Apàtrida

Em resisteixo a parlar de La Cosa,  ja prou que me la trobo arreu. No solament a la televisió , sinó al cafè, a la peixateria, als diaris... i en el rostre preocupat de molta gent . Una amiga m’ha  dit que darrerament no dorm be i es veu que  alguns psicòlegs  i metges asseguren que les consultes per angoixa i petits malestars han anat en augment al mateix ritme que la tensió política. I quan ja creiem que alguna decisió es prendria, bona o dolenta, però alguna resulta que no. Que s’ha proclamat, però  no.  I que quan es pregunta, amb cara seriosa i conseqüències previsibles  si Sì o si NO , es contesa des de aquí que  ... no ben bé, però que ara tenim un a altre pregunta a fer. I Clar, així no hi ha manera de calmar les angoixes dels angoixats, ni de preparar.se psicològica i pràcticament pel que sigui,  ni  temperar l’entusiasme (gaire be fins al martiri, diuen)  dels entusiasmats.  Em dic que  es un cas exemplar  d’aquella màxima feminista- de la que encara no se’n han extret totes les conseqüències i que ens ajudaria a millor  comprendre el mon en que vivim. La màxima diu que  lo personal es polític. I lo polític es personal. I aquí estem . Donant.li voltes al ús abusiu d’algunes paraules clau: com “ poble”( de Catalunya..)on  sense cap pudor  s’empra la part pel  tot....També al nom de la meva terra “Catalunya”, que no es una massa homogènia sinó moltes i variades. I no parlem ja de “democràcia” que es ja una paraula inservible de tant gastada . I què dir-ne d’aquesta  formulació  “Ara o mai”, com si s’acabés el mon? . O potser si que aquesta es encertada. Mentre estem pendents del Si, No, ja veurem, potser- els Coreans del Nord i els EEUU ens poden donar un bon ensurt. I ben a prop crema Galicia perquè hi ha una sequera extra  i perquè s’ha derogat  una llei que prohibia construir quan un bosc es cremava . I segueixen morint gent a al   Mediterrani. I  no ho recordem. I aquí casa nostre  distrets com estem no ens adonem prou de  que aquest  PIB que tant ha crescut estigui beneficiant  a uns pocs i empobrint la majoria del la gent.   I es segueixen matant dones.  I per acabar-ho d’adobar, ara, entre el si i  el no, i el no se sap ben be... moltes empreses marxen.  I quan es parla d’aquest problemes amb alguna persona que suposes preocupada per la justícia social, la igualtat, els serveis públics, la infància etc. etc.et contesten que tot s’arreglarà quan siguem independents. I que la culpa tota sencera es del Estat ( una altre paraula sobre utilitzada o mal emprada i dels espanyols)...que resulten ser gent com tothom...

L’independentisme actual, tal com s’està conduint s’ha convertit en una gran “ capa que todo lo tapa”- Tapa, recull, dona nom a molts malestars socials  que no havien estat  atesos. A molts problemes que hem deixat de banda.  Una opció legitima , discutible, raonable  s’ha convertit gracies a la decidia i mals modus del Govern central i al poc respecte a les regles de joc comunes i al malestar social que s’ha generat  en una mena d’escalada sense aturador. I em pregunto, qui serà que rebrà les conseqüències d’una situació tant desestabilitzadora i empobridora ? Molt em temo que els de sempre, els mes dèbils  de la nostra societat..

Doncs si. He acabat parlant de La Cosa I d’aquesta,  em sembla que el millor que es pot fer es declarar.se apàtrida. O internacionalista mundial.  Perquè això de la Pàtria i dels ardors que aixeca, i dels màrtirs per ella,  fa una mica, bastanta  por. I el que es realment important es el benestar de les persones, lluitar contra la pobresa, acollir els que fugen de les guerres, la justícia social i l’educació i el benestar dels grans etc.. Aquestes haurien de ser les prioritats. I no sembla que ho siguin.  No veig enlloc quina es la Catalunya que es vol construir. I com . O també es  això de si però no, però ja veurem