sábado, 23 de septiembre de 2017

Mes apunts  sobre paraules. ( aquest es el segon article per Elpunt avui sobre "Les paraules". Surt el diumenge 24 de setembre

 Quan mes ens dominen les emocions mes ràpidament ens surten, com d’estampida o com coets,  les  paraules.  Aquell sentiment  viu que teníem en un racó, contingut  sovint per d’altres com l’ afecte , la solidaritat o l’interès, salta en un moment donat,  ocupa tot l’espai psíquic i explota en forma de llenguatge parlat.  Passa en les relacions tant interpersonals com en  les  col·lectives. I de   la mateixa manera poden despertar  respostes col·lectives constructives o fer-ho de forma destructiva.  Es tornen destructives quan, en primer lloc,  serveixen per posar etiquetes, classificar persones;  la majoria dels humans  no se  sent còmode  sota una definició que l’encapsula  ja que la capsula es dispensa carregada d’un significat social positiu o negatiu segons  moment i circumstàncies. Les etiquetes agrupen sota una sola paraula persones diverses, identitats sovint  complexes  .. En segon lloc, no parlem ja de com se sent  tota persona  objecte d’insults que  a la seva vegada desperten  respostes emocionalment defensives. Quan això s’escampa i es fa freqüent es quan apareix un  malestar  social de baixa intensitat, que cal vigilar per tal de que no es torni  d’alta intensitat. Un  altre aspecte a considerar es el de quines son  les paraules que, en un moment donat,  semblen dominar  els discursos i relats socials i polítics  Un exemple: en aquests moments , la presencia de la paraula “ democràcia  s’ha multiplicat per mil. Emprada  com un roc contra l’adversari serveix per atacar  postures divergents. Una pena devaluar una paraula tan noble. Acabarà tant gastada que pot quedar buida. I  de paraules buides i gastades  ja  n’hi ha masses. D’altres  semblen oblidades: dreta, esquerra, on heu anat a parar?
Pel  be de la vida comuna  aniria bé col·locar les paraules en un lloc on  puguin ser sospesades i gestionades: en  el punt de la consciencia on es   calibren  les  reaccions que poden generar i si  aquestes son desitjables, constructives. O no. Convé recordar que la paraula es necessària,  es   vehicle del diàleg i això significa  escoltar  l ‘altre.  I en la vida política com també en la personal cal  intentar trobar els mínims denominadors comuns que permetin la convivència en la pluralitat  Un  cop mes recordem  Hanna  Arendt, quan  ens diu que tant sols la violència es muda. Quan ella arriba, s’acaben les paraules i s’entra en el terreny de les emociones mes primitives.

 Potser sona tot plegat a un sermó d’aquells anomenats “ bonistes”: aquest es un qualificatiu aparentment neutral, però carregat de males intencions. Un altre dia en parlarem.

No hay comentarios: