Retallar i Tallar.

Retallar i Tallar. ( Article aparegut a El Punt Avui, 11 desembre )

“ Il y a  des cas où il faut  être personnel par modestie”  (Albert Camus a Carnets.

Aquest es un escrit “ personal”. No pretén més  que expressar la  gran  vergonya que sento, en tant que ciutadana  d’un país europeu fronterer i d’aquest nostre , en concret, quan veig imatges de tanques metàl·liques trenades farcides  de fulles afilades, de petits ganivets, per on s’enfilen homes, necessàriament joves i forts.  Aquestes imatges n’esborren d’altres que, malgrat la seva gravetat aportaven  un cert consol:  les de membres de la Creu Roja proporcionant flassades i begudes als rescatats de pasteres, als  infants d’ulls esbatanats, o a tremoloses dones embarassades- Almenys  no tindran fred, dormiran sota un sostre, les veurà un metge, he pensat mes d’un cop. Però les darreres  noticies i les imatges de les “ concertines”  mostren, amb tota cruesa,  el què  significa rebutjar brutalment a esser humans que  tan sols pretenen  fugir de guerres i misèries. I ens  diu el Ministre, amb  cara de circumstàncies, que si troben un sistema mes “eficaç” per dissuadir  els que  volen entrar, potser s´ho repensaran. Dins d’aquesta concepció de l’eficàcia se li poden suggerir altres sistemes. Per exemple, deixar que s’enfonsin les petites embarcacions i morin tots ofegat com a Lampedusa. O  simplement allunyar-los a trets. O, encara millor,  llençar-los olles d’aigua bullint com es feia des de les torres dels castells  a  l’edat mitjana.. Escandalitza l’ús de tanta i tant  primitiva repressió corporal, que , plàsticament,   ensenya les vergonyes d’un sistema  que  ataca  sistemàticament els  Drets Humans Fonamentals.. I no  s’hi val a dir que aquest mètode barbar fou instaurat pel govern socialista, que  prou vergonya fa recordar-ho. Ni que, en d’altres fronteres es de ús sovintejat. Perquè aquí i ara, hi ha responsables del assumpte,  mentre han disminuït, fins gaire be desaparèixer, els ajuts al desenvolupament, justament quan  haurien d’augmentar  perquè la gent pogués viure decentment  a la seva terra; ara, quan  es restringeix l’atenció sanitària a molts dels que ja eren aquí, i  darrerament inclús es culpa als escolars vinguts de fora del fet que el discutible Informe Pissa  pinti els nostres resultats  escolar amb tons grisosos . L’eficàcia que reclama el ministre no te res a veure amb els filferros ni amb la sang a les mans. Te a veure amb polítiques, amb pactes diplomàtics, amb persecució de màfies,  amb ajuts al desenvolupament....

El procediment actual es senzill i lineal i correspon perfectament a una manera  determinada de fer, com si una única, obsessiva,  passió  inspires tota mesura política: es tracta de retallar i si es possible, tallar.  Es retallen prestacions sanitàries, sous de mestres,  recursos per les escoles, pels  dependents...I en front de les protestes es pretén ara retallar les veus d’una ciutadania que reclama. I pels mes desvalguts, solucions  encara mes senzilles: es tracta de tallar “ eficaçment”  mans,  cames o altres parts  mes delicades del cos. A veure si així Europa i aquest país nostre fronterer viu amb mes silenci i ordre.

La regressió política i moral esta  servida: ja hem arribat als  cossos

Mª Dolors Renau..-