor a l’acomiadament ; l’increment de suïcidis a Grècia (i a España?), amb la culminació del recent suïcidi del pensionista grec de 77 anys, es produeixen en el curs d’unes dades epidemiològiques alarmants (anteriors fins i tot a l’esclat de la crisi-fallida, que les han fet més greus) pel que es refereix a la previsió d’afectació de trastorns psiquiàtrics per part de la població europea. I així la UE en el seu Llibre Verd sobre la salut mental reconeix que :

> un de cada quatre ciutadans pateix alguna malaltia mental que pot conduir al suïcidi, font d’un número progressivament elevat de morts, també en els adolescents;

> les malalties mentals causen importants pèrdues i càrregues als sistemes econòmics, socials, educatius, penals i judicials;

> persisteixen la estigmatització, la discriminació i la manca de respecte pels drets humans i la dignitat de les persones amb alteracions o discapacitats psíquiques, la qual cosa posa molt en qüestió valors europeus fonamentals;

> en el 2020 els trastorns mentals suposaran la causa més freqüent de la càrrega de discapacitat a Europa per davant de les malalties cardiovasculars i del càncer. S’estima que el seu cost econòmic correspon entre el 3 i el 4% del PNB. Aquestes xifres probablement s’incrementaran en el futur.

El suïcidi del pensionista grec, el seu missatge guardat a la butxaca del seu pantaló (en el qual no fa cap referència al patiment d’un càncer), transmet un crit de desesperació que hauria de donar vida a una reacció esperançada i combativa a la recerca d’aquell altre món possible que esbandís “l’espectre que recorre Europa…”.