De la ràbia a laconstrucció

Vet aqui que no parem de coneixer vulneracions dels drets humans. Es com una pluja que cau constantment. Es una gran cosa que ens anem enterant del que passa. Però el risc es de caure en una mena de impotència, o de cinisme, o de sentiment de incapacitat en front de tot allò que ens indigna. La pregunta , i jo que puc fer? arriva un moment que ens pot summergir en la tristesa. I abandonar.
He pensat dues coses . Una: que els que tant sols critiquen, o que per ser justa, ho critiquen tot, no van bé. Perquè la vida sencera esta plena , t¡ho miris per on t´ho miris, de dificultats, injusticies, etc. Pero la injusticia mes grossa es no veure que la vida s'aguanta perque també hi ha molta creació, molta cooperació i molta acció positiva, s'en digui amor o empatia o com es vulgui ( tal com assenyalen les meves amigues Montse Moreno I genoveva Sastre en el seu ultim llibre) . Assenyalar sempre i tamt sols el que no va com una unica postura, ens fa mal a totrs.
Segona cosa, cap la possibilitat de transformar la ira, la rabia, la rebeldia absolutament legitima i legitimada, en possibilitat de crear: paraules , obres, escrits, estuds, dibuixos, pelicules que donin mom , expressin i conformin una aproximacio menys confosa que la que neix de la rabia que es sempre informe. Vet aqui el que penso que seria bo que aprenguessim a fer. I aixo requereix un esforç personal i intransferible, una elaboració interna que ningu pot fer en el noistre lloc. No ens vindra de fora. Som responsables de transformar la ira , la indignació en formes de construcció. Si no ho fem no ens podem queixar. Tinc un exemple a casa. Vegeu la pelicula de l'Oriol : Les ombres , que es passara al Festival Internacional de Drets Humans de Santa Coloma el dia 11 de desembre. Es una peli que neix de la seva indignació- indignacio tossudament treballada durant 4 anys.