M'han demanat de ElPunt avui que escrigui una carta de 1300 caracters al President Puigdemont. I he enviat aixo.

Carta al President Puigdemont.

Li diria: President, l’informo del  malestar  que la situació política actual  esta  produint sovint en  la convivència entre amics, en  les relacions dins les  famílies de   bona part de la ciutadania.  La divisió te  política esta impregnant el nucli mateix de la convivència , fent bona aquella frase de “lo personal es polític i lo polític es personal” Un malestar que s’expressa en l’exaltació d’uns i la reserva i el silenci dels altres. Molts  catalans  callen bo i sentir  que els separen  i classifiquen.  Coneixem les arrels d’aquesta situació que darrerament s’ha escenificat  en el Parlament. La  polarització recent   que deixa poc espai a la paraula i   a la negociació,  porta a un enfrontament que no sabem com acabarà i posa en risc vincles fonamentals  per  viure i conviure. Vostès no haurien de parlar en nom del poble, sinó d’una part d’aquest poble. Vostè es  el President de tots, també dels molts que comencen a sentir-se com “ els altres “ perquè pensen o senten diferent. I tampoc  vostès  han  explicat els trets reals d’aquesta Catalunya nova..  Passi el que passi el dia 1 octubre , com reconstruirà el teixit  de les relacions,  afectes i vincles ferits? Aturi aquesta dinàmica, doni temps a  rumiar, a fer pedagogia, a  renegociar  un  procés que tal com va no pot acabar be. Hi ha altres vies. No vull  que ningú haguí de callar   en  família, ni pensar  on prendre el cafè  del  mati.

Mº Dolors Renau