Ombres socials i violència

Adjunto part del esquema de la Ponencia que vaig presentar a les Jornades sobre Violencia masclista organitzades per l'Ajuntament de Mataró.

Resum Ponència “Les ombres socials” Mª Dolors Renau

Jornades sobre Violència masclista. Mataró novembre 2010

1. El sentit ùltim del contingut d’aquestes Jornades es manifestar el nexe existent entre la vida social, els seus productes culturals, els discursos implícits, els estereotips persistents i la violència especifica contra les dones. Es tracta de fer evident que la violència masclista no apareix tant sols en forma individual, no es tant sols manifestació d’una patologia personal, sinó que te arrels pregones en els valors, els costums que informen tota la nostra vida social.

2. Les desigualtats i l’opressió sobre les dones son realitats universals i històriques. Prenen formes diverses a tot arreu, però estem en front d’un fet que tant sols es va transformant en la mesura que s’avença en la democràcia, en el desenvolupament dels drets humans i en l’esforç explícit positiu per a que els drets de les dones siguin entesos com a Drets humans. Es un treball de “ construcció” que ha de remoure bastants obstacles.

3. Les paraules “ ombres socials “ expressen molt bé la situació actual. De lent pas de l’obscuritat a la visibilitat. I també de la indefinició, la barreja, la manca de perfils clars que envolten les mil maneres d’actuar amb violència contra les dones.

4. Cal diferenciar “ violència “ de agressivitat; en el segon cas es tracta d’un sentiment molt comú a tothom. Parlem de violència quan s’ataca la integritat física, psicològica d’un ésser humà o de molts éssers humans. En el límit la substància mateixa de la guerra es la violència i n'es l’exemple mes clar. Destruir l’altre es l’objectiu.

5. Pero hi ha violència estructural que conforma les desigualtats, hi ha violència simbòlica, hi ha violència física. El nostre es un mon violent que tendeix a resoldre els conflictes mitjançant l’ús de la força.

6. El pitjor es que aquesta violència està “naturalitzada”, “culturalitzada” (se’ns explica la historia com a grans gestes violentes…), justificada en pro de grans paraules. Estem immersos en aquesta “ cultura”. I la violència contra les dones no es mes que una manifestació d’aquesta “ cultura” envers la part mes fràgil de la humanitat. Que reafirma, a mes la pretesa virilitat dels barons i els reassegura en el seu paper patriarcal. El pensament, les lleis, l’explicació de la història s’ha fet sense la veu pública de les dones. No han dit com volien allò que depassava el mon privat i que es el que tenim en comú.

7. La “ desnaturalització “ de la violència es el primer pas. La generació d’escàndol implica que deixem d’acceptar com a natural quelcom que vulnera els drets humans. Es el primer pas, com ha succeit amb la violència a les llars o masclista: allò que era natural, o be privat, ha passat a ser delicte i afecta a lo públic. Però també en les violacions sistemàtiques en temps de guerra o per sotmetre apareix massa tolerància.

8. Les lleis son fonamentals. Tenen a mes d’un caràcter regulador, una funció pedagògica i resolutiva. Pero son insuficients. Calen polítiques públiques d’atenció, prevenció, educació i coeducació sobre tot relatives a com s’entenen les relacions de parella i d’amor , de recolzament al empoderament i l’autoestima de les dones… Les arrels culturals i els estereotips s’han d’abordar també des de disciplines mes properes tals com l’educació, els serveis socials, la psicologia etc. Es des de la proximitat on millor es poden treballar les diverses formes de violència que s’expressen a les famílies, a les escoles, en el treball etc.

9. La màxima fragilitat de les dones es la de les immigrades, en les que es concentren diversos factors. L’aïllament, l’enfortiment dels estereotips identitaris, la permanència de costums que els reafirmen en els valor tradicional, fan d’elles víctimes fàcils.

10. Quan mes acollits, protegits estiguin els immigrants, tant els de primera com els de segona generació- que viuen els seus propis i difícils ajustos – menys violència hi haurà. Els costums i les tradicions que es practiquen a les terres d’origen – ablacions, matrimonis infantils forçats, vídues abandonades, violacions, venda de menors per a prostitució son realitats que, com ombres, envolten les dones que viuen a la nostra terra i que de vegades accepten coma part de la seva cultura originària..

11. No hi ha diferencia entre els seus drets i els postres. La pressió sobre elles es molt mes forta. I nosaltres hem de lluitar pels seus drets de la mateixa manera que ho hem fet i ho fem pels postres. Sense diferencies. Si hem acceptat l es accions positives com eines per a que la igualtat for una realitat, també hem de fer esforços específics pels col.lectius que viuen amb nosaltres.

12. Declarar la universalitat dels drets fonamentals. Injustificar qualsevol vulneració que ens ve donada per la “ naturalitat” dels costums, l’excusa del respecte a la “ diferencia!, quan aquesta serveix per sotmetre. Elles son les protagonistes del canvi, elles han de lluitar pels seus drets. Nosaltres hem de recolzar, donar suport, posar mesures, denunciar, fer visible…Tant sols juntes podrem evitar que es prolonguen les violències envers elles a casa, les violencies de la nostra pròpia casa. I e certa forma reforçar els nostres propis avenços. Estem en el mateix vaixell, en un únic projecte alliberador.

13. Hem d’identificar una a una les diverses formes de violència. Desnaturalitzar-les. Fer-les visibles i que no restin a l’ombra. Estem en front d’un problema universal que te les arrels en la mateixa cultura opressiva i misògina que envolta tot el mon.

La igualtat entre H i D. i la “ civilització “, el respecte mutu entre sers humans diferents es una conquista de la Humanitat que s’ha de construir cada dia.

Mª Dolors Renau i Manent. 9 de novembre / 10