Subjectivitat i política

Demà dissabte a l' Ateneu de Barcelona, i a partir de les 10 del mati, tindrà lloc una trobada per reflexionar sobre aquest parell de conceptes que no solen anar junts. Que corresponen a diferents disciplines i que dificilment es miren l' un a l'altre.
Aquest debat, que inicarem El Dr. Oscar Strada- psicoanalista- i jo mateixa - vol ser una petita contribucio a la reflexio sobre aquest fenòmen tant actual que solem anomenar " desafeccio", desinteres, distància ... entre la ciutadania i la política. Volem fer una modesta aportacio al debat que des de molts llocs s' esta duent a terme. Ens interessa obrir un espai on capiguen noves preguntes relacionades amb la vessant subjectiva de la vida politica i amb la subjectivitat política. Duran molts anys, el subjecte concret, la persona , ha estat considerada com la terminal , gaire bé sense rostre ni sexe, de les grans questions poliques, una persona resultat dels condicionaments econòmics i, en certa forma, pre-determinada. I malgrat que hem proclamat des de l' esquerra que el ésser humà ha de constituir el centre de la nostra política, els aspectes mes subjectius de l' accio politica- malgrat la seva transcendència- no han estat considerats. Ni tampoc la necessitat de desenvolupar la dimensio politica que tota persona porta posada. I que , si la desenvolupa, la fa mes persona, mes creativa i capaç per tant de col.laborar a la millora de tots plegats.

Vet aqui que ho faig saber en aquest bloc , tant nou per a mi.
Fa o no fa falta rumiar sobre altres preguntes i altres parametres?
Us hi espero.
,