Un record.
El vasos buits.
Les paraules amigues penjant dels arbres
ressonen encara entre les fulles verdes
dels ametllers florits

Tu, al costat.
Potser en silenci. Potser en paraules
dissoltes en l’aire cansat d'una tarda,
que s’esmuny, roja de sol pansit
darrera les muntanyes.
I els riures i crits dels infants que
juguen al sorral.
La pau del moment es de  seda blanca.