Tantes normes ? Si, però...

Vet aqui que molta gent, al meu voltant, es queixa de que es fan masses normes i lleis per a tot. I comenten que sembla com si les normes , les lleis haguessin d' acabar amb els mals de les nostres societats. Es queixen de la limitacio de velocitats , de normatives " cíviques", que no permeten, per exemple , una cosa tant desagradable, com pixar pels carrers, i ultimament , sento parlar de su un bolet ha d' estar o no penalitzat... Una persona tant erudita i tant respectable com Juan F. Culla es fa resso d' aquests malestar en un article d' ahir.

Em sembla a mi que les lleis , les normes sont un instrument important per a la convivència. Però no tant sols. Sino cumpleixen el paper de guia de conducta, d' establiment de valors i en cert sentit, cumpleixen una funcio pedagogica envers la ciutadania. Ara bé, moltes de les questions que les lleis intenten "atrapar", contenir, regular, no s´ho deixen fer amb facilitat. Perqué la mateixanaturalesa dels fets depassa, en molt, les possibilitats de modificacio social que tenen les normes. Es tracta de fets que tenen arrels ben pregones tant en estructures mentals col.lectives ( veure el masclisme que hi darrera dels maltractaments ) com en valors que no estan explicitats i estan incrustats en la vida social. Tant sols en poden apropar a la complexitat d' aquests fenòmens , per completar i fer util el paper de lea lleis, si els mirem des de altres disciplines o des de optiques complexes, diferents a les estrictament politiques o juridiques. En un mon cada cop mes complex, les formes d' analitzar la realitat han de ser complexes també. I les respostes , ben plurals. Si en el camp de les ciències, es parla ja de la innevitabilitat de la pluridisciplinarietat , en el camp politic, cal enfocar les questions humanes candents des de un enfoc mes general i inclusiu. Confiar en que la llei, tota sola, malgrat el seu poder i els instruments practics dels que disposa, arregli una realitat dórigen tant complex com l,es questions lligades als sentiments, models interioritzats de vida etc. resulta ineficaç.
Benvingudes les lleis si es completen amb una visio dels factors humans presents en tota actuacio humana. Potser aqui va bé allo de que cal posar al Ser huma al centre de la politica. O de que la Politica es pedagogia.

Segona cosa: " No hay razones para cambiar la Ley del aborto", ens diu el nostre Zapatero. Si que n´hi ha, i n´hi ha hagut i n´hi haurà. Una Llei de plaços es la unica manera de garantir d' una banda el respecte a la Llei, la llibertat de les dones sobre el seu propi cos i evitar la persecució que senten moltes dones. Esta vist que aquesta no es una prioritat del nostre govern actual. Em recorda qui estableix les prioritats i les moltes experiencies passades en les que s' ens ha dit a les dones : ara no es el moment, pot ser despres de...el congres, les elecccions, el canvi de govern...Que sera que mai es el moment?
Sento tristesa