He llegit i rellegit el llibre de L'isidre Molas sobre la seva estada a la pressó. Però es molt mes que un relat. Personalment m'ha portat a la memoria aquells anys de dolor ialhora d'entusiasme que varen ser unics . I m'ha aclarit on estava jo situada - mai ho vaig saber bé, de tant clandestins que erem- i ara he entes que estava a la orla quén diu ell. Jo treballava al SUT que haviem conquerit entrant en el SEU : preparavem camps de treball, seminaris . Jo n'era la Secretaria i el jefe, que sempre rondinava i neguitos, em trocva a altes hores de la nit..., era ni mes ni menys que en Vicens Navarro. No mes sé que jo treballava molt i ell parlava molt. " i ho dic amb tot l'afecte que li tinc. Sin acritú...
He d'agrai a l'Isidre que , en retrospectiva, m'hagi permes entendre millor on era jo. Em va quedar de tot plegat una idea nebulosa que no he aclarit fins fa ben poc. I m`ha animat a reenprendre les meves prò`pies vivències, que com a dona, resulten ser, en part iguals i en part ben diferents...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario